dimarts, 14 de desembre de 2010

"Canicross" de la Riera de Gaià 2

I direu, on està la primera part? Doncs no ho sé, tenia escrit tota la prèvia, errades i coses apreses en aquesta primera cursa amb l’Àlex però ara no ho trobo. Així doncs em limitaré a la crònica pròpiament dita.
Foto de Kufuuza, cap el final.

Prenc la decisió d’esperar uns segons després de la sortida ja que així no molesto a la gent i de passada em va bé, ja que passejo una mica amb l’Àlex que està nerviós. Així doncs amb uns trenta segons de retard i passant per sota la cinta de sortida de la cursa de 16km començo a córrer. L’Àlex no va tant boig com normalment però manté la corda tivada, perfecte. De seguida veig que l’he cagat, que el grup de darrera és molt lent i que tant el gos com jo tenim massa energia per quedar-nos a ritme. Amb alguna dificultat però sempre pel marge vaig passant a corredors. És en aquest moment quan rebo l’única queixa d’un que li passa el gos massa a prop i s’espanta (el crit que em dóna, fora de lloc, però en aquest món hi ha d’haver de tot). Al ser una cursa poc nombrosa de seguida s’estira el bloc i és quan comencem a córrer còmodes, m’emociona veure com un gos, amb qui corro molt de tant en tant, que no té per costum trobar-se amb gent i que debuta en canicross, ho fa de conya. Va sempre en línia recta, pel marge de la carretera, sense creuar-se i fins i tot escollint sempre el bon camí.
Al cap de dos kms comença el circuit de dues voltes on pujarem i baixarem un turó supervertical, per les dues bandes. Aquí els corredors ja estem estabilitzats. I durant els 3kms següents ja som l’Àlex i jo, normalment ell va per davant però sense tirar, i en algun moment sóc jo qui va davant però sense forçar-lo. Els corredors que m’envolten són molt amables, si senten el gos em deixen passar i per contra quan l’Àlex va més justet, sóc jo qui m’aparto.

Us puc assegurar que era molt més heavy del què sembla.

Cometo una petita errada i és no insistir en què l’Àlex begui del got en la primera volta, noto que baixa molt el seu rendiment. Acabada la segona em trobo de nou l’avituallament i m’hi passo més d’un minut, omplint bé el got i, ara si, aconsegueixo que begui una bona estona, tenia set. Agraeixo aquí a l’Àlex, en aquest cas un noi, i suposo que el seu pare, la seva col·laboració.


Foto de J.Sanvisens:Àlex, noi.

I ja només queden els dos kms plans fins a la meta. L’Àlex torna a estar fort i va per davant, em permet portar un ritme prou bo, al voltant dels 4.30 o 4.40 i de nou recuperem algunes de les places perdudes en l’avituallament. Ja arribant es distreu una mica amb el fotògraf i la gent i deixa de tirar, però de totes maneres entra trotant, al meu costat i acompanyats del Ferran, que després d’haver quedat tercer, ha retrocedit uns metres per venir-me a buscar.

Foto de J.Sanvisens: Arribada

Les dades de la MCD són:

Pau i Àlex Cortadas Guasch
Posició: 36 (127 arribats), no està malament eh!
Temps total: 44’’59’’ Mínim 2 minuts de pèrdua entre la sortida i l’avituallament per tant calulo 42’49’’
Primer classificat: 33’10’’

6 comentaris:

david ha dit...

Bona aquesta nanu!, els gossos no deixaran mai de sorpendrens, i si, jo també em vaig emocionar la primera vegada que vaig córrer amb la meva gossa, ho va donar tot...
felicitats a tots dos.

Bea ha dit...

Sento haver estat fifi i nena de ciutat i no haver anat a veure-us, però em feia por anar amb el Guillem tant peque amb el mateix cotxe. Però des de casa vam pensar molt en vosaltres. Olé per l'Àlex!!!

Dioni Tulipán ha dit...

Bona crònica Pau,

¿Hay alguien en tu familia a quien no contagias con el running? Primero la Bea, luego el Guillem, ahora el Àlex...

A pesar de todo, a buen ritmo!!
Habéis adelantado a una buena colla de corredores.

Tranquilo, que la foto ya deja bien claro que no era un paseo..
Déu n'hi do !

¿Te quedan más retos?

Pau ha dit...

Gràcies David, en la primera part, que divendres publicaré, us agraia la vostra ajuda, la del Kike i la teva.
Bea, poc a poc al final hi anirem tots, vaig pensar que t'hagués agradat fer-la.
Dennis, ya ves, nunca se acaban los retos, y nadie de mi entorno se salva.

Kike ha dit...

Pau, felicidades canicrosero.
Por cierto según la normalización lingüística que ha hecho el Consell Català de l´Esport, la forma correcta en catalán será "Canicròs"
Ten en cuanta una cosa sobre el Alex, es mucho más difícil concentrarse en tirar toda la carrera sin una motivación extra, en este caso ningún otro perro en carrera, así que tienes que felicitarle a él también, y mucho.

Xavi A ha dit...

Genial Pau!

Havent corregut en una ocasió amb tu i l'Àlex s'ha de dir que correu molt be plegats per no entrenar junts sovint.

Ara que tinc el Nuk a casa ja saps que em pica el gusanillo, es un gos amb massa energia i li haig de donar canya.
Hem de juntar-los i veure si es porten be llavors podràs portar-lo a casa quan vulguis entrenar.

Les Curses més rendibles