dimarts, 26 d’octubre de 2010

Mitja de Castelldefels, ja no tinc dubtes

Són dos minuts més, unes condicions climàtiques perfectes, un recorregut pla i sense vent, és una setmana a base d’hidrats, ganes de competir, són milers de coses que expliquen que diumenge acabés molt millor que a Puigcerdà, però el cert és que malgrat que tot el que una setmana abans van ser handicaps en aquesta eren ajudes, les sensacions van ser molt més bones i estic content.
D’entrada, tampoc arribava amb tot a favor: primer una celebració que no em volia perdre però que va fer que a les 11 comencéssim a sopar i passades les dues m’anés a dormir, després els 8km que vam fer abans, més o menys a 4.40 tot i que a vegades reduíem el ritme degut a l'amena conversa amb el
JAG i després una sortida massa estreta per encabir-hi 4.000 corredors.
A sobre, córrer amb el JAG és un acte esportivament beneficiós, em va acompanyar durant bona part de la tirada, però sobretot es tracta d’un acte social, amb la qual cosa fins el km 5, no vam parar de saludar, i xerrar, amb una mitjana de corredor conegut cada 50. A partir d’aleshores va començar la nostra cursa, ritme de 4.30 sinó inferior i molt bones sensacions.
No me n’havien parlat bé d’aquest circuit, però a mi em va agradar, contínuament et creues amb amics a qui pots saludar, animar i felicitar (no els citaré perquè n’hi havia la tira), i a més és molt ràpid.
A partir del 15 decideixo prendre el gel Nutrisport i suposa un autèntica entrada d’adrenalina, sense fer-ho de manera voluntària trec el fre que tenia posat per no passar-me i m’acosto als 4.10, i a falta de poc més de 3km ja no puc més i tiro, aleshores començo a veure que a la pantalla del ritme ja surt un 3. Així arribo a la línia d’arribada i decideixo seguir, una volta més al canal on sorprenentment la baixada de ritme es limita a pocs segons (encara tinc corda). No és fins que estic arribant que noto els primers símptomes fatiga, però aleshores cauen bastant de cop, els maratonians sabreu de què parlo: si no em concentro ja no puc anar tant ràpid, un pèl de saturació i sobretot dolor a la planta dels peus. Això darrer és l’única preocupació que n’extrec d’aquesta tirada llarga així que durant la darrera setmana hauré de procurar cuidar-los molt.


No tinc fotos de la cursa, alguna en trobaré, però de moment penjo els parcials, això sí que és una carrera progressiva.


Insisteixo, no vull citar a ningú perquè amb tants amics que ens vam trobar seria deixar-me a algun corredor, i és que allò semblava Bombers, però sí vull acabar amb algunes frases dedicades:
Felicitats als debutants, als què van fer marca i als què fan esport en general.
Felicitats als què es decideixen a córrer malgrat els problemes personals, o millor dit als què fan el què el cos els demana.

Gràcies als què em van saludar i animar, sé que hi ha una mica de peloteo en el món del running (aquí tots estem prims, tots som uns cracks i tots ho fem bé com quan les dones es troben i totes estan sempre “superguapíssimes amb aquest pentinat (horrorós) nou”), però piloteig al marge, també sé que hi ha paraules sentides, i per tant les agraeixo, molts sabem que és dur entrenar fort.

Les dades de la Mitja:

Pau Cortadas Guasch
Posició: 276 (1662 arribats).
Temps total: 1:31:27
Mitja 4.21min/km
Primer classificat: 1:09:52

3 comentaris:

Dioni Tulipán ha dit...

ves Crack, que no hace falta sufrir tanto para mejorar o sentirte mejor !!!

Nos veremos en Port Aventura que verás la sorpesa que vas a darnos. A propósito, superguapíssimes les tevas wambes :-)

Xavi A ha dit...

Dioni no le digas lo de las wambes que luego no para de fardar por collserola. jajaja.

Estic amb el Dioni que faràs millor marca a la MCD del que tens previst, pero no ho direm més no fos cas que no soportessis la presió mediàtica.jejeje

jag75 ha dit...

Pau!
a la propera ja n em depsistaré tant jejejej
això sí, has de reconèixer que vas riure en més d´un moment fins q et vas posar de "cap de files "jejejje

molt bon final, per cert, molt bon final el teu ;)

Les Curses més rendibles