dimecres, 28 de març de 2012

El meu diumenge “Soy feliz corriendo, soy feliz así”


Em vaig aixecar nerviós, no ens enganyem Jaume, la teva principal virtut és la capacitat de patiment i això ja sabia que suposava veure’t al límit a la línia de meta, però estava ansiós de veure’t acabar. La meva idea era anar en bici un tram seguint-te, però em sap greu deixar la Bea (embarassada) sola i decideixo que anirem cap a la meta i allí veure el gran final.
Sigui com sigui tinc un “enviat Dragó” que et va seguint. De sobte rebo un wapp “km 27 Leiva ha despenjat al Chema que va sol” i penso “bién”. Però de sobte escolto per megafonia que el Chema s’ha retirat, i això ja no m’agrada, ni per ell, ni per tu. Rebo un altre wapp “km 32 Jaume va despenjat sol, acaba de dir: no puedo más!”. Em preocupa, però sé que tu ho pots aguantar. Tercer wapp “massa calor”, merda, les condicions són massa extremes, a més faig càlculs i no em quadren, sé que vas 3 minuts per darrera dels primers que calculen que arribaran amb 2.11. Però mantinc l’esperança.
Tinc molta enveja del Coke, l’amic que et segueix, voldria estar allà veient què passa i més quan van passant els minuts i no arribes, patim tots, el Sergi, la Bea, l’Anna i jo, crec que fins i tot el Guillem. No ens estem però de cridar quan arribes, d’animar-te, d’agrair-te el simple fet d’haver-nos fet viure una nova sensació, d’estar esperant a un amic que està lluitant pels llocs capdavanters.

Sortim de seguida de la grada i anem cap a les carpes dels corredors, vull saber com estàs, però no surts i comença l’hora dels Dragons, ara cal animar-los a ells.
Tinc sensació de buit, no tant per la plaça per Londres sinó perquè per alguna raó no has pogut fer una bona marató. Però dic i penso que bona part de l’èxit ja l’has assolit, ja ningú més demanarà qui és Jaume Leiva. Sempre t’he dit que hi hauria un abans i un després de la Marató de Barcelona i crec que és així. Esportivament no t’ha sortit bé la jugada, però mica en mica trobaràs els beneficis d’haver-la corregut, “Jaume, la gent et segueix, les marques acabaran lluitant per tu!”
Tens 28 anys, ets un nen!
Molts Dragons em pregunten de seguida pel teu resultat, és increïble com has calat en alguns membres del Club (bé, no és increïble, no en tenia cap dubte des del moment en que vaig pensar en tu pel Clínic), i veig la seva cara de decepció.
A mitja tarda busco la foto corrent amb tu i amb l’Óscar per posar-la al FB i és que més que mai, vull que sàpigues que I run with Leiva. Llegeixo la teva crònica i m’emociono. No és fàcil treure’m les llàgrimes i aguanto, però se’m posa la pell de gallina veient com afrontes les coses, com vas sempre de cara i em quedo amb la darrera frase “Soy feliz corriendo, soy feliz así.”
De seguida arriba la Bea i també s’ha de reprimir les llàgrimes en llegir la crònica. L’acaba i diu “ell sí que és un exemple”. Quantes vegades hem discutit per abandonaments dels Pros, ella té la teoria que són un referent i que passi el que passi haurien d’acabar perquè hi ha molta gent que els està seguint, jo dic que s’hi juguen molt i que el desgast d’acabar és un risc massa gran. Tu, Jaume, em desmuntes els arguments, acabes, i ho fas perquè t’agrada córrer, perquè ets feliç així, i això és molt gran. De seguida comença a escriure’t un comentari.

No sé si popular o no, Jaume Leiva, pero para mí un héroe. Cuantas veces he repetido que para mí muchos mitos del deporte me caen del pedestal por retirarse en una carrera por el mínimo obstáculo... Ánimos, para mí eres un ejemplo a seguir. Eres muy joven y tendrás más oportunidades. Recúperate bien, déjate arropar por los tuyos y a por el siguiente reto. Estoy segura que volveremos a sufrir/disfrutar contigo con los aros olímpicos de fondo, aunque no sea en Londres!!!!
A les tantes em connecto de nou i veig la crònica d’en Juanan i et torno a veure patir, encara més, i superar-te, encara més... I la Bea la llegeix al matí, i et torna a veure patir, i es torna a emocionar.
I com ella i com jo, molts, així que tu que pots despertar aquests sentiments en la gent, segueix lluitant, perquè nosaltres sempre hi serem.
Ara més que mai I run with Leiva.

6 comentaris:

piernas ha dit...

Un crac el Leiva, me acuerdo una de las primeras veces que lo vi en el Cros de Navas de hace un par de años, me parece, daba gusto verlo correr, parecía que flotaba.
Venga Leiva ánimos!!!!!!!!

Sergi ha dit...

Brutal Pau!!!
Brutal Jaume!!!!

Sergi.

Joel ha dit...

Jo aquí des de Terrassa també el segueixo... i seu resultat va ser el primer que vaig consultar per la tarda. És una pena! Però es pot sentir orgullós!

Ferran ha dit...

El primer que vaig fer en arribar a meta va ser preguntar-li a un voluntari com li havia anat al Jaume i en dir-me 2h19' vaig fer una ganyota de pena per tant de sacrifici i mala sort el dia menys adient. Pero sent com és el Jaume, això li servirà de cara a Rio 2016, els que seran sens dubte els seus JJOO.
Abraçada a tots!

Anna ha dit...

gran entrada Pau, i com no, sempre he defensat el punt de vista de la Bea que els "pros" han d'estar molt molt molt malament per abandonar perque son el referent de la gent "vulgar" com nosaltres.

Que acaben i no guanyen? que acaben i no tenen plaça per Londres?? que arriben els 17e? No passa res...! s'apren mes d'una derrota que de deu victories, i com ells mateixos diuen: surt i gaudeix, no surt i guanya.

Just passada la meta, quan ens vam trobar, el primer que vaig preguntar-te va ser: que tal en Jaume?, i amb la cara m'ho vas dir tot.

No crec que hi hagues drago que va anar al clinic que no penses diumenge mentres corria en ell i això el fa molt gran. Els exits arribaran,i els somnis s'assoliran, n'estic segura!!!

Una abraçada enorme als dos!

Xavi Garcia ha dit...

Pau, again excelent post! i que fa meditar moltíssim el perquè correm i el objectiu final de tot...potser és voler ésser feliç? Tipus Forrest Gump??

Jaume, enhorabona, pels Dragons ets tot un campió i ens has demostrat el que vals no només en aquesta marató sino desde que en Pau em va comentar de parlar amb tu per ajudar-nos a millorar el running del Club, haig de reconèixer que no sabia qui eres...després d´aquests mesos, m´he adonat de la gran elecció feta pel Pau...again!!

Enhorabona als dos per ésser com sou!!

Força Dragons!

Xavi.

Les Curses més rendibles