dijous, 4 d’octubre de 2012

No estamos locos que sabemos lo que queremos…



… vive la vida igual que si fuera un sueño

Qui m’anava a dir a mi que citaria una cançó de Ketama, però és que m’agradaria deixar clar que els que vam acabar Cavalls del vent, ni som imprudents, ni som d’una raça especial ni estem bojos. És una combinació de molts factors: tan els previs (una bona preparació, motivació, coneixement propi i equipació) com els genètics (aguanto bé el fred, tinc una capeta de greix ;-) i m’agrada prou baixar, siguin quines siguin les condicions) i també els del dia de la cursa (el ritme podia marcar que les condicions més adverses t’agafessin a dalt o a baix i anar acompanyat em sembla clau...)

En cap moment vaig notar que era imprudent, ni vaig passar por com he llegit en moltes cròniques. Tenia ganes que sortís el sol, que parés de ploure al menys, vaig passar fred, estava fart del fang, vaig haver d’anar més lent del què podia i vaig caure moltes vegades. Però no estic boig.

Penso també que l’organització deu estar rebent per tot arreu, i com que crec que hi ha coses a millorar, però ho van fer molt bé, em vaig permetre escriure’ls un email, que molt amablement em van contestar. El volia compartir.

Benvolguts,

La xarxa bull de comentaris respecte a la passada edició 2012 de Cavalls del Vent, i no tots són agradables. Està clar que més de 600 abandonaments impulsen a la reflexió, jo crec que per ambdues parts, la dels corredors i la de l’organització. Pel què fa als corredors, i sé que no és gaire polític això, considero que hi ha massa gent no preparada (i a sobre molt mal equipats, la gent es pensa que un impermeable i aire, jo més aviat opino al contrari, un mal impermeable no t’abriga i a sobre et reté l’aigua de la suor al cos: la pitjor combinació). Com deia el problema és que la gent no està sempre prou preparada i per mi això té una solució, i és demanar acreditacions de participacions prèvies a ultres. No sé si podeu aprofitar el mateix, però podríeu obligar a tenir 1 punt de la classificació per la UTMB abans de fer Cavalls del Vent. En fi, és una opinió.
Per part vostre jo he de ser coherent amb les meves crítiques en cas d’anulacions d’altres competicions. Per un costat o les condicions són molt i molt extremes, de l’estil la Tossa d’Alp amb un pam de neu, o crec que un cop vosaltres enuncieu la difícil climatologia, com ja vau fer, és cada corredor que ha de decidir lliurament. Penso, per altra banda, que un corredor preparat, ben equipat, amb ganes i amb consciència de les condicions del dia podia acabar perfectament, si bé és cert que les condicions eren canviants i no era el mateix que t’enganxés el pic de pluja a Gosolans o a Estasen. Potser alguna cosa més s’hagués pogut fer, no sé si ho feu però podríeu posar corredors de suport que amb un ritme constant que vagin fent el recorregut cada mitja hora per ajudar als participants en cas d’emergència (com les llebres a les maratons, però en comptes de globus, amb menjar, roba d’abric i primers auxilis a la motxilla). També crec que la revisió del material obligatori hauria d’haver estat més exhaustiva en un dia com el passat dissabte, sé que porta molt de temps, però la situació s’ho mereixia.
Dit tot això, penso que la vostra tasca organitzativa, els voluntaris i els refugis vau estar de 10, i les condicions climàtiques van complicar massa un recorregut ja de per sí difícil, probablement totes aquestes mesures ja no seran mai més necessàries.

Pau
www.ironpanic.com

4 comentaris:

Bea ha dit...

"Els ultrafondistes de curses èpiques de muntanya no estan bojos!" perdoneu però algú ho havia de dir! Jajajaja

Dioni Tulipán ha dit...

Mi opinión, totalmente personal, es que tienes 100 de razón.
Aunque lo de los puntos me parece poco práctico, porque cualquier marxa con buen tiempo ya te daría el puntito necesario.

Tenemos el "derecho" de sufrir, tanto fuera como dentro de la competición. En muchos maratones multitudinarias mueren gente también. No puedes evitar siempre todo.
¿Prohibir subir un 8000?
¿Prohibir la escalada?

Un rigoroso control del material mínimo y que cada uno vaya bajo su propia responsabilidad.
¿Daban algún premio por acabar? ¿Pasa algo si abandona un 75%?

Evidentemente, hablo solamente de las cursas para ADULTOS !!

XeviX ha dit...

Hola Pau, les condicions meteorològiques van ser molt adverses, i malauradament hi va haver una víctima. Per més que es vulgui intentar minimitzar al màxim els riscos, la muntanya és la muntanya i sempre hi pot haver un dia excepcionalment negatiu. Penso que si no hi hagués hagut la malaurada mort d'una participant, potser no s'hauria obert tan debat.
Per mi, la part més important de la responsabilitat la té un mateix, bàsicament perquè ja sap on va, vaja, no és cap joc de nens una prova d'aquestes característiques, però evidentment sempre hi pot haver un accident o arribar a una situació límit sense voler-ho.

Felicitats per la teva prova!

Sedentaris.cat ha dit...

Pau,

T'has oblidat de posar el tema de les incripcions per a grups ... ja ho reclamaré jo :-)

En general estic d'acord amb el que comentes, principalment el tema de "no estamos locos", per la resta si fa no fa coincidim.

Personalment una "retallada", no una suspensió de la cursa, m'hauria semblat bé però entenc que és una decisió que era poc operativa un cop la cursa iniciada i que a molts no els hi semblaria bé. Però aquesta facultat és dels organitzadors i segur que ells van valorar si convenia fer-ho o no.

Quan ens trobem parlem del tema.

Ferran
sedentaris.cat

Les Curses més rendibles