dilluns, 28 de juny de 2010

Crònica del Half de Balaguer 2010

No seré pesat, a aquestes alçades queda poc per dir respecte a la duresa del circuit ciclista, l’aigua congelada o l’acabar com sigui en el running. Després de les primeres impressions escrites fa uns dies aniré al gra i comentaré simplement les sensacions viscudes,
Pel què fa al segment de natació, tota la teoria se’n va en orris quan descobrim que l’aigua està més freda que mai, pitjor fins i tot que en les primeres proves al mar a principi de temporada. Això es tradueix en respirar cada braçada dreta, ficant el mínim el cap a l’aigua i passant de l’estil. De tornada, tot i que és per on entra l’aigua del desglaç, sembla que la temperatura millora. Això, juntament amb el fet de poder nedar menys apretadets, fa que ara sí em pugui concentrar en l’estil fins a començar la segona volta, on tornem a les condicions del principi. La sensació global no és molt bona, però surto prou ben col·locat. Per les referències generals sembla que hi havia més metres, però ves a saber si era això o que a tots ens ha costat començar a nedar jiji
Punt i a part es mereix la transició, per on passo com una exhalació, avançant fins i tot al Raül que evidentment havia fet millor natació que jo.
El cas és que no me n’adono així que surto a per ell, ja se sap que un passa molt de la resta de competidors, però als amics sempre els vol guanyar. Passen els km i no l’agafo, no és que vagi molt fi, però sí un mica millor que els que m’envolten (cada 2 que em passen jo ho faig amb 3), així que el meu pensament és “el Raül ha tornat a fer de calimero i tot i dir que no li aniria bé, està anant com una moto”. Finalment el veig, ell està començant el bucle d'Àger i jo l’estic acabant, li foto un crit però no té temps de contestar. Comença la pujada de tornada en què com ja he explicat perdo una mica de ritme, posteriorment el recupero baixant fins a passat les Avellanes, on comencem el darrer bucle que em destrossa moralment: la sensació de pujar tota l’estona, les rampes dures però sobretot el desconeixement total de la distància fa que pedali sense inèrcia. Aquest darrer factor és clau perquè quan recupero de nou la carretera, conscient del què queda pel final, recupero les forces sobtadament i faig una molt bona baixada. A l’alçada de les Avellanes em trobo amb la claca cridant com els que més. Espectacular!



Foto cortesia de Pelada.cat

I corrent, poca història, des del principi veig que m’arrossegaré, però afortunadament a partir de la segona volta puc portar un ritme de creuer bo i que em permet mantenir el patiment.
Com a dades tècniques:
Prenc dues barretes en el sector bici (una Powerbar i una Maxim Energy Bar) i un gel de Nutrisport una mica obligat en el running.
Ja he parlat del tema
Plats i pinyons.
Faig la bici sense mitjons i me’ls poso pel sector running.
Vaig tenir molts problemes a l’esquena amb la bici (els arrossego des de fa un temps) i també massa dolor al genoll. Penso que aquesta és la raó per la qual corria totalment torçat, més que altres temes com els adductors o algun de menor a la planta dels peus. El cas és que jo no me n’adonava, però sí que notava poca comoditat a l’hora de córrer, especialment per la part irregular de gespa. M’ho hauré de mirar, de moment la setmana que ve em toca osteoptaia per millorar els dolors d’esquena, el genoll el deixaré per final de temporada.


Foto cortesia de Pelada.cat


Les dades de la tri són les següents
Posició 79 de 256 que van acabar i més de 330 inscrits
CORTADAS GUASCH, PAU CLUB CICLISTA SBR
Total 05:51:01
Primer classificat: 05:00:42

Natació (132) 41:04
Bici (107) 03:31:00 25,59km/h (la bici marcava una mitjana per sobre dels 27km/h)
Running (43) 01:38:57
Val la pena comparar-ho amb les dades del
2009, més anivellades entre sí però pitjors globalment.
Penjo el vídeo de l’arribada i després algunes de les fotos.

Half Balaguer 2010

1 comentari:

Xavi A. ha dit...

Felicitats!

Les Curses més rendibles