diumenge, 11 de setembre de 2011

I ara què farem sense bicis...


Mentre miro en diferit la darrera etapa de la Vuelta, penso que l'espectacle vist en aquesta edició, per mi ha estat espactacular: molta muntanya des de la primera a la darrera setmana, rampes superiors als 18 i 20%, ports mítics i sobretot patiment i atacs constants.
Potser sóc innocent, però el canvi de líders, algunes punxades dels bons, corredors que no podien ni amb la seva ànima... tot plegat em fa pensar que el dopatge definitivament ha disminuït.
Realment crec que la Vuelta ha trobat el seu estil, no hi ha hagut els inacabables ports del Tour, però en canvi finals com el del Escorial, on a falta d'un km anaven tots junts i al final les diferències eren considerables.
En fi, felicitats als organitzadors i als ciclistes i esperem que l'any que ve segueixin en aquesta línia.

6 comentaris:

Dioni Tulipán ha dit...

Disfruté -como todos- el domingo pasado con las rampas impresionantes del Angliro (tú como ciclista y amante de los retos, ¿no sería un reto para ti subirlo?), pero estaba claro desde el principio que esta última semana iba a ser un mero trámite...

Aun así, ha sido un placer ver los palizones de los demás :-)

piernas ha dit...

La verdad que ha esta bien la vuelta, lastima k el nibali y alguno mas no han estado ha su nivel para dar mas espectaculo.
Ahora queda el mundial ... a ver si Freire gana el cuarto!!!!

Ana ha dit...

Y el dopaje en el triatlón? Existe? Hay controles?

Ferran ha dit...

Pau, no et desanimis. Ara vindrà el mundial de ciclisme, després la marató de Chicago i Hawaiï més les teves competicions i...en no res les grans clàssiques.
Del tema doping...et deixo les aportacions de Sergio, una mica conspiranoic però molt ben informat: http://ciclismo2005.blogspot.com/
Ana, si que existe. En Hawaiï ha habido algunos positivos y aquí en casa se han encontrado a unos cuantos triatletas y corredores amateurs comprando en Andorra. Pasa que hay poco dinero y los controles son muy caros. Para que veas en qué mundo vivimos: en los mundiales de veteranos, de 10 controles dos positivos! Y ya me diréis que ganan haciéndolo...

Pau ha dit...

Dennis, pues habrá que organizarlo, aunque yo debo confesar que me gusta mucho más rodar en plano. No creo que haya sido tan mala la última semana, me encantó la victótia de Igor Anton.
Piernas, eso demuestra que son humanos, para mi Nivali seguirá siendo uno de los favoritos.
Ana, ni te cuento, sólo hace falta leer la última frase de Ferran, es lamentable.
Ferran, quin gran bloc, molt interessant i ben escrit, molt crític però, amb o sense raó, tampoc podem anar criticant a tot el que guanya, pero en fi ja veurem com acaba això, sigui com sigui m'agradaria puntualitzar que jo no he citat als què han guanyat, precisament el què em fa pensar que cada vegada hi ha corredors més nets és el fet d'haver vist, de veritat cares de patiment i autèntiques pàjares.

Ferran ha dit...

Pau, del bloc aquest no m'agrada que sempre critica a tot Deu i clar, així tampoc es pot anar però he de reconèixer que té molta informació. Del tema doping, precisament el que permet és anar més lluny, entrenar més i arribar a límits que de forma natural no s'assolirien. Els trmaposos pateixen com qualsevol de nosaltres, o més segons què han pres, o sigui que aquestes imatges no volen dir res...i malauradament aquests darrers anys sempre han aparegut ciclistes espanyols punters (Ezequiel Mosquera l'any passat) que després donen positiu. Esperem que no sigui el cas...

Les Curses més rendibles