dissabte, 24 de juliol de 2010

Ens anem i ho anirem axplicant aquí


Dema a la nit sortim ja cap a Pamplona, en la mesura del possible intentarem anar explicant amb quatre línies les diferents etapes. Ho farem mitjançant comentaris a aquesta mateixa entrada. A caminar que són dos dies!
Per cert, recordeu que podeu anar votant les entrades una per una.

12 comentaris:

piernas ha dit...

Suerteeeeeeeeeeee!!!!!!!!!!!!!

David ha dit...

Ànims, aniré seguint els teus comentaris!

Pau ha dit...

Als factors de pànic a aquesta primera etapa se li ha sumat un temps fred i plujós i molta boira, però finalment ens ha sortit una etapa molt bona esportivament i de grans moments paisatgístics.
De moment seguim endavant, malgrat la rasca.

Carlos ha dit...

Molta força i segur que ho aconseguiu !!!

Pau ha dit...

Avui anava a explicar letapa, pero el xavi sacava de punxar les ungles per drenarles i mestic marejant, aixi que bona nit i dema 50 mes

Xavi ha dit...

Han estat 56km molt bons, uns primers 21 de Roncesvalles a Zubirri on hem corregut el 70% aproximadament, la resta camninant per les pujades. 2h 20m. Esmorzar complet a la terrassa d'una carnisseria i camí cap a Pamplona. 21km més amb una parada a una "platjeta" del riu per descansar cabusant-nos i riure amb uns nois que es tiraven des del pont a l'aigua. Tram mes dur per a mi degut a les baixades on les molesties a la part inferior de la tíbia no em deixaven correr. Acabant el tram amb 6km de bon running arribant a Pamplona satisfets.
Gelat (d'arròs amb llet!), 15 minuts de turisme i prenem la decisió de fer un tram mes de 15km fins Uterga.
Primer 6km de pla alternant pujades caminant i plans corrent on el Pau ja portava molt millor ritme que jo. Després 5 de pujada dura on he comencat a perdre pistonada i a notar peus i tíbia adolorits. I finalment 4km de dura baixada on el dolor cada cop era més dur. Arribada a l'alberg on la dutxa, gel i bona companyia dels altres pelegrins han fet passar l'estona ràpidament fins l'hora d'anar a dormir.
Com diu el Pau he drenat les butllofes de sota les dos ungles grans i he notat gran millora. Son les 2:30 de la matinada i pensatiu per les cames m'he desvetllat aixi que he aprofitat per escriure jo el dia. Ara a dormir més que demà son 50km més!
Salut i km!

Xavi

Pau ha dit...

Avui etapa molt rapida, sense grans pujades i baixades i per tant corrent força estona. El Xavi ha pogut patir mes del que hauria imaginat, pero a lalçada d Estella ha passat pel metge i li ha dit prou. Es important fer li cas que ell te objectius més importants. Per part meva l absencia de problemes importants i una certa tolerancia al patiment mha fet superar una etapa que sha complicat una mica pel fet de fer els darrers 20km de 2 a 4 i en un terreny molt sec. Costava descomptar els km fins a Arcos i per sort no hem arribat mes lluny. Dema "només" 30km

Xavi A ha dit...

Soc a la parada del bus que em portara a Logroño, el Pau fa una hora ha sortit corrents. Ahir després de 25km la tíbia inflamada i dolorida ja no em deixava ni caminar. Visita ràpida a un metge de poble, recapacito i penso en els meus objectius per a aquest 2010, amb un nus a l'estomac i ulls enboirats faig cas al metge i agafo bus a Los Arcos on el Pau arriba despres de 22km mes de running de calor i patiment.

Avui acaba l'aventura pels dos així que aprofito per donar-li les gràcies per comparit km amb mi, ser com és un tros d'amic i company i per ensenyar-me la ruta del patiment que segur m'ajudarà a l'ironman.

Ell és tot un corredor, em trec el barret per les seves cames i resistència física i mental.
Em sento afortunat de poder comptar amb ell entre els meus amics.

No vull robar més protagonisme, així que el Pau ja us explicarà el dia d'avui i segur més extensament tots els 4 dies que per això és el seu blog.

Xavi

David ha dit...

Aquestes cròniques realment transmeten la duresa de tot el que heu fet...teniu la meva admiració!

Pau ha dit...

Joder Xavi, menos lobos, que aqui els kms els hem compartit tots dos, i despres de correr uns 50km sol, valoro molt haver ne fet 130 acompnyat. A mes soc jo qui tha d agrair haver fet lesforç d aguantar i dacompnyar me fins el final.
Deapres daquestes mariconades explicar que he fet els 30km d avui prou be, es increible com el cos sadapta a tot, pero malgrat que fisicament tenia corda, mentalment ja en tenia prou, sigui com sigui una gran experiencia que explicarem detalladament

Dioni Tulipán ha dit...

Felicitats Pau, Xavi...

Que això són kilòmetres, me cachis.

Quin dolor, quines ganes de patir !!

Pau, tens amics que "es deixen la pell" literalment per tu.

Dioni Tulipán ha dit...

Felicitats Pau, Xavi...

Que això són kilòmetres, me cachis.

Quin dolor, quines ganes de patir !!

Pau, tens amics que "es deixen la pell" literalment per tu.

Les Curses més rendibles