dilluns, 4 d’octubre de 2010

Com m’agrada la bici sense gadgets i més coses del cap de setmana

I és que quan un té una bici tant maca com la meva (no té àvia), li fa pena veure-la amb la bosseta de darrera per portar la càmera i les eines, amb la de davant per les barretes, i fins i tot a vegades em cansen els “acoples”; és per això que un dels al·licients de fer les tri sprints és poder anar amb la bici totalment neta, l’altre és sens dubte el fet de fer-ho relaxat, sé que l’aigua no m’agradarà però que dura poc i a partir d’aquí a tirar amb la bici, al final en el sector de running, canya i a fer un bon parcial.

La petita readequació a la disciplina ha estat un parell de sessions de bici a principis de setmana (una de carretera i l’altre d’spinning), 0 sessions de natació, i un running de 6km el diumenge per Madrid a un ritme de 4 o 4.10, sense mitjons i amb les Precission, les wambes més ràpides que tinc, i per tant les que havia decidit utilitzar.
Tot plegat tampoc vull que talli el meu entrenament de cara a la marató. Curiosament, quan estava a punt d’abandonar fruit del mal al peu (que no ha desaparegut del tot), però sobretot de les males sensacions a un ritmes llunyans als meus objectius, he començat gaudint de certes sessions, especialment de les séries, dures i no en suficient quantitat, però totalment necessàries per aconseguir que 4.30 sigui un ritme de rodatge. Dissabte per tant complia amb el pla d'entrenament i fèiem una volta de dues hores per Collserola amb l’Albert, i ja se sap que amb ell no existeixen els rodatges suaus.
A més, ja que estàvem per Tarragona, m’escapava a fer una volteta amb l’Àlex per entrenar-lo de cara a la temporada de Canicross, que per cert ja ha començat.
En quant a la tirtaló de Calafell, no va sortir exacatament com marcava la teoria. La natació no em va anar malament, em va anar fatal, una vegada més no vaig saber patir i quan vaig decidir prémer l'accelerador les meduses van fer que m'acabés d'agobiar. A la llarga, i amb un circuit de tres voltes el temps de natació és igual si un té cames per anar amb els primers a 45km/h, així que vaig anar tirant fort fins que se'm va creuar la verge o el que és el mateix el grup dels quatre primers amb Parreño, Pellejero, Llobet i Jaskolka, i m'hi vaig enganxar. A partit d'aquí el què no havia pogut fer mai: anar a roda una bona estona (l'altre que havia aconseguit unir-se em va comentar que no podíem donar relleus) fins que a falta d'una volta ens van deixar, va ser aleshores quan de nou vaig tirar una mica per accelerar un grup que acabàvem d'enganxar i vam mantenir els 40km/h fins a l'arribada (per cert amb algún ensurt). Un circuit molt ràpid i divertit per una sprint.

La Bea va aconseguir pillar aquesta foto del moment en què deixem al Llobet (entrant a boxes) i canvio el ritme per començar a tirar del grup.

I el running no té història, de menys a més en quant a fatiga de les cames, però a un ritme de 4min/km. Quan vaig començar a tornar vaig decidir que entraria amb el Guillem, però vaig cometre l'error de no haver avisat, i el resultat va ser una mica desastrós. Vaig agafar a la Bea desprevinguda, és a dir lluny de la meta i ni ella ni la Luchy estaven preparades. Em passa el Guillem, i la Luchy surt corrent darrere per fer-me la foto, amb la mala sort que cau, i la Bea s'atura a veure què li ha passat. És aleshores quan demano a una noia que em faci alguna foto entrant. Si la Raquel no hagés estat allí (gràcies), el resultat seria:

- 1 minut perdut per entrar caminant (això és igual, però sempre fa ràbia)
- Ninguna foto per recordar-ho
- 1 amiga amb un mastegot
- 1 dona preocupada

i cap record del moment.

Les dades:

CORTADAS GUASCH, PAU CLUB CICLISTA SBR

Total 01:08:50 (Posició 195 de 697 inscrits)
Primer classificat: 00:54:28.
Natació (458) 17.10
Bici (69) 30.26 39,43km/h (aquí tenen en compte les transicions, per tant una mitja propera als 41km/h)
Running (173) 00:21:14 Calculo uns 50 segons de retard per l'entrada "especial", que tant em va cundir.

He penjat algunes fotos en la crònica de la Mitja de Puigcerdà

I no puc acabar aquesta entrada sense parlar del Challenge, fa un any feia una prova que em canviava la vida, aquest he tingut el plaer d’acompanyar al Xavi A. en el camí (encara recordo el dia que va pagar l’inscripció) que encara no ha acabat però segur que tard o d'hora tindrà un final existós. Seguirem entrenant plegats.

2 comentaris:

Pau ha dit...

Tal com deia el Xavi, sóc un trampós, segons he trobat a la federació...
"Tampoco está permitido ir a rueda para aquellos atletas que circulando en el mismo grupo, no se encuentren en la misma vuelta del segmento ciclista"
Però em pregunto jo, com es pot saber? És a dir, per què eren quatre i en coneixia algun, però veig difícil de detectar per exemple si m'hagués agafat el grup que venia darrera.
En fi, ja vaig fer la meva "penitència" entrant caminant.

jag75 ha dit...

trampós tu? ai mare meva, llavors apaga i vámonos jeejejeje

res de res, tu ja has fet l´stop and go pel que expliques.
Enhorabona, estàs molt fort pel que veig. Ja no ser si sortir més a córrer amb tu jajajaj

una abraçada

Les Curses més rendibles