dimarts, 28 de juny de 2011

Triatlón Memorial Onditz 2011

Els que m’envolteu sabeu que aquest any tinc poc temps per entrenar, he anat mica en mica, augmentant els volums però partint sempre de poques hores a la setmana d’entrenament. El truc ha sigut fer sempre qualitat, ha estat una temporada en la qual no he pogut rodar a ritmes còmodes, sortides de xerrar i arribar a casa tranquil. El punt màxim, fins el moment, d’aquesta tàctica, va arribar la setmana passada en la qual em vaig trobar amb “l’obligació” de fer uns 12 o 13kms a ritme ràpid (tenia els 41minuts de l’any passat al cap) i sobretot fer una tirada mitja en bici, ja no només perquè em donés marge per Donosti sinó pensant també amb Les Angles. Passats aquests dos dies als quals vaig sumar un entrenament al mar amb TFswim a les 7 del matí i per tant dormint poc, vaig reduir als mínims la meva gasolina. Els havia fet de manera correcte, complint els objectius, però a un preu massa alt, vaig acabar deshidratat i amb insolació, i amb unes sensacions que em feien perdre confiança de cara a la Tri.
Així arribava al diumenge, a tots els factors s’hi sumava una calor inusual al País Basc i per tant les condicions que menys m’afavorien. Fos com fos, la nit anterior ja m’havia obligat a gaudir de la prova i per tant els nervis tampoc eren alts.

Preparem amb els Xavis els box i sense pressa ni pausa anem cap a la sortida al mig de la Kontxa. A partir d’aquí no us fotré el rotllo, una natació còmode però llarga, més enllà del pas per bolles, la resta va ser més o menys factible. Surto bé, amb gent davant però molts darrera i en quant als Dragons, com era previsible entre els Xavis. La bici irregular, les dures rampes inicials ja em demostren que no vaig prou bé, però els altres tampoc van gaire millor així que en general amb un esforç final aconsegueixo que se m’escapin pocs, conec el recorregut i sé que és clau no despenjar-se en aquest tram inicial perquè després n'arriba un de ràpid on cal anar amb grup. La resta bla, bla, bla (ho podria explicar però em fa mandra) el cas és que coincideixo amb l’Àlvarez i rodem molta estona junts.

Pel què fa al running l’extranya sensació d’anar parat, però rodant per sota de 4.30 (són aquells misteris de la competició) i que fa que el patiment sostingut per com a mínim mantenir el ritme es converteixi en un gran parcial. He sentit queixes per posar l’avituallament en un extrem del circuit i no al mig, però és que en teoria, i més a Donsoti, cada 3km ja ha de ser suficient.

En definitiva el fet d’entrenar poc però bé m’està permetent tenir bones actuacions, però sempre amb un plus de patiment. És difícil d’explicar-ho i hi hauria de dedicar una entrada, però realment no va ser el mateix que l’any passat, quan venia de fer Balaguer la setmana anterior i per tant l’olímpic em va ser relativament còmode. Per contra, crec que en global la meva actuació aquest any ha estat millor i la classificació així ho demostra.


Pau Cortadas Guasch 2h35'55''
Posició 122 de 742 inscrits i 525 acabats (atenció al número d’abandons! És el que té córrer a 40º)

Temps primer: 2h06’40’’
Parcials
Natació: 31’11’’ Parcial 211 T1:2.14
Bici: 1h22’01’’ Parcial 190 a 29.26km/h (sembla mentida) t2: 1.30
Run: 42’43’’ Parcial 76 (pitjor temps i millor parcial que l’any passat, significatiu!)

Us adjunto aquí la crònica de l’edició 2010. El conjunt de fotos les publicaré amb l’entrada de la Bea, l'autèntica protagonista del cap de setmana.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

¡Felicidades crack! La verdad es que a 40º no debió ser nada fácil! La posición está muy bien y el tiempo de running tb teniendo en cuenta los 40º y los abandonos. A esas tº no se puede ni respirar y más con humedad ;)
Del parcial de bici no entiendo mucho ;)

¿ Por cierto,el parcial q más te falla q es el de natación? Es curiosidad...

Suerte para los Angles!

A ver si Bea cuelga su crónica ;)

(ana pozo)

Pau ha dit...

Ana, efectivamente lo que me falla es la natación, y eso en una competición con drafting (o sea que se pueda ir a rueda), es jodido porque no salgo con los de delante.
De todas formas lejos ha quedado mi debut en triatlón, girandome al salir del agua para mirar si iba último y estar contento por contar unos 15 tíos todavía en el agua.
PD: Bea no tiene tiempo, pero tiene ganas de contar lo vivido, así que llegará en breve.

Anònim ha dit...

jeje estoy segura que has mejorado muchísimo en natación, y más que lo harás, poco a poco, cuestión de técnica y ganas. Lo que en ciclismo llamáis drafting, en natación se le llamaba "ir chupando", recuerdo entrenos a pocos cms del de delante que no nos cansábamos ni la mitad ;)

Leyendo tus crónicas estoy deseando comprarme una bici y empezar a practicar. Este veranito he hablado con una amiga para salir a pasear un poco para quitarme el miedo. Es un reto interesante esto de triatlón aunq sea yo la q tenga q ir mirando si quedan 1 o 2 chicas detrás mío en el sector de bici ;)

pd. Bea que se tome su tiempo, no hay prisa, aunq estoy deseando leer sus sensaciones ;)

(ana pozo)

Pau ha dit...

Apuesto por un TOP5 la temporada que viene!!!

Dioni Tulipán ha dit...

Bien Pau, llevo 3 días intentando leer tu blog, pero no podía bajar el cursor...(solo en tu caso?!?)
Ahora por fin!

Para mí eres un AS en la bici (aun más que corriendo), pero cada vez los parciales demuestran que destacas mucho más en el running. Será que en conjunto se apuntan muchos más ciclistas que corredores, oi?

Sigue con tus entrenos, menos en cantidad pero con más calidad y bajarás marca en las tri's "cortas".
Aunque..¿no tienes más tiempo ahora con la profesión que tienes?

Y la Bea tranquila, eh :-)

Les Curses més rendibles