dimecres, 27 d’abril de 2016

Maratona di Roma 2016

L’altre dia el Jag em deia: "es veu que ara el mètode d’entrenament correcte és el d’extrems, que córrer en zona 2 i 3 no té sentit. Tirades llargues molt suaus combinades amb entrenaments de qualitat". Hagués estat bé que m’hagués explicat això just abans de la Maratona, hi hagués anat amb més confiança, no havia seguit una planificació gaire específica, però precisament la tirada llarga amb la calma l’havia fet amb la marató de BCN fent de llebre de 4 hores i posteriorment em vaig matar a séries (sabia que el volum el tenia, ara calia el ritme).
També és cert que el test de Gavela, fet per 3.30, em va concloure que ho faria i amb una mica de marge, i a mi sempre m’ha funcionat. Però deixem-nos de xifres, a Roma hi anàvem a fer molt més que una Marató.
Acabada Barcelona 2015, vam buscar amb el Willy, el Pepe, l’Edu i l’Ignasi un objectiu comú i no en vam trobar cap de millor que anar a Roma, no ens ho vam pensar gaire i amb poc temps teníem els bitllets i les inscripcions fetes. La Bea s’hi va apuntar “ja que hi vaig, corro”. Amb incorporacions d’última hora fins a 12 amics ens vam presentar a la capital italiana.

Maratona: Què voleu que us digui, si Barcelona és un 10, perquè crec que ho és, Roma és un 7. No ens va agradar ni la inscripció (una autèntica agonia de formularis), ni la recollida del dorsal, ni la sortida (la Bea i jo en el mateix calaix) i ni tan sols el recorregut és de lluny com el de Barcelona. És cert que té moments celestials com passar per la Plaça Sant Pere, però molts kms mediocres. Sigui com sigui lo bo supera lo dolent i per tant molt recomanable.

La competició: Des del primer moment amb l’Ignasi vam dir que lluitaríem pel 3.30 i així ho vam fer, sobrats fins el 25 i a un ritme correcte fins el 32, després no va poder ser i ja vaig seguir sol. Un punt de marge em va fer gaudir del primer al darrer km i això, per mi, és el que compte ara. Us puc assegurar que hagués canviat molts minuts perquè els meus companys haguessin complert objectius, ho tenien a les cames però a vegades les coses no surten.
La Bea: L’entrenament no li havia donat ni la confiança ni el ritme per aconseguir MMP i per tant li vaig recomanar anar a gaudir i així ho va fer. Vaig poder acompanyar-la els darrers 5km i portava bon ritme, no havia petat. L’admiro.
video

El Viatge: Sens dubte el més important. Va ser genial, amunt i avall, visitant, menjant i bevent. Crec que hi va haver un molt bon feeling i tot i ser tants de seguida ens vam posar d’acord. Roma és una ciutat fantàstica per viatjar, per passejar, per xerrar o per seure com vam fer al Trastevere escoltant música en directe. Segur que n’hi haurà més.
Next stop València
Les xifres:
Temps
Pos.
Pos. M/F
Pos. Cat.
Pett.
Cognome Nome
Societa'
Naz.
Cat.
Tempo
Diploma
Video
Foto
 1663 
 1584 
 276 
 6590 
  
 OVER35M 
 03:27:50 
Download diploma
RTV Video


1 comentari:

Bea ha dit...

El run no va ser el més important. El viatge, la companyia, las risas, els nervis compartits i la calidesa de no anar a buscar mai sol un objectiu superen les xifres. Dono fe de que els meus mosquesters anaven molt ben preparats. I també dono de fer de com es valora correr a la teva ciutat envoltat de fans i llebres amigues en el teu terreny. Pau, jo si que t'admiro a tu. Capaç de girar cua per acompanyar-me els últims kms preocupat com sempre per mi.
Roma va estar genial... Deixem les xifres de banda. Repetiria demà mateix.

Les Curses més rendibles