divendres, 26 de febrer de 2016

Parada a la infermeria

Doncs sí, sóc un pupes, lesió rere lesió vaig coneixent tots i cadascún dels meus músculs, tendons i articulacions.
Ara ha tocat la cintilla. No és cap novetat, des dels ultres de l'any passat que em fa mal, però després d'un mes i mig de repòs semblava que havia desaparegut i a la primera competi seriosa (duatló del Prat més mitja de Barcelona) ha tornat.
Aquesta vegada he decidit fer un repòs actiu, o el que és el mateix, no parar per parar sinó fer algunes sessions de rehabilitació. A veure com va, de moment no descarto res de la temporada.
Li he demanat al Guillem una creu roja, però m'ha dit que era massa fàcl que faria un metge i un hospital

1 comentari:

piernas ha dit...

A cuidarse... Que nos tenemos que ver en el paraiso de Chamonix!

Les Curses més rendibles