dimecres, 27 d’abril de 2011

Moooola!

Estic bé! És una constant que els atletes en general ens queixem: estic cansat, no tiro, em fan mal les cames, tinc molèsties... De tant en tant, però cal explicar que estem bé. I així és com em trobo.
Feta la marató em vaig posar a nedar i anar en bici. El simple fet de passar per la piscina ja em va suposar una fatiga important i em va recordar que ampliar de una a tres disciplines era dur. Durant un mes vaig anar forçat, en running aguantava però em costava anar a la piscina i qualsevol volta en bici em deixava baldat (encara recordo la primera volta fins a Gelida, de 50 o 60km que va provocar que acabés fent la migdiada!!! Jo això ni quan la marató jijiji).
El cas és que de seguida he agafat la forma, estic en un moment força dolç, on més enllà de si estic fort o no, els entrenaments no em suposen desgast algun, vaig a gust a la piscina, no em costa córrer i tinc moltes ganes d’agafar la bici, i el millor de tot, de seguida estic recuperat. No sé quant durarà, però ara cal gaudir-ho.
Esportivament parlant ja ho vaig comentar la darrera vegada, començaré per curta i acabaré fent llarga distància. De moment, però, m’ho estic passant teta amb una disciplina que no és la meva, la velocitat. Sóc conscient que sóc més resistent que ràpid, però tampoc m’hi dedico professionalment, i per tant no he de fer allò que millor se’m dóna sinó el que puc o vull. I ara puc i vull fer entrenaments curts però de qualitat, al cap tinc només les distàncies Sprint o Olímpiques, i per tant no em rateja fer un bon entrenament de 5kms de running, o li veig el què a fer 10 séries de 100 a la piscina a tope.
Xavi Llobet, comença a mirar enrere, que ve la bala Cortadas!!!!!!!

Adjunto aquesta foto perquè és una constatació del què explico. Sense fer cap entrenament de llarga i gràcies al Xavi, em vaig cascar 170km de pujada i a bon ritme, amb un resultat sorprenent (he d’admetre que fins i tot se’m va passar tirar-me a la piscina i anar a l’Ironcat jiji, però la resposta de la Bea al dir-li que quan vaig arribar em veia capaç de fer una marató va ser “Però no ho faràs”...)

7 comentaris:

flashman ha dit...

Gran sentido comun el que gozan nuestras mujeres y del que nosotros carecemos. Claro que si te fuiste en vacaciones a hacer 170 km. y la dejaste sola con el peque, tuviste suerte sino tenías las maletas en la puerta.

Un abrazo

Flash

Mikel ha dit...

No es mala táctica Pau...la dona en cotxe i tu en bici...Aquest finde marxem a Berga...potser li proposo algo semblant...
A veure quan posem en comú els nostres "estats de forma"...
Mikel

Pau ha dit...

Flashman, pues me levanté a las 6 de la mañana, para subir a los pirineos en bici mientras Bea iba en coche, así que muy mal no me porté!
Jaja Mikel, o l'Eneko Llanos t'ha ensenyat molts trucs, o ja no tens res a fer si hem de comparar els nostres "estats de forma"...
Sort cap a Berga!

Dioni Tulipán ha dit...

Ostras Pau, estás en forma, sí senyor !!

170 kms de pujada ?!?!? No quiero ni pensarlo (ni de baixada).

Si no fuera por los cumplidos de Santa Bea...habrías caído seguro !!

Me alegro de tu actual estado de forma, tu momento "dolç". A ver si rompes cronos en las competiciones también.

Nos vemos,
Dennis.

Mikel ha dit...

Pauuuu, no fagis de Mourinho...s'ha de parlar al terreny de joc i no a les rodes de prensa...ja ja ja...

Pau ha dit...

Mikel, sense insultar, que jo a la carretera no vaig a buscar mai el 0 a 0.

jag75 ha dit...

pau!!!
jo tb puc constatar en les meves cames cansadws d' un entreno amb tu i nen q estas en un gran momenr de forma. que duri fins on hagis decidit, gooooo!

Les Curses més rendibles