dilluns, 20 de desembre de 2010

Debut en “Canicross” a la Riera de Gaia, part 1


Des que vaig sentir la paraula Canicròs per primera vegada, em va cridar l’atenció; com diu la Bea, poques coses em quedaven per provar. Mica en mica, he anat descobrint que és un esport molt minoritari, m’ha donat la sensació que en bona mesura és una manera de fer pretemporada per Trineu amb gossos, no en va si entreu a la federació catalana d’esports d’hivern hi trobareu informació.
El cas és que tot plegat em feia anar bastant perdut, no hi ha botigues presencials, només n’hi ha dues de virtuals, i un necessita molta informació davant d’una disciplina aparentment molt rígida (crec que massa, ja us ho avanço). L’ajuda del
Kike i del David (que fins i tot em va oferir un arnés de regal) va ser imprescindible per a poder fer la primera prova.
Les primeres complicacions, ja he dit que no era fàcil, van començar dissabte provant el material. No us podeu imaginar el què em va costar posar-li l’arnés a un gos que és tot nervi, que no està acostumat a que li posin coses. Després d’alguna ajuda i molta paciència ho vaig aconseguir. Ara calia provar-ho.
Primer element a destacar. Per debutar i estalviar-te uns calerons el cinturó que em vaig comprar està molt bé, porta dos complements interessants com són per portar bidonet i un petit estoig per les claus o el mòbil, però també és cert que vaig trobar una deficiència de seguida. En les fotos que havia vist de cinturons més bons, aquests anaven totalment arrapats a la cintura i dels laterals hi sortien unes cintes que és on es lligava la corda de tir, en el meu cas, tot el cinturó és elàstic i té directament un ganxo al mig. Això fa que el gos estiri directament el cinturo i estigui tota l’estona separat del meu cos, això fa que es mogui molt més. En tot cas és una compra molt correcte, i el cert és que la corda de tir és prou llarga.
El problema més greu va arribar diumenge, i a més no el tenia previst. Des de fa quasi cinc anys, quan el Carles va portar l’Àlex cap a casa en el cotxe, no recordo que hi hagués tornat a pujar mai, així que no cal que us expliqui l’odissea que va suposar desplaçar-me amb ell al costat fins a la Riera, van ser escassos 20 minuts, però em van passar molt més lents que els darrers 20 minuts d’una marató. He de millorar el tema logístic.
Finalment em presentava a la Riera, saludava al Juanan de Runnersworld Tarragona i li agraïa que m’haguessin deixat competir. M’havia compromès a no molestar així que vaig decidir sortir uns segons després. Gran errada, amb tots els respectes, la gent de darrera va molt lenta i a més en grup. Això, sumat als estrets camins van suposar que tingués la primera i única queixa d’un corredor (comprensible però exagerada, tenint en compte que anava quasi caminant), quan l’Àlex parava de cop a olorar no sé què. La pròxima vegada em poso on em toqui. Sigui com sigui vaig flipar veient com sense que ningú li ensenyés i de forma natural, corria perfectament, corrent en línia recta i superant corredors pel lateral, estava emocionat.
La qualitat del cinturó (l’arnés també em van dir que millor si era de tir, que són uns que s’allarguen fins a l’alçada del cul), el fet de no sortir darrera de tot ja que així molesto menys i la necessitat de portar un bol per a què l’Àlex pogués veure a l’avituallament van ser els tres elements que vaig aprendre en el meu debut. Ja vaig parlar de la competició.
Al migdia penjaré una foto per il·lustrar el tema, de momtnt aquí va un vídeo del Canicròs de Campredó que es farà el proper 16 de gener. A veure si m'ho puc arreglar per anar-hi.
Per cert en el vídeo veig molts corredors tirant del gos, cosa que en teoria és il·legal...

Reportaje - Canicross 2010 (campredó) from German Machi / Audiovisual on Vimeo.

8 comentaris:

Ferran ha dit...

Pau,

Això és al costat de casa meva (d'on vaig nèixer). De fet, un company de feina serà l'speaker. També serà la 1a cursa de muntanya del circuit de les TTEE i pensava fer-la tot tenint en compte que no és massa muntanya sinó més aviat un cross. També correrà el meu amic musher sinó li coincideix amb la Pirena, o sigui que us puc fer les presentacions oportunes.

En parlem aquestes vacances...

Kike ha dit...

Hola Pau, yo debutaré esta temporada el mismo día, pero lo haré en Moià.
Las dos son muy buenas carreras, pero para mi me queda mejor Moià que Campredó.

Campredó es más larga, y con más piedra suelta, y en Moià el terreno es más un barrizal por la humedad.

Si cambiarás de opinión, avisame y nos veremos.

Suerte.

Ferran ha dit...

IronPau,

He vist el circuit de la cursa de muntanya (http://cursa.campredo.net/fitxa.html) i em rajo absolutament.
Conec perfectament el circuit, hi he entrenat molts cops i no em ve de gust córrer. Necessito fer la gambada ampla XXDD!

Pau ha dit...

Kike, viendo que Ferran me ha abandonado rastreramente, jiji, a ver si me lo puedo montar para venir a Moià. Me digiste dos algo y pensé que era esta de Campredó que son las dos Torres o algo así.
Si encuentro alguien que me guarde el perro una semana, me llego a Moià y nos conocemos, aunque esto de llegar a las 7 de la mañana es un poco heavy.

Xavi A ha dit...

Pau porta l'alex a casa i veiem com es porta amb el nuk i el deixes una setmana, ja vas veure ahir hi ha jardí per tots dos i a mi tenir cura d'un o de dos es el mateix.

Xavi

Kike ha dit...

Pau, la cursa de Moià es la de Dos Turons...confusión lógica con Dos Torres.
Bueno, yo tengo que intentar solucionar el tema de canguros y me apunto seguro.

Núria ha dit...

Hola!
Me sentit identificada en llegir el teu escrit del canicros! Encara no he pogut participar en cap cursa degut als problemes, que com tu has dit, et trobes per poder assistir en una cursa d'aquestes (el meu es la de raça perillosa, tot i que el gos es creuat de boxer.. jeje).
En fi, espero poder debutar en la d'Igualada !
Una abraçada!
Núria

Pau ha dit...

Núria, sinó fés com jo, demana permís a una organització i fes una cursa normal amb el gos.
Sort!

Les Curses més rendibles