dimarts, 12 de juliol de 2011

Half de les Angles 2011: Per mi no té sentit, el què vaig fer

Jo: vaig patir massa, no m'ho vaig passar bé, i vaig pensar que era un gilipolles.
coke: jejeje
Jo: Per primera vegada, de veritat, se'm va passar pel cap abandonar.
coke: gilipolles per patir massa? i com és? va fer molta calor? o et faltaven kms?
Jo: sí, gilipolles per convertir un hobby en un suplici. No hi ha excuses externes, em falten kms, però de totes maneres porto unes setmanes dèbil, amb molt dolor muscular, alguna cosa falla. Si només fos falta d'entrenament ho hagués notat al km 60, però des del 10 ja no anava
coke: però és que aquest hobby es un suplici, ja saps que és part del joc. Clar però que si des del principi paties, malo.
Jo: no és el mateix patiment. Una cosa és que jo decideixi fins on vull patir i l'altre és que el patiment decideixi fins on puc arribar.
coke: sí sí ho entenc
Aquí podria acabar la meva crònica de Les Angles, de fet tampoc cal que entri en com va anar la competició. Segueixo pensant que no és un Half dur, que Balaguer ho és més, sí que és un Tri lent, ja que és molt ondulat, però no hi ha llargues pujades ni rampes descomunals, pot fer sol, però no xafugor, i per sobre de tot el paisatge acompanya en tot moment.
La natació va ser correcte, tenint en compte que em va entrar aigua a les ulleres durant més de la meitat de recorregut i que em vaig equivocar de bolla una vegada, vaig fer 36 minuts que per mi ja està bé. Sortint no tenia males sensacions però vaig perdre l’equilibri un parell de vegades, mala senyal. A boxes ens vam trobar tots els Dragons, diuen que vaig fer la transició lenta, però, si bé és cert que no em vaig estressar tampoc vaig fer res que “no toqués”.
Ja a la bici només vaig aguantar 5km, a partir de les primeres rampes tot es va girar, el Jaume se m’escapava sense anar a un ritme demolidor i començaven les agonies. A partir d’aleshores, tres hores de patiment, tres hores que no havia viscut en la meva vida, és cert que sóc més corredor que ciclista, però amb la bici també sóc capaç de tot, i ara no tenia RES. No m’importava anar lent, no m’importava patir, però el què no em passava pel cap era les dues coses a la vegada.
Les baixades “a muerte” em permetien recuperar una mica de temps i mantenir els dos amics de batalla, dos Dragons que em van ajudar molt. Per sort he viscut tot això envoltat de gent molt valuosa, el positivisme del Guille no té preu, les seves sinceres paraules, els seus ànims i la seva capacitat de minimitzar els problemes van ser claus. També eren increïbles els crits del Mikel o la possibilitat de fer alguna broma sobre el tema (quan em va passar en la segona volta vaig seguir amb les conyes que ens portem normalment i li vaig dir “tio, que per algú tan bo com jo, que el passi tothom, és molt dur”).
I vam arribar els tres a boxes, jo en aquells moments ja delirava i parlava amb mi mateix. La conversa va anar així: "Pau, tinc ganes d'arribar d'una puta vegada i deixar la bici per posar-me a córrer" “Mira Pau, això no és com un conte, si estàs fet una merda, deixar la bici no serà la solució".
Fem la T2 xerrant, els animo a córrer junts, i sortim alhora, però de sobte em quedo sol (havien parat a dinar).
Què feliç és la vida del triatleta corredor! Quina gran sorpresa quan veig que vaig, que les cames em responen fent aquest esport que tant m’ha donat! Quan deixem el corriol i entrem en una pista més gran em giro però segueixo sense veure’ls així que decideixo tirar endavant. A partir d’aquí una Mitja marató constant, perdent una mica menys d’un minut entre la primera i segona volta i on a partir del km 10 començo a parar en cada avituallament (cocacola, aigua i a seguir).
Durant la bici, temptant la possibilitat de vomitar havia aconseguit ingerir una barreta i mitja, corrent, prenc els dos gels de GU Energy que tenia previst, un al km 8 i l’altre cap el 16 just abans de la segona pujada.
I aquí s’acaba la història, no ho tornaré a fer mai més, no tornaré a presentar-me a cap tri de llarga distància sense estar bé, però segueixo pensant que alguna cosa no funciona. Ara fa dos anys anava lent, però amb sensacions correctes i quan va arribar el tram pla vaig posar-me com una moto, aquest any ni això, seguia sense energia, i el pitjor de tot és que cap amunt, encara que sigui 1º, el dolor de cames és imminent i tinc la sensació que algú m’està frenant. Recordava tots aquells comentaris, sempre de bona fe, de la gent que deia, tu dius que estàs malament però després tires, doncs aquesta vegada no. A Donosti vaig superar la bici gràcies a moments de recuperació, gràcies a que si una cosa tinc és capacitat de patiment, però aquí a Les Angles el meu cap va dir prou, va dubtar del lema del Marcel Zamora “Death before DNF”, i per primera vegada em vaig plantejar un DNF a la classificació.
Les dades són:
Pau Cortadas Guasch 5h59'11''
Posició 70 de 187 inscrits i 153 acabats
Temps primer: 4h52’21’’

Parcials
Natació: 35’47’’ Parcial 73 T1:4.37 (certament és lenta)
Bici: 3h32’41’’ Parcial 100 a 25.39km/h (a la bici uns 24km/h) t2: 1.39
Run: 1h44’26’’ Parcial 33

La següent foto és dels protagonistes del cap de setmana, de totes els Dragons i acompanyants que vam viure dos dies entre amics, a alguns d'ells fa dos mesos ni els coneixia i ara em dóna la sensació que ho són de tota la vida. He trobat amb els Dragons quelcom impagable, competitivitat al màxim però acompanyada de solidaritat i positivisme, sembla impossible no? Doncs aquest és l'esperit dels Dragons!

Quina gran família!

24 comentaris:

Bea ha dit...

Jo sóc de les que dic que el meu marit es queixa però sempre pot, però veure'l tant negatiu és tant estrany que entenc que realemt va patir. Ara, potser aquesta ha estat la causa de que t'hagi sortit una crònica tant emotiva, menys tècnica i molt sentida. M'he emocionat. Sento el mateix respecte a la gran família dels Dragons, i això em fa molt feliç!

Xavi Garcia ha dit...

Pau, no ho entenc...sobretot venint de tú...ets una autèntica màquina de devorar Kms corrent...i crec que en bici el mateix...potser no masses kms entrenats...però, per a mi, continues essent una màquina que funciona qüasi perfecte!

En natació crec que la millora que has fet és impressionant...i això, és molt positiu!

Pau, em preocupes quan dius que ¨alguna cosa no funciona¨...bueno, ja parlarem!!

Força Pau! Forçca Dragons! Força Family Dragons...el millor del weekend!!

Dioni Tulipán ha dit...

Ánimos Pau,

Sé que en estos momentos pocas palabras te ayudan, y de hecho, todos hemos pasado por estos momentos "puntuales" de una repentina bajada de forma, sensaciones y ánimo.

En estos momentos lo mejor es no preocuparte demasiado (imposible, porque mentalmente estás hundido) e ir intentando entrenar sin ningún objetivo, y sobre todo NO apuntarte a otras carreras para intentar demostrarte de que sí eres el de siempre. Un pocas semanas y verás que de repente rodarás a ritmos guapos y volverás a ser el Pau de siempre: "The Machine", jeje.

Posiblemente también te está rondando algún virus..

Bueno, es jodido, pero habiendo tocado fondo, ya solo puedes mejorar !!!

Ánimos Máquina!!

flashman ha dit...

Bueno, tampoco hay que exagerar, que estás hecho un toro, lo que pasa es que a veces salen mejor las cosas, y otras no tanto, depende también de lo exigente que sea uno.

Se que lo peor son las sensaciones, cuando uno se nota agotado, pues se para y va a casa de buen rollo, se que cuesta, pero es lo mejor, sacar lo positivo de lo hecho, que acabar con mal humor.

DNF realmente no es nada, solo tres letras, luego está la importancia que les quiera dar uno. La primera vez que me retiré el regusto a fracaso me salía a cada momento, y estaba realmente insoportable mientras me duró. Ahora, más viejo y más sabio, creo, prefiero dejarlo cuando veo que no vale la pena el esfuerzo que queda, y el padecer pendiente, por una una camiseta (Si me la han dado con el dorsal, ya ni te digo). Hay que relativizar, y darle a las cosas la importancia que tienen, y una prueba deportiva, es un poco como el amor, que la primera vez que cruza la meta es especial, pero la 50, sino es la tuya de verdad, pues al final da un poco lo mismo.

Vaya rollo, perdón, solo quería decir: Animo.

flashman ha dit...

Perdon, se me olvidaba. Me encanta la frase:

Una cosa és que jo decideixi fins on vull patir i l'altre és que el patiment decideixi fins on puc arribar.

Puedo utilizarla? tengo que pagar derechos de autor?

Un abrazo

Ferran ha dit...

Pau, a més dels ànims, potser t'aniria bé alguna analítica. Als entrenaments com t'havies trobat? I cap amunt!

PD: jo sí que reconec aquestes sensacions de no anar ni cap enrera...

Mikel ha dit...

Doncs jo sóc de la opinió que tens ben identificat el problema...una natació en la que has millorat molt, un running correcte i la bici que es on creus vas fallar... A partir d'aqui moltes variables...falta de tirades llargues de bici, alimentació en cursa insuficient, i el que crec més important anaves amb mentalitat negativa sabent que no havies entrenat suficient i a la primera de canvi et vas enfonsar...
Independentment de tot això crec que al final vas aconseguir un bon resultat i personalment va ser un plaer compartir km de bici davant i darrera teu...
La darrera parrafada relativa als Dragons es per enmarcar-la i penjar-la a la seu social (si algun dia la tenim), ja ja ja...
Jo també he trobat en els Dragons el que feia temps que buscaba...
Ánims...
Mikel

Tico ha dit...

Venga Pau,que no hay para tanto.Incluso los grandes atletas teneis un dia con malas sensaciones.Tú que animas a todo el mundo a hacer deporte y exiges lo justo a cada uno,no te exijas a tí mismo tanto.Descanso de vez en cuando para regenerar tu organismo y a disfrutar.
Lo que pasa es que este año no has entrenado conmigo en bici y mis hachazos cortos en recta te daban un nivel que echas en falta.
Mi admiración por tu pundonor.
Michel

jag75 ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
jag75 ha dit...

Ara em fas més por -esportivament parlant-... enhorabona per tot el que has aprè i has gaudit aquest cap de setmana.
jo et plantejo el següent, a partir d´ara, quan tornis a tenir un mal dia en cursa (que espero que es doni d´aquí a mooolt temps :) pots encara el següent pensament:
- estic patint més que aquell llunyà dia a les Angles?
i com que la resposta serà no, tiraràs endavant i continuaràs sense un DNF a al teva carrera.

una abraçada tri-dragon-machine!

Ana ha dit...

Ánimo Pau, un mal día no es significado de nada y si en el km 10 de la bici ya ibas con rampas, poco más puedes hacer.
Yo me quedaría con que a pesar del sufrimiento has acabado el tri y no has tirado la toalla, eso es lo importante. Cuando vas a límite durante más de 5 horas y encima el tiempo no es el que te gustaría, lo más fácil es abandonar.

Eres un crack que ha tenido un mal día, pero si le pasa hasta a Nadal o a Messi, no te va a pasar a ti? :-)
Venga superhombre, permítete fallar alguna vez...

piernas ha dit...

Venga ánimo Pau!!!!!!!!!!!!!! Eres un crak!!! En cada competición se aprende algo.

Pau ha dit...

Bea, després del FATAL que et vaig cridar després de la bici, tenia ganes de tornar-te a veure després de la primera volta de running i dir-te que ja estava bé. Gràcies.
Xavi, ja ho hem parlat en persona i gràcies, i pel què fa a la natació he tingut la sort d'anar a petar en un Club de grans nedadors!
Dennis, confio y creo que es como dices, un momento una fase puntual, y tal como ha venido se irá (no creo que sea un virus, o al menos lo que me choca es que sea sólo en bici).
Flashman, DNF no es nada pero puestos a hacer símiles, me da miedo que sea como el nudismo, que la primera vez cuesta pero luego ya lo haces de forma natural. Además si hubiese abandonado, no hubiese corrido y pienso que las sensaciones actuales serían todavía más negativas. Buena la frase eh! un momento de inspiración, será la que precederá el bloc después de verano.
Ferran, analítica encarregada per la setmana que ve. gràcies.
Mikel, no crec que tingués negativisme previ, estava tranquil, com vaig explicar m'ho havia jugat a una carta però pensava que era bona, a més les senscaions no són només de diumenge, porto dues o tres setmanes que no vaig en bici.
Tico, tu lo has dicho, me faltan los entrenos contigo, pero eso depende de ti. Además ahora que estoy mal tendrías que aprovechar! Un abrazo.
Jag, boníssim el teu consell, a més en genral el patiment s'oblida, però jo tinc el running de Balaguer del 2009 al cap com si fos ahir, així que això de Les Angles tampoc passarà fàcil.
Gracias Ana, si a Nadal y a Messi les pasa... entonces no me quejo, jiji
Gracias Piernas!

Anna ha dit...

cronica molt emotiva, Pau. Acabar coses que "in situ" t'estan donant mal gust de boca fa que a mesura que passi el temps les valoris molt mes. Crack, pensa una cosa: "sort que tens que es triatleta-corredor", nosaltres per patir ja tenim l'aigua! jajaja

Per cert, gran familia Dragona!!!

E.S. ha dit...

Pau, vas acabar i això és important... el cos demana vacances o al menys ho interpreto així...

em quedo amb els últims comentaris, lo millor no és el final sinó el trajecte i amb qui el fas..

records...

Xavi A ha dit...

Crec que necessites vacances, pero no només físiques, vacances de no pensar en tri, ni en correr ni com dius tu en fer la bossa d'esport. ni en enviar un email a dragons amb els entrenaments de la setmana, hi vagis tu o no.
Posa el cartel de cerrado por vacaciones i quan vulguis corres i quan no doncs tele, birra i quedar-se adormit al sofà.
La putada per la resta de nosaltres és que ara en altres competicions encara donaràs menys el braç a torcer....

un half és un half hi calen hores. Com dius s'ha de mirar el volums de les tres disciplines abans d'afrontar un repte així....

Ànims!!

Anònim ha dit...

Enhorabona!! Tot i el patiment segur que li treuràs la part positiva a tot aquest patiment i esforç de cara al futur!!

Ara bé, haver abandonat no hagués estat un fracàs, eh?
Ànims i bon estiu!!

Enric - UOC

NERO ha dit...

Pau, he viscut relativament d'aprop la teva evolució i creu-me ha estat increible. Les derreres vegades que hem coincidit has demostrat un "poderio" físic indiscutible, has evolucionat exponencialment. Tots tenim el nostre dia dolent, el cos sempre ens sorpren, positiva i negativament,però és savi i inconscientment ens demana un descans, fisic i mental, una sobrecompensació per assimilar i tornar encara més fort.
Recordo el cap de setmana abans del triatlo B de Banyoles on vem coincidir vaig patir infinitament al Olimpic Balaguer
(2008, encara no era el B) en canvi, després d'una setmana molt suau, a Banyoles vaig disfrutar moltíssim.
Disfruta! i descansa!

josep-maria ha dit...

Pau, crec que tot passa per anar a fer un "brancons" amb els/les dragons/nes del tot informal....
Ja saps, a Vic, teniu base logística.

Una forta abraçada!!!!

Pau ha dit...

Anna, tu ho has dit, patir a l'aigua entra dins del normal, amb això ja hi compto. Gràcies
E.S.? i Xavi les vacances sempre molen, però no crec que sigui el cas, si he pecat d'alguna cosa és d'entrenar poc volum, i per tant saturat segur que no ho estic, o no ho hauria d'estar, en tot cas.
Enric, això és veritat, aquest patiment és entrenament per properes competicions.
Nacho, esperem que sigui uns dies només, crec que sí, en tot cas tu veus el meu poderia perquè quan 1 de cada 100 vegades et veig defallir una miqueta, apreto per sentirme un superhome.

Òstia, gairebé 20 comentàris, està clar, i en sóc molt conscient, que fer-ho sempre bé aborreix, jo mateix he dit en cercles íntims que si fracaso seré més mediàtic. Doncs tot sigui pel bé del bloc ;-)

Pau ha dit...

JM, està clar que si hagués fet Bracons un altre gall cantaria jiji

xavier ha dit...

Ànims Pau! un petit pas enrera de tant en tant et permet avançar molt més a la pròxima!Ara es bon moment per escoltar el cos i saber el què reclama: Km, descans, resistència... Diumenge ens la veiem!

XeviX ha dit...

Gairebé ja està tot dit, però també m'agradaria dir-hi la meva: des del meu punt de vista, has acabat en bona posició tenint en compte la duresa de la prova i el poc volum d'emtrenament que duies. El teu punt de vista ja sé que és ben diferent i sobretot amb el patiment experimentat. Tot i això, vas acabar i no pas en mala posició.

Com era allò?:
"el que no ens mata ens fa més forts", o sigui que t'haig de felicitar per haver aguantat fins el final com un súper-home.

Molts ànims!!!

Pau ha dit...

Gràcies Xavi, fins diumenge!!!
Xevi, la posició no és dolenta, de fet fins i tot amb el nivell que hi havia és bona, però sincerament m'és igual, jo tant pel bó com pel dolent, em quedo amb les sensacions, i això és el què va fallar. Gràcies

Les Curses més rendibles