dilluns, 1 d’octubre de 2012

Cavalls del vent 2012

Amb el Mikel i el Xavi, què guapos estem tots igualets...


Després de 5 hores, havia agonitzat pujant al Niu de l’Àliga, el fred, la boira i la pluja sumades a unes cames que no anaven com havia previst en van ser la causa. Però encara havia patit més baixant, la pluja no donava treva i el nivell de fang feia que els peus estiguessin plens de pedretes i aigua, les patinades eren constants, 5 o 6 caigudes, el calçat pesava... En aquell moment vaig saber que acabaria, ho tenia clar, quedaven més de 10 hores, però aquelles 5 primeres no haurien estat en va.
Sortíem a les 9 en punt, si bé la previsió era pujar amb el Mikel i el Xavi, de seguida es va trencar el grup i el Xavi em comentava que anés cap amunt... Fua quin pal escriure una crònica sencera, pal per mi i per vosaltres, si voleu conèixer el recorregut segur que en trobareu d’altres, jo prefereixo l’estil “moments” de cròniques anteriors, aquesta vegada per apartats
Encerts:
Arribar amb confiança: En la majoria d’ultres i proves de llarga distància si es dubte no l’acabes... Jo ja vaig ensenyar les meves cartes, em sentia preparat (no puc negar però que si l’haguessin reduït a 60km tampoc m’hagués semblat malament ;-) ).
Equipació: El fet de poder deixar una bossa a Prat d’Aguiló solucionava tots els meus dubtes, en concret quines Salomon portar (les dues, primer SLAB i després XA Pro) i no haver de traginar amb l’impermeable durant el dia.
Salvat aquest detall, crec que vaig encertar, durant el dia samarreta de màniga curta, manguitos que anava pujant i baixant, i l’armilla tallavent (sabia que suaria de valent i per tant la pluja no m’importava). Per la nit samarreta gruixuda de màniga llarga i impermeable GoreTex, a partir de les 8 ja vaig suar poc i la samarreta ho xuclava.
Ritme: Molta gent em va passar pujant, jo al principi no tenia cames, però en la segona part vaig recuperar-me i vam poder volar baixant. La mateixa tàctica que el Krupicka, m’ha fet gràcia que va tenir la mateixa sensació que jo, que la gent pujava cap al Niu de l’Àliga volant i va decidir que ell anava amb la calma.

Aquesta foto és sortint del Serrat, ja prou enmerdat, quan la compri la canvio ;-)


Errades:
Guants: Me’ls vaig oblidar, acabi fent o no mal temps, per la nit no estan de més, tot i que amb pluja millor no dur-ne
Musculatura: Potser va ser el clima, o qui sap si un ritme excessiu al principi, però el cert és que em vaig notar la musculatura extremadament carregada, especialment en la primera part del recorregut. Una causa podia ser l’entrenament de 45km per la zona, només una setmana abans. Mai ho sabré.
Edició 2012 Cavalls del Vent:
Extrema: Alguns no van ni sortir, aquests no van conèixer el fred, la boira i la pluja. D’altres no van arribar al Serrat i no van poder saber la quantitat de fang i aigua que hi havia baixant. D’altres van arribar a Prat d’Aguiló, aquests van viure una etapa amb pluja constant, roques mullades i prats totalment enfangats i pràcticament inexpugnables. Fins a 10 o més caigudes entre aquest dos trams i la baixada a Gresolet. Els que no van arribar a Estasen no van viure el Pas dels Gosolans nevat i nevant i el vent gèlid que per desgràcia es va endur la Teresa (nosaltres ho vam aconseguir passar de dia, de nit havia de ser horrible). I finalment els que no van pujar a Sant Jordi no van haver de ficar cap peu a l’aigua d’un riu que baixava tres vegades el seu caudal.
Heroica: Heroica d’entrada pels què van sortir, provar-ho amb la perspectiva de pluja ja era una proesa. Encara més pels què vam acabar, el fet de fer la segona part amb millors sensacions físiques, morals i climàtiques fa que no recordem tant la primera, quasi inhumana. I per sobre de tots dos noms, els de dos catalans, que malgrat tot van fer récord de la prova, el Kilian i la Núria; us ho puc assegurar, ells i els que els acompanyen al podi són d’una altra galàxia. Segur que van trobar menys fang, no és el mateix passar per un lloc per primera o desena vegada que després de 150, però les condicions eren igualment molt negatives.
Companyia: Anava a escriure amics, però malgrat ser aquesta la sensació em sembla agosarat per part meva considerar amic a algú amb qui només has coincidit un dia (encara que sigui durant 10 hores i en condicions difícils). El cas és que conèixer al Raül al Cortals em va anar de conya, vam cremar kms mentre ens coneixíem, desconnectant ment i físic, i sobretot vam actuar com un equip: jo marcava el ritme pujant i ell baixant, i als refugis els dos anàvem per feina. El complement del Santi, amic del Raül amb qui ens vam trobar a partir de Sant Martí va acabar de donar-nos l’empenta per fer un final a molt bon ritme. Molt difícilment hagués trobat algú millor que ell, ens ho vam passar realment de conya volant en els darrers 30kms, jo crec que va ser arriscat i tot anar tant ràpid baixant, però bé ens mereixíem tenir bons moments després del què havíem superat.
Marca: M’era absolutament igual, volia arribar quan abans millor, fos quina fos la marca, però de sobte ens vam trobar amb 20 minuts per fer entre 3 i 4 kms i baixar de les 17 hores i vam decidir provar-ho així que en comptes de gaudir d’un final tranquil, vam vibrar amb un sprint de 4km brutal, costava saber d’on sortia aquella força, però per 30 segons ho vam aconseguir, això sí, abans d’entrar havia de picar les mans amb el Xavi, el primer que vaig veure en arribar a Bagà!

Amb el Raul a l'esquerra i el Sant a la dreta, quina sort haver-los trobat. La cara de freak és perquè tenia la boca plena de cacahuets.


Problemes concrets: Perquè els generals ja estan prou explicats. Se’m van carregar molt els ja quasi oblidats adductors, amb alguna estrebada guapa, per sort he après a “controlar-los”. També recurrent és el dolor del genoll, no em preocupa en el sentit que sé que és un dolor que està allí però no anirà a més, i segons el metge és de difícil solució.
Dades:
Menjar: Vaig tirar poc de productes “químics”, no tenia ganes d’obrir la motxilla així que ni gominoles, ni gels (només un Roctane de GU a Gresolet), ni barretes. El pà amb tomàquet, la pasta i les ametlles dels Refugis.
Voluntaris: Un 10 per ells, tant els voluntaris oficials, com els dels refugis, com els del públic. Aquesta cursa serà molt i molt gran a l’estil Zegama. Segur.

Pau Cortadas Guasch
Posición: 132 (+11 comptant noies) de 1033 inscrits i 226 acabats
Dorsal: 307
Categoría: M
(Clt): 96 de categoria)
Tiempo total 16:59:33 (1er 8.42.17)
Temps de pas:
Rebost 01:20:46 (1 min de parada)
Niu d'Àliga 02:48:34 (entre 5 i 10 min)
Serrat   05:18:24 (entre 5 i 10 min)
Prat d'Aguiló 08:45:40 (entre 20 i 30min)
Estasen 11:16:54 (entre 5 i 8 min)
Gresolet 12:16:05 (entre 5 i 10 min)
St. Jordi 15:20:39 (entre 2 i 5 min)
Emocions:
Abans de fer-la li deia a la Bea que aquestes coses sense ella tenien menys sentit, i és que es fa molt més dur si fer una competició suposa separar-me de la meva família durant dos dies, així que imagineu-vos la il·lusió que em va fer que el Xavi em portés fins a la webcam, em passés el telèfon i em digués, “pots parlar i saludar a la Bea”, que t’està veient. Puntazo Xavi!!!
Deixeu-me que repliqui aquí el que he posat al FB:
Quan dissabte (o diumenge) vaig arribar a casa a les 4, després de passar-me una hora netejant de fang la roba, em vaig instal·lar el llit a repassar com havia anat la jornada virtualment. Entre wapps i FB no em va ser difícil imaginar a la Bea i als meus pares patint, a molts de vosaltres estan, al menys en algun moment, pendents, al Xavi pujant i baixant de Barcelona o al Mikel plegant abans d'hora per poder veure el Barça (o no va ser per això que vas deixar-ho?). Això em va superar i em va caure alguna llagrimeta (jo no ploro mai, però deuria ser del cançament). Amb aquestes paraules us vull donar sincerament les gràcies i fins i tot demanar perdó a tots aquells a qui vaig fer patir, dir-vos que anava sobrat ;-)
PD: No cal que em torneu a felicitar ;-) si fos un tio inestable, amb el què em dieu quasi em creuria capaç d'estar lluitant amb el Kilian i el Krupicka al 2013

15 comentaris:

Bea ha dit...

M'ha agradat molt el format de crònica. T'he imaginat en cada moment. Poc dramatisme, en la teva línia. Jo si acabo això li hauria posat més salsa, rotllo Piqueras de Tele 5: "Apoteósico, Espeluznante". Només dir que has aconseguit que en una cursa així en aquestes condicions pateixi molt, però senti un orgull que surt de dins que desitjava que no et retiressis... Començo a estar tant boja o a ser tant inconscient com tu? LA SUFRIDORA EN CASA (AY, FB, si te hubiera conocido antes)

guille ha dit...

Quina enveja Pau, enhorabona.

Anna ha dit...

Cortadas, el primer que vaig dir que faria al veure't si sorties viu d'aquesta era "un collejote per inconscient" i posteriorment felicitar-te. Com vas poder veure a Gavà l'endemà, directament em vaig llençar al coll per felicitar-te, fer-te un peto i una mica mes i et desmonto

ets molt gran, jefecito, pel teu co-co i pels teus co-llons. Ni tres ironmans en un any poden superar això.
Felicitats!!!! i visca la sra de Cortadas, perque es una gran esposa i millor mare! :)

THE SOURCE TAGGING COMPANY ha dit...

Pau ...la nostra abraçada a l´arribada va ajudar-me molt a pair el dolor del meu abandonament...crec que una part de mi va arribar amb tu...al 2013 i tercera temptativa espero que no se m´escapi!

Saps em vas donar un altre lliçó magnífica.

Gràcies!

Xavi.

Carles Vidal ha dit...

Moltes felicitats Pau per la fita aconseguida.
Vas saber superar totes les condicions adverses i demostrar-nos a tots perque et diem "jefecito".
Estava absolutament convençut que ho aconseguiries i l'hi vaig dir aixi a la Isa, el dia que em vas dir que estaves preparat i en forma. Amb aquestes paraules ja en vaig tenir prou.
Llastima no haver pogut venir amb el Presi a veure't arribar. Ens feia molta ilussio però Gavà no ens ho va permetre.
Orgull de pertanyer en un Club liderat per una persona com tu.
Amb dos KULLONGS nanu.

Isa ha dit...

Per a tots els que estàvem a casa aquell dia l'únic que teníem al cap eren, Pau, Mikel i Presi, i pensavem, com els ira, molts mirant per les càmeres per veure si us veiem.
Quan a les 16:00 de la tarda vem parlar amb el Mikel, que havien abandonat, que el temps era lamentable i que feia fred i que l'únic que seguia eres tu, Pau, sabiem que la acabaries, costés el que costés, perquè ets un capgròs de cap a peus i perquè tens una força que cap la té, ets un Drac al 100 * 100, i per això tots estem orgullosos de compartir moments com aquest amb tu ....

L'únic que se m'acut és donar-te les gràcies per tot el que aprenem al teu costat i que si algun dia decideixo fer CdV m'acompanyis (2014 seria bona data) ....

Moltes felicidedes gaudeix molt d'aquest èxit i comparteix-ho amb qui més et vol que és la teva dragona preferida i va patir com la que més.
Bea, per tu també felicitats per la part que et toca ....

Us estimo molt família .....

Dioni Tulipán ha dit...

Increíble Pau !!
La lentitud de las actualizaciones de la página oficial (aquí también llovía, así que no había nada mejor que hacer que seguiros virtualmente durante todo el día) me/nos preocupaba notablemente, por eso el gran alivio y admiración el domingo a las 06:00 cuando te vi escrito como Finisher con un tiempo imposible de conseguir sin un sprint largo de...4 kms. Eres grande, y tuvo que ser mucho más coco que piernas!!

Pau ha dit...

Bea, moltes gràcies, recordo que volies estudiar periodisme, una miqueta se't va notar, l'any que ve em quedo jo a casa i tu puges a les muntanyes ;-)
Guille, tornaràs.
Anna, no em mereixia un collejote, tot i que quasi ho hagués preferit, una mica més i ens anem a terra!!!
Xavi, estàs 100% capacitat per fer-ho, però les condicions de dissabte, amb la teva mida eren impossibles. Mica en mica
Carles, tens raó, m'agrada ensenyar les cartes, podria estar millor, per`ko estava preparat i no m'agrada desaprofitar ocasions (competeixo poc, així que quan ho faig, vaig a tope). Felicitats per Gavà, pensava que formaves part d'un equip...
Isa, Tu has convertit els passejos per sant cugat en trails, així que una mica de culpa tens, jajajaja
Gracias Dennis, ojalá un día vuelvas a la montaña. No sé si fue más de coco que de piernas, al ser tan dura la primera parte, las piernas estaban bien en la segunda para, al menos bajando ir a tope, una carrera de menos a más...

jag75 ha dit...

Pau!
enhorabona!!!
ja saps q aprecio "lo dur q ets de coco". Tb t´he de dir que com vas poder comprovar, es va patir una miqueta entre la poca informació que anavem rebent i el dolenta que era detallant abandonaments, condicions atmosfèriques, etc.

A recuperar-te i a fer de guia als que ens plantejem fer-la aq any vinent ;)

Ferran ha dit...

Moltes felicitats Pau! Sols dir-te que amb aquesta crònica gairebé has aconseguit que durant més de 30" pensés en abandonar l'asfalt ;-)

Abraçada a i a recuperar-se!

Miquel ha dit...

Felicitats Pau! Repte que et proposes, repte que aconsegueixes. I aquest era d'allò més complicat.

La crònica m'ha posat "gallina de piel".

Una abraçada.

flashman ha dit...

Joder Pau, llevo varios días que no se que decir, a veces pienso que ole tus huevos, otras que vaya cabeza y que era para darte una colleja por seguir. No se, tu estabas allí y obrarías en consecuencia y prudencia, sabiendo tus límites, eso me consta, aunque a veces nos nubla la obsesión por terminar (A mi últimamente poco).

Seguí los comentarios de Bea, me acosté algo preocupado, y me alegré al encender el movil y leer el FB. Admiro tu constancia, y capacidad, pero no se, carreras hay muchas y no se si valía la pena, eso solo lo sabes tú.

Pero que narices, si es lo que tu querías y lo has conseguido Enhorabuena.

Un muy fuerte abrazo a los 4

Flash

Pau ha dit...

Gràcies Jag, per patir una mica jajaja
Ferran, hauries de canviar de nom artístic Sr. Carla Muntanyola
Miquel, a tu no et dic res, que vagi molt bé tot aquestes dies...
Te prometo que, aunque soy un cabezón y siempre quiero acabar sí o sí, esta vez no me la jugué. Un abrazo!

Sergi Alexandri ha dit...

Pau, quan ahir a la cursa de Collserola em vas dir que estaves lesionat, doncs pensava dins meu: "quin mal rotllo?". Quan després em comentes que la setmana anterior estaves als CdlV, doncs el meu cap em deia: "Com deuria patir de fred per acabar al refugi Niu de l'Àliga amb un brou que no podria agafar amb les mans del fred ...", i després me'n assabento que ha acabat, aleshores ja em dic: "Quin paio !!!"

No tinc paraules per descriure el que has fet al llarg de 84,2 km de distància, amb un desnivell positiu de 6.100 metres i acumulat de més de 12.000 metres, amb unes condicions adverses, per dir alguna cosa, i que professionals com Tòfol Castanyer i Miguel Heras ho deixen "córrer".

Enhorabona Pau, i em sembla que no te'n adones del que has fet, i si ho veus, és una PAC de A. ;-)

Fins aviat,

NOTA: No fa falta que em facis cap comentari respecte el meu comentari. ;-)

Pau ha dit...

Sergi, per algú com tu, seria fumar i fer ampolles ;-)
Per cert, t'enviaré les foticos

Les Curses més rendibles