divendres, 30 de juliol de 2010

Camino compartido

Les primeres impressions de l'experiència viscuda vull que passin per aquesta foto:
Per començar destacar la canellera i el simbolisme que representa. Fa dos anys quan vaig realitzar la meva primera cursa d'ultradistància vaig voler portar-la en record a un ser molt estimat, aquesta vegada i més realitzant un recorregut que ell va voler fer però no hi va ser a temps, no podia fallar. D'alguna manera m'ha acompanyat.
Per altra banda la polsera del Camino que per mi ja s'ha convertit en un lloc recorrent, on cada dos anys hi he d'estar i durant el qual em van passar pel cap records de passades edicions, totes elles diferents però sempre molt positives. Gràcies per en alguna ocasió haver-me acompanyat: Bea, Marta, Gio, Nico, Ivan o Xavi.
La suor marca la duresa de l'objectiu que ens vam proposar, i és que hem passat de temperatures properes als 10 graus a uns més de 30 sota un sol de justícia arribant a Los Arcos sobre les 4 del migdia.
El benvingut a Logronyo marca la superació d'un repte que m'ha costat més del previst, sense problemes físics excessius, moralment crema molt el realitzar jornades entre 5 i 6 hores de constant esforç, de saber que pugi, sigui pla o baixi un ha d'avançar, i deixar-se anar no és una opció. En fi, podria haver fet més, però tampoc calia.
I finalment el fet d'arribar sol també és significatiu. I és que com ja he escrit, després d'haver fet uns 60 o 70 kms sol, valoro encara més si cap el fet d'haver pogut compartir els primers amb el Xavi, a qui una acumulació de circumstàncies prèvies (tipologia d'entrenament), durant (problemes físics insuperables) i posteriors (objectius molt importants) van fer reconsiderar l'objectiu inicial d'arribar a Logronyo.

2 comentaris:

Xavi ha dit...

Genial Pau!
Ara cal posar la foto de la báscula que segur has baixat! jejejeje

Bea ha dit...

Pauet, gràcies per la dedicatòria a l'amo de la canellera (muñequera, que él creo que no lo entendería :-)). M'ha emocionat molt!!! Un día yo lo haré andando y también te lo dedicaré.
Felicitats als 2, i Xavi, gràcies per fer-li de company, a tu i a la Ruth. Descansa molt, i pensa que ha estat un entrenament de qualitat i molt més dur del que et trobaràs al nou repte. Tinc ganes de que el Pau pengi la resta de les fotos. Molt xula la del Xavi amb els mini ponnys i la del Peregrino amb boira.

Les Curses més rendibles