dijous, 21 d’octubre de 2010

Tinc dubtes

Així que he optat per exprimir-me una mica més del què tenia previst al Mediterrani. La Mitja de Puigcerdà va estar bé de cara a forçar, com a entrenament exigent, a saber que tot i estar al límit podia continuar, però no m’ha acabat de servir de referència. Sé que estic una mica més lent que l’any passat quan vaig fer Granollers, però penso que l’acumulació de quilòmetres em permetrà ser constant a la Marató. Però quant pitjor estic?, què hagués fet sense vent? Em va perjudicar, però també em va ajudar quan venia de cul, ser que el balanç és clarament negatiu i que va ser un handicap important, però en quina mesura?
Ja ho veieu, molts dubtes als quals es suma un cap de setmana on els amics i el passar-m’ho bé, menjar i beure, no descansar..., van estar per sobre de la preparació que mereix una Mitja, fets que em van passar pel cap també quan al km 15 el cos va deixar de lluitar contra els elements esperant que tornés la inspiració.
No m’enrotllo més, tot i que dissabte torno a tenir festeta, intentaré preparar-me bé i veure si diumenge aguanto un ritme entre 4.30 i 4.40 durant els 31km que faré al Mediterrani. Sé que tampoc serà un esforç que em deixi baldat més enllà de dos o tres dies i en canvi em servirà per veure realment quin ritme puc portar a la Marató Costa Daurada. Si el test surt bé, baixaré el meu objectiu de rodar els 42km a 4.37 per a fer-ho a 4.30 i així tenir marge per superar bé els 3.15.

Amagat darrera les llebres

No cal que m’ho digueu, estic en una etapa marquitis total, que fins i tot potser continua atacant els 10km, però quan aconsegueixi marques a les quals els amics ja no hi puguin arribar (no compto els que fan tres hores en marató o 35 minuts als 10), donaré els deures per acabats i a gaudir de la temporada 2011.

9 comentaris:

Alexandre Buendia ha dit...

Bones Pau, t'oblides d'una cosa molt important la alçada estas a una alçada molts cops superior als 1000 metros on la disminució de la pressió atmosferica ja es fa notar i per tant el % menor d'oxigen en cada inhalació es un factor a tenir present. Si es cert que tots els participants estan a igual conidicons, pero ho has de tenir present per comprara resultats entre els teus propis registres.

Xavi Garcia ha dit...

Em semblem temps estratosferics per el meu nivell! Ets un crack!

Apa fins aviat!

"XTB" Xavi.

Pau ha dit...

Àlex, realment es nota l'alçada id e fet el circuit és dur ja de per sí, penso per tant que no ho puc comparar amb altres curses, però la cosa està, en quina magnitud?
Gràcies Xavi, a mi fa tres anys també m'ho semblàven, és més fa dos mesos no m'hi veia capaç, ara ho intentaré, que no vol dir que ho aconsegueixi. Gràcies dragó

Alexandre Buendia ha dit...

Bones Pau,

El tema del oxigen depen de 2 variables: la presió (lligada a la alçada) i la temperatura. Com a ordre de magnitud pot fer com a vàlid una disminució de la presió de un 11 % cada 1000 m, pensa que nosaltres inhalem uns 500 militros d'aire de forma natural fins arribar a un maxim de 3 litros de aire en inhalacions màximes. Donç fes numeros a groso modo:
3000-11%= 2670 litros de capacitat maxima. en moments de màxim esforç...

NOTA: Nomès es una ordre de magnitud no ho agafis com a nº exacte. Si tens curiositat aqui tens la formula de com varia la densitat del aire en funció de la presió:

Then, by combining the previous two equations, the expression for the density becomes:

(3)

where: D = density, kg/m3
P = pressure, Pascals ( multiply mb by 100 to get Pascals)
R = gas constant , J/(kg*degK) = 287.05 for dry air
T = temperature, deg K = deg C + 273.15


As an example, using the ISA standard sea level conditions of P = 101325 Pa and T = 15 deg C, the air density at sea level, may be calculated as:

D = (101325) / (287.05 * (15 + 273.15)) = 1.2250 kg/m3

Pau ha dit...

Joder Àlex, això és un comentari i la resta tonteries...

Xavi A. ha dit...

Anava a deixar un comentari pero la vida ja no serà el mateix després d'un comentari tan profesional com t'ha deixat l'Alexandre.

En fi, que estas en bona forma pau i que deixis de dubtar! com diria el meu avi, ets una mica "Cagadubtes"

km i a disfrutar (...patir millor dit)

Bea ha dit...

Puf Alex, et va sentar bé la truita de carbassó del sopar, eh? No seré tant tècnica com ell (vaja impossible!) però jo hi era allà, i els pros, que la gran part eren d'allà i, per tant, adaptats al medi, venien cascats i queixant-se del vent... Lo que é, é!

Alexandre Buendia ha dit...

Ei que no es tan profesional el comentari eh! però gracies! de totes formes com ve diu la BEA, el secret es el carbassó a la "brûlé".

Per cert avui vaig a correr fins el camp del europa el dia que estigui en forma per còrrer una mitja ja t'ho diré!

Pau ha dit...

carbassó a la "brûlé", sona bé.

A veure si és veritat, una mitja no cal, però una de 10 ja trigues.

Les Curses més rendibles