dilluns, 19 de març de 2012

Funambulista

Em sento com si fos un funambulista, porto ja una setmana corrent, a ritmes moderats però fent kms, i segueixo sense trobar les sensacions de salut que tant enyoro, i és que tinc l'alta mèdica, però el pit em segueix "molestant", l’esquinç el noto quan trepitjo malament una pedra (tot i que és el menor dels meus problemes), i la periostitis no es presenta però un pessigolleig a la zona em fa estar tens.
Sigui com sigui també he de dir que mica en mica es va teixint la xarxa, aquella que em recollirà si caic, per tant de moment seguiré per, algun dia, recuperar la confiança en la meva salut.
Foto del retorn al running

3 comentaris:

Bea ha dit...

La foto del retorn és triomfal... Mira si no la cara del Willy. Ànims, només per lo bé que ho has portat ha de funcionar. Continua amb prudència!!!

Joako ha dit...

No te voy a dar ánimos!!! te los deseo en todo momento, es normal que después de un parón y por varios problemas, al arranque de este se pierda la confianza y llegue la tensión, ante lo cual la paciencia y no la ansiedad es la mejor consejera!!! Ale crack!!!

Pau ha dit...

Gràcies, no sabeu com em fastídia no córrer aquesta marató...

Les Curses més rendibles