dimarts, 19 d’octubre de 2010

Mitja marató de Puigcerdà: 4.15 min/km malgrat tot

I és que no va ser gens fàcil. Em presento a la línia de sortida amb moltes ganes (no sempre és així),i de seguida veig que, com passa als triatlons especialment els de llarga distància, tothom sembla millor que jo. No ho havia viscut mai en una cursa, però en aquesta, la majoria són joves, prims i ben equipats.L’ambient és molt relaxat, sense cues per recollir els dorsals, ni per anar al lavabo o per deixar la bossa. Sento dos que parlen i un comenta que fa molt vent, a mi no m’ho sembla, el que sí que fa és rasca, estem a uns 5 graus de temperatura però tenim força sol. La decisió d’anar amb shorts i màniga curta m’obliga a no estar parat, així que durant més de 15 minuts esclafo com si d’una cursa de 10 es tractes: carrera contínua, rectes, estiraments... Arribo a la línia de sortida ja suat (tant com ho permet el clima) i em poso amb els primers. La sortida és en forma de “ja” i tots a córrer. De sobte em veig amb el grup capdavanter, uns 20 o 30 corredors en busca de la gran baixada que ens portarà al km 2. El grup es va allargant, però curiosament sembla que m’he col·locat bé, al llarg de tota la competició em passaran uns 5 o jo faré el mateix amb uns altres tants. A la primera recta direcció nord començo a notar el vent, és fort, d’aquells que frena a qualsevol i tot i que vaig mig darrera d’un, el ritme baixa. Fins ara hem fet un parell de km de baixada a 3.40 uns altres tants a 4 i poc amb vent, ara comencem una recta de 4km per una zona de cases “pijes” de les afores de Puigcerdà que jo trobo molt maca. Començo però a no poder gaudir del recorregut que serà sempre meravellós, ara el vent ens dóna de costat i és molt molest, tinc massa problemes per ser la part inicial d’una mitja. Els últims 2km abans del 10, on començarem a tornar i on he quedat amb la Bea, són molt ràpids, tenim el vent de cul, i tendeix a baixar, aprofito per rodar per sota de 4 i arribar als 10 amb 40 minuts.
A partir d’aquí, l’agonia. Girem direcció Puigcerdà i coincideixen tots els handicaps: pujada, segona part de la mitja més un fort vent que ve de davant a l’esquerra. Per sort just en aquest moment, i com es veu en la foto, em passa la primera noia amb dues llebres i m’hi enganxo amb l’objectiu que quan girem definitivament a l’esquerra encara vagi amb ells, aleshores seran 3 km (del 12.5 al 15.5) de vent totalment frontal, i ni de conya vull anar sol. Aquest objectiu em fa forçar i molt, però indirectament m’obliga a mantenir un ritme que sinó no hagués portat. Entro en una fase negativa, la de “no m’agrada competir”, “què cony faig aquí”, “vaig clavat”, el rellotge no m’ajuda quan veig que els ritmes superen els 4.30 (em semblava que més i de fet en general seguia baixant d’aquests registres), i se’m passa pel cap abandonar (no exagero per a què la crònica sigui més èpica, però si m’exagerava a mi mateix en aquell moment, és a dir penso que podria deixar-ho, però sé que no ho faré). De sobte em ve la racionalitat: estic aguantant sense haver fet bondat ni una alimentació adequada els dies abans, el ritme mig del total de carrera segueix sent 4.10-4.12 en el km 15, no m’ha passat quasi ningú i estic rodant amb la primera classificada, així que concloc que vaig malament, però no sóc l’únic, ens toca patir a tots. A falta de 500 metres per acabar la pitjor recta de la meva vida, em despenjo, la noia i les llebres se’n van i m’arrossego fins a girar de nou a la dreta, recupero sensacions i ritme per encarar la pujada, ara sí, amb el vent de cul. Supero bé la pujada, ja que faig el km 17 amb 4.53 (penso que vindrà gent per darrera recollint cadàvers com jo, però només n’arriba un,i al km 19 n’arribarà un altre fent broma, quin tio). Aprofito per canviar la pantalla del Garmin, fins aleshores havia configurat: distància/temps/ritme/ritme mig; ara ho poso en tres pantalles per veure bé el temps (amb segons) traient el ritme mig, ja m’és igual. Calculo que per baixar de 1.30 he de passar pel 17 amb 1.12 i mantenir un ritme de 4.30. Justet però penso que sí; al 19 el mateix càlcul, vaig bé, són uns kms on es serpenteja per les afores de Puigcerdà, passant pel llac, quan vaig cap al nord, vent de cara, cap al sud, de cul.
A falta d’un km i escaig arribo a una zona coneguda, com havia après al clínic d’atletisme d’SBR, havia escalfat pel km final, així que ara sabia exactament el què em quedava. És el moment de deixar-ho tot i treure forces d’on no n’hi ha, he patit molt, moltíssim, però ara ja ha passat. Fins i tot penso que puc baixar de l’1.29, però a falta de 200 metres veig que és una utopia i em deixo anar una mica, hauré fet el darrer en 3’54’’
A l’arribada, els amics i sobretot la Bea em fan veure que ho he fet bé (jo sóc incapaç de valorar-ho en aquell moment). Més tard ho parlo amb les llebres de la noia i amb un company a qui he passat “com una exal·lació” en el darrer km i tots coincideixen en el mateix, a una mitja ja de per si dura, se li ha sumat el vent especialment a partir del 10, tram que em comenten que altres anys havia estat relativament senzill, jo els agraeixo l’ajuda.
La conclusió és que cal venir a fer aquesta mitja. Si es vol fer a ritme és dura (desnivell marcat, forma de U i alguns trams de sorra, a la qual cosa se li pot sumar el vent), per tant no té sentit venir a buscar marca, però no crec que hi hagi cap mitja en ruta més maca que aquesta, dels 21km, tirant llarg, n’hi ha quatre normalets, però la resta són preciosos. Mentre corria pensava en el fet de repetir-la en bicicleta, a veure si el temps ens ho permet un dia d’aquests.

Les dades:
Pau Cortadas Guasch
Posició: 26 (220 arribats) En l’enllaç veureu que sóc el 25, però perquè no hi ha les dones, falta afegir-ho la que em va passar.
Temps total: 1:29:19
Mitja 4.14min/km (en realitat són 4.15min/km ja que van faltar més de 50 metres segons el Garmin)
Primer classificat: 1:15:14
Parcials cada 2km: 3.33, 4.15, 4.13, 3.56, 4.08, 4.26, 4.31, 4.40, 4.44, 4.09
Les fotos:
He adjuntat en el mateix àlbum les de la Mitja i les de la Tri de Calafell
Mitja de Puigcerdà i Tri Calafell

6 comentaris:

Xavi A. ha dit...

Genial Pau! estat de forma envidiable per a assolir l'objectiu de la MCD!
Bona feina en seguir la planificació, els resultats estan arribant.

Espero recuperar aviat jo el genoll i poder tornar a entrenar plegats que es troba a faltar.

Xavi Garcia ha dit...

Pau, la propera m'hi apunto!!

Ens veiem al Novembre pel PB HM del Forum al Vela anar i tornar!!

Una abracada desde Hong Kong!

"XTB" Xavi.

Dioni Tulipán ha dit...

wwuuuaaaaawwwww !!!

Una mica més i fas podi :-))

Sedentaris.cat ha dit...

Quin crack! Et veig molt fort!!!

L'hauré de fer algun any la mitja Puigcerdà, l'apunto a la llista de TO DO's ;-), secció CERDANYA:

He fet Cavalls del Vent, Trail Blanch, i em falta Tres Nacions (bike), 1/2 Puigcerdà (run), Territori Hermida (MTB), Espai Kilian (Trail) ... buff!!!!! I segur que em deixo alguna, jejeje

Ferran de Sedentaris.cat

Toni ha dit...

Felicitats pel temps que vas fer!!! bona cursa! Ja veig que aquest cop no hagués estat com a la Mercè que ens anavem passant...

Molts ànims per la MCD

Pau ha dit...

Xavi A. Com necessito ara els entrenaments matinals! He de començar a adaptar el meu cos. A veure si tornes ja (sense presses eh!)
Xavi HK, quines ganes de fer la Mitja pel fòrum! A veure si som colla, i tots al teu ritme.
Dennis no tant, no tant. Em va fer gràcia seguir la teva tàctica sense planejar-ho.
Ferran, apunta-la, tot i que t'he de dir que em va fer ràbia escriure la meva crònica i anar a llegir la teva on parlaves de butifarres, vins i carajillos.
Toni, has seguit entrenant? Perquè a la Mercè estaves fort!

Les Curses més rendibles