dimarts, 26 de juliol de 2011

Bea, Trivila, Barcelona

Per Bea

No sóc ni la Pe ni molt menys la Scarlet, i el Bardem ni m’agrada, però el títol em feia gràcia. Serè breu. Les sensacions de la Tri de Vila es poden resumir en optimisme i comoditat, potser un pèl massa de comoditat, però sobretot satisfacció. Ah, i un orgull molt gran de tenir un equip amb una àmplia representació del que formar part: els Dragons.
L’aigua l’enfrontava amb molta por, però fent cas del Pau em situo bé. La reducció del recorregut per la mar de fons també és una bona notícia. La natació m’agrada però en competició és el que sempre em fa més mandra. Com diria un amic meu, sóc lentita, què hi farem. Reconec que no tinc excusa: hauria d’haver apretat més. No m’angoixo, trobo de seguida el meu espai, però obsessionada precisament en no angoixar-me i nedar seguit, vaig massa tranquil•la. Però surto animada (el crit del Xavi i la Ruth, i del Jordi i de l’Albert em dona subidón), just per darrera de l’Amaya, una espartana, pero que viene en son de paz. Nos animamos mutuamente.


M’enfronto a la bici amb moltes ganes, esperant poder trobar a la Júlia, la meva compi Dragona. No tinc ni idea de com li deu haver anat la natació, encara que sóc conscient que segur que ha sortit per davant meu. Menos lobos caperucita: la veig en la primera volta, ja de tornada, i em porta molta avantatja. Quina crack i jo què txulita! Em fa una miqueta d’enveja, de bon rotllo, però jo a lo mío. Vaig a molt bon ritme, sempre al voltant dels 35 km/h com a poc, avançant a moltíssima gent, però sense trobar un grup on posar-me a roda, tema que em confirma més encara que haig d’avançar un esglaó en el temps de la natació.


Al deixar la bici, ja sento el crit del Pau (però quin temps ha fet el tio? Llorica!!! :-P). En el running intento portar bon ritme però sense arriscar massa. Porto uns dies tenint un mal molt lleu al maluc, i no vull passar-me de voltes. En l’anada m’assalta un dubte típic de mi “era una volta o dues?” De seguida caic en què era una. No pot ser d’una altra manera. Com sempre a la tornada em sento millor. Em creuo amb el Raimon que fa la seva primera tri seriosa i el veig molt bé. Perfecte, la meta arriba ràpid, i de nou el típic sentiment de satisfacció! Che, Bea, que bueno que viniste... Només va faltar el Guille, esperant-me en la meta, com a Donosti, però tot no pot ser.
Una última cosa. Victor, Carlos, Júlia, Carles, Xavi, Jorge i Pau encantada de participar amb vosaltres com a Dragons, ho dic de veritat, m’emociona tenir un equip de gent tant maca, i poder participar ben rodejada (obro aquesta declaració d’amor a tots els Dragons amb els que encara no he participat. Amb molts de vosaltres també m’he emocionat des de l’altre costat de la barrera). Felicitats també als compis del Stage a l’Escala: Manel, Manel i Amaya. I gràcies a tots els incondicionals, Xavi i Ruth, Jordi i Albert, Marta, Igor i família.
Aquí va la fitxa tècnica.
BEA ROCAMORA LORENTE (dorsal: 612)
Posición Tiempo Distancia Media
T. oficial: 100 01:21:25 22200 m 3m 40s/km
T. natación: 177 00:17:16 500 m 3m 27s/100 metros
T. ciclismo: 49 00:32:57 17000 m 30.96 km/h
T. atletismo: 103 00:25:43 4700 m 5m 28s/km
T1: 00:03:13
T2: 00:02:13
Posición
Categoría F-Senior F 70 Ver

Club BARCELONA DRAGONS TRIATLÓ 1 Ver

Sexo Femenino 1

5 comentaris:

Ana ha dit...

¡Felicidades Bea! Pau aún nos debe 3 o 4 crónicas positivas para quitarse el cartel de "llorica", pero tú los cartelitos de "superwoman","supermami" y "crack" ya te los has ganado hace tiempo!

1besote

pd. Con dos papis así el futuro de Guille tiene que ser impresionante 0_0

Amaya S ha dit...

Bea, felicidades, lo mejor es acabar con buenas sensaciones. Yo lo acabe pero me ha quedado un regusto amargo porque no acabe nada contenta. Me he apuntado al de la dona para ver si me encuentro mas tranquila y a gusto.
Si teneis alguna foto en la que aparezca yo, me la pasas por el email, por favor.
Llegue ayer de mis primeras vacaciones, y en cuanto pueda os paso las fotos que saco Igor (no se si ya os las paso él)
Felicidades para todos los dragons, sois un grupo genial!!

Bea ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Bea ha dit...

Ana, ayer comentábamos con Pau que cuando tú debutes en TRI, harás tantos TOP 10 que me dará vergüenza competir contigo. Cuando quieras, empezamos entreno de bici juntas.
Amaya, lo hiciste de coña. El regusto amargo a veces es una percepción subjetiva, menos real de lo que nos parece a nosotros mismos. Nosotros no tenemos fotos tuyas. Lo siento! Ánimo con los próximos retos! Y espero verte pronto.

Xavi Garcia ha dit...

Bea, com sempre fantàstica la teva actitut positiva!! i el Pau, sempre, apretant!! jajaja quin coach més dur que tens!!
Felicitats de nou!!

Forca Dragona!

Xavi G.

Les Curses més rendibles