dijous, 11 de juliol de 2013

El dopatge una trampa més a sancionar

Els casos oficials i els que no, els que pillen i els que no, els que amaguen, els que ho declaren i els que neguen l'evidència, tots ells son sancionables, investigables, però considero que no criminalitzables.
Quedi clar d'entrada que no és una defensa a favor dels drogates, faltaria més, crec que he demostrat per activa i per passiva la meva postura sobre aquest tema, però em sorpren la facilitat de la gent en criminalitzar. Com en defensar l'indefensable.
Suposo que s'enten, no? Currículum pre i post entrecotte...

Suposo que tots portem un policia dins i que mola això d'imposar la llei, així que surt un cas i poc ens falta per enviar-lo a la pena de mort, passant evidentment per insults personals. Sembla que aquí ningú hagi copiat, ningú hagi anat a 140km/h per l'autopista o ningú hagi retallat. I no és un si tothom ho fa, jo també, el què dic és que si un va a 140km/h per l'autopista li poden posar una multa, i si un es dopa també, amb una diferència molt i molt gran, i és que el que va ràpid per l'autopista posa en perill la vida dels demés mentre que el dopat posa en perill la seva.
I aquí és on voldria arribar, entenc que la Saleta Castro o el Roger Roca estiguin indignats, ells s'hi juguen els diners, el prestigi i els patrocinadors, si et guanya un dopat (i a més ho saps) ha de ser d'una impotència brutal, però a mi?, a mi què m'afecta si un top ten es dopa, en res, en absolutament res. De fet és que ni tan sols m'afecta si el patata que em guanya passant-me en el darrer segon va fins el cul de EPO, allà ell. Lluitem contra el dopatge, sancions dures, noms a la llum, multes econòmiques, però no els tractem com a assassins, sisplau. Ho trobo tristíssim i lamentable, però no m'afecta personalment.
Resulta que la funció dels #justicierosdelared és criticar a l'organització de la Quebrantahuesos perquè el què ha guanyat és un drogat reincident que ve del ciclisme, pel què sé una mica penques perquè l'han pillar mil vegades, és surrealitsa, cert, però és una competició sense premi econòmic i on els possibles sponsors ja són prou grandets per escollir a quin ciclista ajuden.
Maxaquen a l'organització per això i es passa per alt el lamentable cas de l'accident i la seva resposta.
http://www.arueda.com/opinion/cartas-al-director/queja-sobre-un-accidente-grave-en-la-qh.html
I quan parlo de resposta em refereixo tant a la penosa reacció el dia de la marxa com a la resposta donada a la queixa del ciclista metge que va estar al costat de l'accidentat amunt i avall, gestionant-ho tot, en comptes d'agrair-li la seva tasca li discuteixen punt per punt. Aquesta lamentable moda de si estic acorralat, la millor defensa és un bon atac. Justicieros, doneu ressò a això, que sí és important.
En definita, que critiquem, sancionem i fins i tot expressem el nostre descontent i tristes en casos de dopatge però no criminalitzem, aquesta és la meva opinió. 

8 comentaris:

Sandro de Vazeilles ha dit...

No estic d' acord en que no ens afecta en res, estic d' acord en que qui es dopa no és un criminal (però si un trampós). El que crec,es que s' ha de lluitar enérgicament per aclarir les regles de joc pel bé del esport. Tothom a de competir sota les mateixes regles i s´han de fer cumplir. Jo ja soc incapaç de saber quines son les marques mundials en qualsevol esport (amb o sense doping? la diferéncia és enorme!). Es veritat que tant és que et guanyi un drogat, un pro o el teu veí, això no afecta per que surti a entrenar i mirar de esforçar-me al màxim i gaudir del entrenament i de les curses populars...però les curses populars es nutreixen del esport d´elit (oblidat de trail si no existis killians, Picas, o qualsevol dels americans)...el problema és que ja no crec en les grans fites, no em crec al Killian, no em crec al Froome no em crec al Brownlee, i si baixem el llistó tampoc m`els crec...Això és un problema enorme per ells, patrocinadors i federacions (ens afecta i molt)...si surt que el messi es dopa la facturació del barça cau, killian amb salomon idem i així amb tots els patrocinis...si no tens trampera amb els millors del teu esport...no hi ha viagra que ho solucioni!
I ja fem tard, a tope contra el dopatge doncs!!

XeviX ha dit...

Per mi no és gens just que qui es dedica professionalment a una disciplina dedicant-hi hores i sacrificant-se dia a dia per estar a dalt de tot, estigui competint amb algú que no juga net, saltant-se la normativa de competició.
Tampoc ho trobo just al nivell dels aficionats, però en aquest cas crec que no es pot ser més BURRO que posar en perill la pròpia salut per tal de guanyar unes miserables posicions.
En qualsevol cas, penso que tots els excessos tard o d'hora s'acaben pagant i per això em sembla que al final tot acaba en una decisió personal que qui la pren sap que n'haurà d'assumir els riscos i acabar pagant-ne les conseqüències.

Salut i quilòmetres.

Pau ha dit...

Sandro, és evidentment que és exagerat dir que no ens afecta, a més el teu punt de vista està molt ben vist, i és que si cauen tots els que tenim com a model, com podem confiar i tenir-los com a models, és una manera de acabar amb l'esport.
Xevi, jo crec que la clau és la paraula que dius, són burros, i per tant allà ells.

Ana ha dit...

Pues yo si que creo que son "criminalizables". A la hoguera todos los que se han dopado! :)

Pau ha dit...

Ole tu! Yo de hecho ayer viendo el Tour pensaba, a ver si le dan un poco de entrecotte a Contador y que dé un poco de guerra ;-)

piernas ha dit...

Ya estamos con mi Contador ;) eeehh que ayer ataco en la bajada. Estuvieron hablando bastante del dopaje en la etapa del Tour. Yo la verdad es que me pongo la venda, a parte confio que todos estan limpios, porque pasan controles, si no pues para que sirven los controles...

Pau ha dit...

Piernas, te lo he dicho mil veces, valoras demasiado diferente a los corredores según la nacionalidad que tengan. Contador para empezar es de los que ya han pasado por un positivo, así que lo siento pero entra en la lista de los yonkis que pueden reincidir, y lo que es peor, desde entonces su nivel ha bajado en picado.
Eso sí, valoro mucho su agresividad, como la de Purito.
Yo haría como con las Putas en Amsterdam (sin querer comparar los dos temas que no tienen nada que ver), que se legalice y que corran todos drogados pero oficialmente (luego podrian hacer una segunda (o primera) liga, con los limpios con etapas que no fueran de més de 200km con subida al Mont Ventoux y media de casi 40km/h. Amos hombre.

piernas ha dit...

Hombre, los colores son los colores, pero bueno mi preferido es Nibali, y soy forofo de Pantani. Tambien me mola el Roche... paquete les tengo también a corredores españoles como ummmm ahora no me sale ninguno ;)
Por cierto aunque haya dado positivo Contador, creo que se merece otra oportunidad o hay que tratarlo peor que un criminal...

Les Curses més rendibles