dilluns, 10 d’octubre de 2011

I si tinguessis una filla?

Mai he entès aquesta pregunta? La gent m’ho comenta com dient, si tens una filla no la podràs portar a fer esport, ni anirà al teu nivell... Però per mi encara seria més genial. M’encanten les dones que fan esport, penso que genèticament estan tan predisposades a fer-ne com els homes. Aquest perjudici és només cultural i com sempre dic si una dona és bona pot aspirar a tot en una cursa, mentre que jo puc aspirar a quedar el 1.000 a la Marató de Barcelona.




La Bea feia esport abans de conèixer-la, principalment gràcies al seu germà, havia practicat l’esquí, el padel, el running, la bici... jo només vaig proposar-li la constància, la rutina, les competicions, i d’aquí ha passat a ser una bona esportista i fins i tot, per exemple, s’ha convertit en una ciclista destacable (proveu de seguir-la en una recta!)


En els Dragons, el número de dragones augmenta dia rere dia, i cada vegada hi ha més nivell. Nedant, per exemple, m’és literalment impossible anar al ritme d’algunes de les amigues que tinc, i per sobre de tot, les ganes que hi posen són dignes d’admirar.


I ja que estem en un bloc us faig dues propostes, la d’una Dragona que va debutar en triatló el juliol, i que va decidir compartir les seves aventures trionfire.blogspot.com i la d’una altra Ana però aquesta vegada amb una sola n, que ha passat de ser bona a ser espectacular: més enllà de les marques i els podis, el tema està en què quedar amb ella per entrenar vol dir, sí o sí, anar a tope http://anonimaana.blogspot.com/


Per extensió, parlo de totes les que us heu sentit eludides, i és que estic pensant en moltes amigues, algunes que tot just s’han estrenat, d’altres que fan podis però també les que realitzeu esport única i exclusivament per passar-s’ho bé, per “rodar” una estona. És fantàstic, tant de bo si mai tinc una filla, sigui esportista!

11 comentaris:

Bea ha dit...

Quina entrada més xula!!! Visca les dones canyeres!!! Totes es meriexen un "olé tu, olé tu"!!! I un "olé tu" pel Pau que ha escrit una entrada feminista sent home, reinvindicant aqui al que alguns diuen el "sexe dèbil"!!! Qui vol poesies si es poden escriure entrades així...
pd. I que guai la transformació còmic de la meva foto.

Ana ha dit...

Muy bueno el post! Chicas al poder y si encima son "supermamis superguerreras" con más mérito aún!:-)

Afortunadamente las diferencias cada vez son menores y cada vez las chicas le ponemos mayor empeño. Ahora sólo falta que se apoye más el deporte femenino, que se hable más en los medios, que haya más incentivos económicos para que las mujeres se puedan dedicar al deporte. Estoy segura de que si se valorara a las mujeres deportistas profesionales tanto como a los hombres, y se hablara más de ellas, muchas más nos animaríamos a practicar deporte y porque no, a competir.

Xavi Garcia ha dit...

Comparteixo al 100% la teva opinió!!

A CdV em passaven totes les dones...i a més amb un ritmillo que ni te cuento!!

...bueno, a veure quan ens doneu la notícia, ok?

Cuideu-vos molt i feu... molt esport parella!!

Fins Dimecres!

Xavi.

flashman ha dit...

Que te voy a contar yo, que vivo a la sombra deportiva de mi Hachacitos.

Pero, tengo claro que, sea niño o niña, al final,como son así de cabr...etes, cuanto más interés tengamos en que hagan deporte, menos ganas tendrán ellos.

Dile a Guillem que se ponga las pilas, que Javi ya le lleva ventaja, jeje.

Ferran ha dit...

Amen!!

Mikel ha dit...

Jo soc fan nº 1 de les dones esportistes i de les que a més tenen bloc propi. Segueixo a les dos que has mencionat i m'agrada el punt de vista que tenen de l'esport, cadascuna des d'una òptica diferent...

Com han dit als comentaris, es bàsic que els fills (siguin nens o nenes) puguin apreciar la passió dels pares cap a l'esport però mai forçar-los a ser esportistes ja que l'experiment et pot sortir rana...

Bona entrada Pau.

Anna ha dit...

Ole tu, ole tu!!!! I visca totes les dones esportistes, dragones o no, que lluitem cada dia per no ser una mujer de...(triatleta,ciclista,maratonià...) i un dia vam decidir provar-ho per nosaltres mateixes. Darrera la finish line amb una reflex s'està molt comode, pero noies...això no esta fet per nosaltres!!!
Gran entrada Pau, i gracies x estar al meu costat aquell dia de juliol!

Vibaco ha dit...

Nada más cierto!
Yo crecí viendo a dos hermanas mayores y a mi madre competir y hacer deporte diario. Y no sólo eso, tengo el honor de haber estado ahí cuando las premiaban a nivel nacional, cuando decían mi apellido en el sonido y mi hermana recibía su trofeo! En pocas palabras, yo crecí inspirado en ellas...
Quien diga que una mujer no puede hacer deporte, simplemente es porque no tiene ni la mínima idea de lo grande de su estupidez. Yo no podría concebir una mujer sin deporte, así de fácil.

Anònim ha dit...

Que bonic Pau.
Per a nosaltres ets un exemple a seguir, i com competidores que som ens agrada fixar-nos en algú.
El Carles és conscient que no pot amb la Bea a la bici,i jo ara he de conseguir que no pugui amb mi. Això és molt difícil, però ho aconseguire, com bona dragrona que soc.

Isa ha dit...

La d'abans soc jo, el desastre informatic jejejeje

Pau ha dit...

Ei, moltes gràcies a tots, no m'ha costat res escriure aquesta entrada, és fàcil explicar el què penso.
PD: Isa, ja ho havia pillat que érets tu.

Les Curses més rendibles