dimecres, 27 d’octubre de 2010

Cursa de la dona, debut oficial i per una bona causa

La mare del Pau arriba puntual per cuidar el Guillem, mentre el seu papi fa la Mitja + 10km de la Cursa del Mediterrani, i jo a les 9h surto volant cap al metro. Paro a Catalunya i decideixo anar trotant fins al punt de sortida. De camí ja començo a trobar a moltes compis vestides de blau que han pensat igual que jo i ja estan escalfant.
En arribar a l’Arc de Triomf, flipo amb la gentada que hi ha!!! Quina marea blava!!! Tal i com havíem quedat, em trobo amb la Lola sota l’Arc, recollim el xip i ens reunim amb altres 5 amigues. Ja estem llestes!!!
Primera sorpresa: aquest any pugem Les Rambles (ai, ai, ai) en comptes de baixar-les com l’any anterior. Ens disposem a anar cap la sortida. Missió casi impossible !!! El tap és brutal i cada accés està tant atapeït que ens costa molt situar-nos al carril central. Hi ha calaixos, però no sembla que la gent se’ls prengui massa seriosament (un grup d’àvies macotes amb el seu bastó situades al carril de MENYS 25 MINUTS no acaba de quadrar, no?)
L’speaker, la música, els milers de globus rosa , la bona causa i el dia fa que es respiri bon rotllo. Pel micro sentim que som 10.000 noies i que el Sr. Hereu ja té preparada la pistola, comentari que va seguit d’un “ai, ai, ai”. Sort que era de fogueig!
Sentim el tret de sortida, però la marea de noies que tenim davant no es mou ni un mil·límetre... Els minuts van passant i la Lola i jo estem flipant... Sentim a l‘speaker recordant pel micro que comencem a córrer, que estem fent una cursa i que ja ha començat... Al·lucinant, no? Ja diuen que les dones no callem ni sota l’aigua...
Després de 12 (12, eh?) minuts, creuem l’arc de sortida, i les nostres sospites es confirmen: les caminants van pel mig i les corredores van pels laterals. “El mundo al revés?” No sé... Una cursa diferent... Salvant els obstacles, la Lola i jo intentem agafar el nostre ritme de creuer, que fins al Passeig Colom és casi impossible, al passeig Colom difícil i a les Rambles entretingut. Però vaig amb la Lola, avançant a gent i fent equip (quién nos lo iba a decir hace unos años). Acabades les Rambles, jo començo a apretar, emocionada per haver acabat la pujada i animada per les bones sensacions, però convençuda de que la Lola ve darrera... La perdo, però ella té controlada la goma fosforito de la meva cua, i em trepitja els talons.
Resum: contenta!!!
Faré com el meu maridet:
5km (amb obstacles, eh?)
Temps general: 0:40:44
Temps real: 0:31:24
Posició general: 2999 (de 8212 participants... Xavi, de la meitat molt per davant, eh?)

8 comentaris:

Alexandre Buendia ha dit...

Felicitats!!!

Xavi Garcia ha dit...

Enhorabona....bon inici de temporada!!

Records desde Hong Kong!

"XTB" Xavi.

Lola ha dit...

Me ha encantadooooooo!!!
Fue un placer correr contigo, a pesar de los obstáculos..
Jo 32 min, comptant que va ser una cursa d'obstacles estic bastant satisfeta mami!!
muaaa
Lola

Dioni Tulipán ha dit...

Felicitats Bea, per fi una crònica femenina :-)

Veig amb orgull que les dones sou (com a mínim) igual de incíviques que els homes.

"ai, ai, ai" :-))
¿En qué estábais pensando?

Bé, bon inici, i ja saps: ja majoria de les dones esportistes han fet els millors temps DESPRÉS de haver tingut fills.

Xavi A ha dit...

Fantàstic Bea!
Que tremoli l'asfalt de Barcelona i la terra de la carretera de les aigües.

Bea is back!

Xavi ha dit...

"Es lo que tiene" entrenar amb un crack!!!!

;-)

Bea ha dit...

Alex, gracies. A mi el carbasso brule tambe em va anar be.
Xavi G, ke guai rebre felicitacions dsd tant lluny!
Lola, repetimos a la proxima poniendonos en el cajon de menos 5 minm
Denis, el tema de la igualtat de sexes, ja saps!
Xavi A, lo de que tremoli l'asfalt no ho diras pel meu lleu sobrepes, no?
Xavi, no tenim avia eh? Pero va, si, admeto que em va anar be!

piernas ha dit...

Felicidades... a todas las mujeres corriendo por una buenisima causa!!!!

Les Curses més rendibles