dilluns, 8 de setembre de 2014

I’m back?



Qui ho sap, recuperat no estic, pitjor de quan estava parat, tampoc.
Han estat 9 o 10 mesos agònics, tenir una lesió que ha deixat sense esport a tanta gent no és gens agradable. Fer fins a 30 sessions de rehabilitació amb progressions molt minses desespera a qualsevol. I si a tot això li sumo que des que va començar tot m’he engreixat 7 o 8 kilos, fa que el sol fet de veure la llum, per lluny que estigui, em doni forces per tornar, sigui com sigui.
I aquest “sigui com sigui” es tradueix en dolors puntuals a la planta del peu dret i una mica més aguts al piramidal esquerre. Res greu, res que em faci plantejar tornar a parar, i més després de veure el resultat de 8 mesos en el “dic sec”. El peatge és car: petits dolors, res de vambes voladores, ni minimalistes i sobretot oblidar-me de ritmes ràpids. Però el benefici és alt, torno a córrer per la muntanya, torno a estar a la natura i torno a estar amb els meus fent esport.
Suposo que una bona manera d'acabar aquesta etapa negativa és també donant les gràcies a tots aquells que m'heu preguntat què tal. No sempre era agradable contestar però sempre ho era que ho preguntéssiu, i més en una època en què les amistats van tan cares.

3 comentaris:

Ana ha dit...

Me alegro Pau! Toca volver a disfrutar, pero con cabeza y escuchando al cuerpo. Las lesiones son una putada pero te enseñan a conocerte. En definitiva no pienses en lo que has perdido y no te obsesiones en recuperar tu estado de forma , se positivo y piensa en lo que has ganado desde que estabas sin poder correr por culpa de la lesión. No aporto nada nuevo que no sepas y q no te hayan dicho 786789 veces pero quería que supieras q me alegra saber q vuelves a correr! ^^

Dioni Tulipán ha dit...

Pau, da gusto leer un mensaje tuyo de optimismo!!

Sé que debe de ser muy duro para un atleta como tú estar fuera por una lesión que se alarga tanto en el tiempo. Con el 'declive' físico que no hace más que maltratar aun más, si cabe, a la mente.
(Me imagino que hasta 'molesta' la alegría que demuestran otros corredores... a mi me pasó)

Si ya has vuelto a correr de nuevo, sin más objetivo que correr en sí, verás que en breve te sientes mucho más animado y disfrutarás mucho más que antes de cada kilómetro que haces.

Eres joven, y ya habrán tiempos para soñar de nuevo con tiempos, parciales y marcas.

Ahora te toca disfrutar a tope del simple hecho de correr y en breve saldrás del pozo y el fondo te parecerá nada más que un mal sueño.

Ánimos Pau!!

Un abrazo sincero,
Dennis.

Pau ha dit...

Muchas gracias, simplemente volver a leeros ya es un placer.

Les Curses més rendibles