diumenge, 12 de desembre de 2010

Beita Jones, en busca de la marca perdida

Per Bea

Bé, continuo on ho vaig deixar… El meu calendari continua en peu. L'única novetat que m’ha refredat és que a Perpinyà aquest any no hi ha Marató: ooooooohhhhhh!!! Aquest fet m’ha desanimat una mica, perquè era una marató que s’adaptava perfectament al que estava buscant pel meu debut en aquesta modalitat: una marató popular, en la data perfecta a efectes de timming d’entrenament, amb un recorregut maquíssim i que coneixia al haver-ho fet en bici amb el Pau i una excusa perfecte per passar un cap de setmana especial fora de casa amb amics que ja m’havien comentat que es volien apuntar. Bé, espero trobar alguna cosa similar que em motivi. El Pau m’està ajudant a buscar.
Respecte a l’entrenament, porto 3 setmanes reals, 2 de les quals ja estan dintre d’un pla d’entrenament oficial de cara a la Mitja de Orihuela. El Pau m’ha adaptat el pla a les meves condicions actuals amb l’objectiu de baixar de 1:59. Després d'uns quants dies de running haig de dir que ho veig difícil. Us explicaré una anècdota que reflecteix la realitat. El pla consta de 3 dies de running a la setmana: un de distància curta, un de distància mitja i/o amb sèries i un altre de tirada llarga a un ritme còmode. El Pau em va lliurar una primera versió on hi havia ritmes de 6:15 o 6:30 i li vaig dir que on anava, que això era anar a pas de tortuga i que podia anar més ràpid. La realitat és que quan vaig sortir amb el Robert per la Cerdanya el diumenge 5/12 a fer la tirada de 11km, em vaig clavar molt; tant que inclús vaig caminar en algun tros amb desnivell, acabant amb un RM de 6:40... PUUUUUUUFFFFFF!!!! Quan vaig arribar a casa el pobre Pau s’havia passat tot el matí corregint el pla per rebaixar ritmes!!!


Haig de dir que de totes formes la marca objectiu la veig difícil, però no impossible. Les sortides posteriors a la del diumenge 5/12 em fan ser més optimista. Aquest divendres vaig fer les meves primeres sèries i encara que a la segona no vaig complir els 2km en 10:30 sí que ho vaig fer en la primera i em vaig sentir millor del que em pensava... A més que va ser el meu primer entrenament com Dragona, i això sempre anima molt.
Dos cosetes més: estic súper contenta amb les meves NIKE LUNAR (ara ja les he provat en tots els terrenys, inclús en neu) i ahir vaig descobrir el GARMIN del Pau. Em va molar molt! És molt fàcil de llegir i et dóna tota la informació que necessites sense haver de pitjar botons. Em sembla que li robaré més vegades quan sortim separats!
Rescato una foto de la Mitja de Valls 2009 on vaig fer una mica més de 1:55 i estava enfadada: “quién los pillara”

3 comentaris:

Ferran ha dit...

Recorda que els inicis són el pitjor moment de la preparació. Qui resisteix, guanya. Ànims i força!.

flashman ha dit...

En lo de los ritmos no le hagas caso a Pau, que tiene marquitis y recuerdale que la tortuga ganó a la liebre. Animo y a seguir. Nos vemos en Orihuela

Bea ha dit...

Ferran, gràcies pels ànims. A la propera cursa comuna penso estar allà i donar-te en mà el Caffé Latte del KAIKU IN PERSON. Per cert, vaja tiempazo noi. Felicitats!!!
Flashman, soy feliz con mis tiempos, no te preocupes. Me gusta marcarme objetivos. Me muero de ganas de Orihuela salga como salga, aunque me gustaría hacer un buen papel. Allá nos vemos.

Les Curses més rendibles