dilluns, 17 de setembre de 2012

Primera Jornada de Dragons KIDs, per Guillem



Com els protagonistes eren els nens deixo que sigui el Guillem qui faci la crònica, no va ser senzill per ell, tenint en compte que la mamà estava donant el pit al Víctor i el papà estressat ajudant en  la organització.

Per Guillem
Jo sentia que era una duatló, però la meva bici no la veia per enlloc. Una mica despistat em poso a la línia de sortida, a esquerra i a dreta les bessones, l’Aina i la Clara. El papà dona la sortida i començo a córrer, dos metres després, i ja que segueixo sense veure la bici per enlloc, aprofito que el Pau (sí, sí m’he après el nom del papà) està per allí i decideixo fer la T1. Primera transició rapidíssima: em paro, això els braços i m’agafa. Comença el segon sector, la meva especialitat, recorrem pràcticament tot el circuit i fins i tot avanço a l’Aitana, que no s’ha enterat que s’ha d’anar a coll i encara va corrent amb el Joako. 
Arribant ja a la meta el papà em deixa a terra, segona transició, després del run-arms ara toca de nou run, són només dos metres fins la meta així que m’hi poso però de sobte sento una senyora que es diu Anna que crida “VINGA WILLYYYYYYYYY!!!!!!!” i m’espanto (sóc molt poruc, jo crec que és culpa del Pau que quan vaig néixer estava constipat i cada vegada que tossia m’espantava). El cas és que paro de nou, una mica ofuscat, però recupero els “arms” del papà i entro. Em donen la medalla de finisher i els caramels, i la mamà m’abraça, ella sempre m’abraça quan ho necessito...
Quin gran dia, la meva primera competi.

2 comentaris:

Dioni Tulipán ha dit...

Molt bé Guillem !!

Veo que tus transiciones son mucho más rápidas que las del teu Papi.. :-)

Pau ha dit...

Las hizo superápido

Les Curses més rendibles