dimarts, 15 de novembre de 2011

"odio que los planes salgan mal"

foto de la Eva, gràcies

Per mi tot el què faig relacionat amb l'esport ha de ser perquè em fa il·lusió, sinó apaga y vamonos. A més si m'ofereixo per a fer de llebre, vull fer-ho bé. No vull entrar en altres detalls, simplement em basaré en la carrera.
D'entrada, canvi a darrera hora, no serem dues llebre per temps sinó només una i a més em toca fer 4 hores. És un ritme massa allunyat del meu, però l'experiència a Barcelona fa que l'accepti amb ganes, els que volen ser sub 4 hores són bona gent.
Després de dos intents, passo dissabte per la tarda tal com m'havien dit per a recollir l'equipació però em diuen que vagi diumenge una hora i mitja abans, resulta que no en tindrem. Em fastigueja doblement, primera perquè sempre fa gràcia que et donin coses, no ens enganyem, però segona perquè veig molt difícil que ens detectin sense globus ni una equipació diferent.
No tinc bones sensacions, m'he llevat molt d'hora, he fet córrer a la Bea, no he deixat dormir al meu fill i tot per res. Però les ganes de fer una marató i d'ajudar als demés sempre hi és. Anem a la crònica.
Primera part de la marató. Malgrat costa de trobar-me, el Joan ho fa de seguida, així que la meva solitud dura pocs metres. Li ho agraeixo enormement, no només perquè ja no m'avorriré sinó perquè amb la seva alçada algú més ens trobarà. Muntem un grupet de més menys 8 o 9 persones, veig grups davant i d'altres darrera, però clar no crec que facin cap esforç per anar amb nosaltres, no saben que faig de llebre. D'entrada segueixo el Garmin, però a l'altra canell porto el TIMEX amb un compte enrere de 5.39, si sona just quan passo per cada km quadrarà. El Garmin em marca els 5.39, el TIMEX em diu que anem guanyant uns segons km a km, però la baixada ha estat llarga. Cada vegada el guany és més gran, malgrat mantenir el ritme, així que en el km 12 o 13 decideixo passar del Garmin i baixo uns segons el ritme, comença a anar a 5.42 o 5.43 i així s'estabilitza el guany de 2 minutets respecte al quilometratge. En el 18 o 19 comença la pujada, decideixo baixar una mica més el ritme cap als 5.45 o 5.50 per no cremar el grup i viure de renta.
Però de sobte tot comença a desquadrar, passem per la Mitja Marató no entre 1 o 2 minuts més ràpids sinó que 2 minuts massa lent. Merda! què passa! El km senyalat com a 22 coincideix amb el meu 23.5 del Garmin, el Timex ja no em serveix de res perquè no coincideix en res.
Aprofitem la baixada per recuperar una mica de temps. Explico la situació al grup, parlem, pot ser que no sigui la Mitja Marató però m'asseguren que les voltes són idèntiques i penso que ha de ser així perquè el chip està al final, a més sigui com sigui el desfassament Garmin-kms és brutal. Alguns decideixen tirar més per no arriscar el sub 4 hores, d'altres es queden amb mi. Baixem a 5.30 i una vegada a la platja i a més veient que a partir del 25 comencen a quadrar els kms amb el Garmin (o miracle) retorno als 5.39. Fins al 30 tot anirà bé Garmin i marques kms em van avisant, anem bé. La gent, però, comença a caure. Finalment ens quedem 3 però m'avisen que per poc temps i en el mur em quedo sol. Aprofito per pixar, agafar de nou als dos i ajudar-los un tram més, però definitivament cauen. A partir d'aquí comença el moment més bonic de la marató i coincideix amb la tornada. El vent de cara dificulta molt aquests darrers kms, però animo a cadascun que passo a enganxar-se al bus, rodar en grup és clau. El Marc dura molts kms i arribem a ser de nou 5 o 6, alguns cauen, d'altres s'enganxen.
Jo vaig desorientat, faci el què faci no puc arribar després de les 4 hores, no puc demanar un esforç a la gent i que no tingui recompensa. Oscilo sempre entre els 5.35 i els 5.39, els últims 2.5km són de pujada i allí la gent no podrà mantenir els 5.40 ni de conya, cal tenir un minut. I així començo la pujada, tenim cert marge, tot i que no molt, però de sobte torna a no quadrar-me res, com pot ser que quedin només dos kms, i és que o sorpresa, han decidit anul·lar una part, "segui recte cap a l'hotel", ens diuen, i jo veig el 41 a la recta que ara no ens fan fer, uns 700 o 800 metres de menys que no sé on ficar. Estic arribant amb 3 o 4 minuts de marge.
Arribo cabrejat, he estat forçant a gent per a què poguessin aconseguir el sub 4 hores i ara tenen marge de 2 o 3 minuts, quina merda, em sap greu. Després parlo amb ells i estan encantats, especialment aquells que havien assimilat que ja no ho aconseguirien al veure'm marxar i que de sobte veuen el 3 al marcador.
Però no puc acabar així, si puc prefereixo no fer de llebre de 4 hores, en casos com els d'ahir no puc anar per sensacions ja que no les tinc, no rodo mai a 5.40, per tant he de forçar en excés per fer-ho bé. En aquest sentit potser havia d’haver tingut més sang freda, però era massa arriscat.
Segon tot això ha valgut la pena per a poder veure en directe com el Nacho aconseguia el seu gran repte, però això ja ho explicarà ell.

15 comentaris:

Bea ha dit...

Pau, em va saber greu veure't acabar amb aquestes sensacions. Crec que l'organització d'aquesta maratò s'hauria de replantejar molts temes. Però el cap de setmana va estar bé, i a més varem descobrir que la raclette té un efecte dopping... Al menys amb el Nacho. Jo per la Rupit Taradell ja sé que soparé... Per si funciona!!!

xavier ha dit...

Què dius Bea? Efecte dopping la reclette? ho haurem de provar...el COI no ho contempla encara, no?

piernas ha dit...

Joder vaya caos de maratón!!!! Bueno ya sabes el año que viene, que ardan!!!

flashman ha dit...

No vas a ser más liebre de 4 horas???, Acabas de clavarme un puñal en el corazón del que tardaré no solo yo, sino toda mi descendencia. El tantas veces imaginado abrazo bajo un cronómetro de 3:59:22 ya no tendrá lugar. En fin, ¿¿ni por dos kilos de chocolate???.

Bueno, me voy a recomponer las piezas de mi destrozado corazón.

Snif snif. Ya por siempre seré un sub 4:30.

Abrazos.

Bea ha dit...

Flashman, no sufras porque Pau no podrá cumplir su promesa. Llegará un día, que creo, no muy lejano, en que no tendrá más remedio que ser mi liebre de sub 4h... Y no puedo imaginar un final más bonito que un abrazo a 3 bandas con mi murciano preferido.

Ana ha dit...

Ánimo crack! Eres cojonudo. Siempre dispuesto a ayudar a los demás.

¡Bea! se me pone la piel de gallina sólo de pensar en Pau haciéndote de liebre en tu primera maratón.

¡Pau!¿Qué tal si en BCN haces de liebre de las 3h 15? :-) ¡barqueta!¡Barqueta!

Por cierto, a ver cuando nos vemos y os doy el detallito a Bea y a ti, q va a caducar ;)

Mikel ha dit...

Sap greu el teu patiment per una mala organització...
Per cert, que passa que els que volem ser sub 3:15/3:20 som males persones ;)

flashman ha dit...

Bea, sabía que no me fallarías, me pongo a entrenar, y ya solo falta la fecha.

Mil abrazos.

Besos a Guillem

XeviX ha dit...

Pau, tens tot el dret a indignar-te i més. Què s'han cregut aquesta gent? fer pagar el que fan pagar per després deixar aquests temes bàsics mal organitzats, i sobretot amb les llebres, és faltar el respecte a tota la gent que hi participava amb tota la il·lusió i bona fe.
Espero que ho paguin car, o més ben dit que no puguin cobrar més, els mateixos que han decidit no mesurar bé o no donar equipació als llebres. Aquests desquadres han d'afectar molt al llebre, per la responsabilitat que això comporta.

En fi, enhorabona de totes maneres!

Dioni Tulipán ha dit...

Pau, si ya para mi era una putada (sin responsabilidad mayor que mi propio bienestar), no quiero no pensar en lo que significó para tí.

Yo de entrada siempre correría según el Forerunner (teniendo en cuenta el 1% que suele fallar), pero claro...si no sabes si vas a hacer 41,6 o 42,6 kms.. estás todo el 'viaje' sufriendo mentalmente.

Una cosa curiosa.. cuando yo, después del km 35, ya no podía correr sub 6'30"/km... no te creas que la gente me adelantaba a saco. Que tan sólo las liebres, con sus seguidores (si los hay), son capaces de acabar dignamente una maratón... o eso parece.

Tú has complido, y ya está !!!

Ruben ha dit...

Buenas Pau! Lo que yo pude ver desde fuera es que la organización fue un desastre... Cuando caminaba por el paseo de camino a Cambrils (un poco antes de vernos) la organización aún estaba modificando el recorrido, con la carrera ya empezada! Después se colaron coches por donde iban los corredores... un cachondeo y nadie vigilando. En fin, creo que es un maratón que quieren venderlo muy bonito pero le queda mucho por mejorar. Sobre lo tuyo, está claro que ni debe ser facil para ti rodar tan lento y si encima tuviste tan poca ayuda para hacer tu trabajo...es normal que las cosas no salieran perfectas. Nos vemos crack!

Pau ha dit...

Osti, fa il·lusió veure com la gent m'anima quan alguna cosa va malament (també va passar a Les Angles), així que moltes gràcies.
Bea, Flashman, podéis contar con ello, sin duda y ese día sí que lo haré de coña.
Ana, 3.15, ya has saltado de tiempo objetivo? ole tu.
Mikel, els de 4 hores són diferents és el què hi ha.
Piernas, Xevi, em de ser crítics i com dieu en coses importants, peròtambé pensar que els organitzadors sabran com solventar-ho. Això sí, el mal ha estat gran.
Dennis, Ruben, está bien que no parezca yo el freak y que desde dentro o desde fuera se viese igual.

Mandie ha dit...

Hi, I came across your site and wasn’t able to get an email address to contact you. Would you please consider adding a link to my website on your page. Please email me back and we'll talk about it.

Thanks!

Mandie Hayes
mandie.hayes10@gmail.com

Mamide43añospreparaunironman ha dit...

Pau, quedas contratado de ya mismo para liebre sub 4h maratón de bcn 2012.

Me ha llegado al alma " lo de somos buenas personas", me ha encantado. Tendrías un gran reto conmigo. Sólo he de bajar 26 min.

¿Quéee, te animas?

Pau ha dit...

Lourdes, eso está hecho, pero en bcn2012 creo que haré un tiempo más rápido, te animo a que lo consigas entonces, pero sinó ya sabes, bus con Bea y Flashman en 2013

Besos

Les Curses més rendibles