dijous, 24 de març de 2011

¿Qué me pasa doctor?

Per Bea

No titulo la meva entrada així perquè la mida del meu nas es sembli al de la Barbara Streisand, la prota, que també, si no perquè tinc un mal estrany i afecta al meu running.
Vaig complir el meu repte de la Media de Orihuela molt contenta i feliç. Fins llavors vaig entrenar i competir amb les meves NIKE LUNAR. L’últim cap de setmana de febrer vaig pujar a La Cerdanya i vaig reprendre un altre dels esports oblidats per culpa de la “panxeta”: l’esquí. Vaig gaudir molt, la veritat! El diumenge després de l’ esquiada vaig sortir a córrer amb el Pau, recuperant les meves ASICS (pobres, les tenia oblidades), i van començar les molèsties. Durant el running vaig sentir petites molèsties al costat dret del maluc, just a l’engranatge del maluc amb la cama... Com si la “visagra” estigués rovellada! No era un mal brutal, però si que molestava molt. Vaig pensar que era un mal gest o una mala compenetració de running after ski. Ibuprofeno, mimitos del Pau i del Guille i es va diluir (com l’aspirina efervescent!).


Però no. Cada running posterior va ser el mateix. Als 5 minuts de començar, un mal bastant punyent, i després de 15 minuts corrent, suposo que pel fet d’haver escalfat, un mal lleuger però continuat que s’accentua en baixada, suposo que per l’impacte. Algun dels compis de running en miren córrer i em diuen que vaig forçada, suposo que per compensar el dolor.
Conclusió: ahir vaig anar al fisio, el Dr. Abellán, traumatòleg especialitzat en medicina esportiva. Ja em va agradar molt la primera vegada que vaig anar per molèsties al genoll. Diagnòstic: no relaciona directament la lesió amb un post part, però si amb el fet de portar sense practicar running un cert temps, i a una sèrie de canvis corporals, i inclús possibles per canvi de calçat esportiu. Em diu que baixi el ritme durant uns dies. Quan li dic que aquest finde “només” faig la Cursa dels Mussols i la Mitja de Montornés, riu molt. Em diu que escalfi molt abans de començar i em recepta 10 sessions de rehabilitació en un centre especialitzat.
Per tant, “así son las cosas, y así se las hemos contado”. Aquest finde, semilesionada, dues competicions: Mussols, programa des de l’inici, em fa molta il•lusió perquè és amb el Robert, de muntanya, i nocturna amb frontal; Montornés, sorpresa, amb inscripció de Dragona, amb el Pau, el Guille i altres Dragons, pinta bé. Espero no acabar caminant com el ROBOCOP (... uno, el crusaíto, dos, el Robocó...).
En la propera entrada, us explicaré què tal el weekend hiperactiu, quin són els meus propers reptes i quines han estat les meves últimes adquisicions esportives.

3 comentaris:

flashman ha dit...

Cuidate, no fuerces, y dale un abrazo a RObert, y un besico a Guillem.

A Pau, primero que de la cara, y conteste por alusiones.

Tambien esperamos veros pronto. Javi ya quiere ir corriendo a todos sitios.

Ferran ha dit...

T'anava a dir que era el tensor de la facia lata (lògicament m'ho sé perquè l'he patit aquesta passada tardor).
En tot cas, un bon fisio que també sigui osteòpata per a recolocar-te l'esquelet. I pensa que passarà prompte, és lo bo d'agafar-ho de seguida.
Jo al meu fisio li compro abonaments de 10 sessions. I ha estat clau per a evitar grans lesions.
Salut i ànims!!

Bea ha dit...

Gràcies, Flashman. Besitos para Javi, también.
Ferran, quin crack:"tensor de la facia lata". Avui la fisio m'ha dit excactament això. El síndrome del corredor, li diuen. Una mindundi com jo... Té gràcia. Bé, una miqueta de repós, i 10 de sessions de rehabilitació: calor, corrents i massatge. A veure!

Les Curses més rendibles