dimarts, 8 de juny de 2010

Barcelona té sang, i els triatletes també!

Fa molt i molt de temps, mentre estava assegut en les últimes files d’un aula de la UB, va entrar una infermera demanant-nos que donéssim sang. Jo, evidentment vaig passar d’ella, i no per la por a les agulles (què va!), que jo sóc molt valent. Quan va acabar de parlar, la va interrompre l’Ernest Lluch, que era qui ens estava donant classe i a qui normalment acostumava a escoltar. El seu discurs va anar més o menys així.
“Si sou egoistes, heu de donar sang. Si un de manera regular dóna mig litre de sang cada tres o sis mesos, o encara que sigui cada any, provoca que el cos aprengui a regenerar-la. Adquirir aquesta capacitat ens pot salvar la vida en un accident si degut a una ferida hem perdut molta sang, un cos entrenat a regenerar serà capaç d’arribar abans a la situació inicial.”
Desconec si medicament és o no veritat però a mi em va convèncer així que des d’aleshores, un cop l’any (més no puc ja que sóc una mica anèmic), intento anar-hi. És més, la por a l’agulla s’ha convertit en un vici, una necessitat. Sigui pels esmorzars que donen després, per la sensació que em treuen sang gastada i en genero de nova o per estar ajudant a algú, ara no puc evitar anar-hi.

El proper dilluns 14 de juny Barcelona acollirà el dia mundial del donant de sang, així que és un bon moment per debutar, és important que no només hi anem els de sempre sinó també gent nova, per demostrar que, com diu la campanya, “Barcelona té sang”.

Si voleu saber més: http://www.wbdd.org/

4 comentaris:

Xavi Garcia ha dit...

Panic a les agulles i sang sorry!

"XTB" desde Hong Kong...i mira que el 14 estaré aquesta vegada per BCN!

Records desde Hong Kong!

¨XTB¨Xavi.

Bea ha dit...

El Pau dona sang, a part de per la teoria del Lluch, que com sempre, convencia amb el seu discurs, perquè és bona persona. Jo, en canvi, tinc pànic a les agulles i només he donat sang una vegada a la meva vida. Ara tinc excusa, però quan hagi nascut el Guille, prometo marcar-m'ho com a repte.

Anònim ha dit...

El meu pare sempre deia q no havia conegut mai a ningú tan intel.ligent com l,Ernest Lluch. Fins i tot l,acomplexava. I amb aquesta senzilla explicació q has fet ho confirmes!

Ferran

Raül ha dit...

Jo també dec tenir adicció a les agulles, ja que Dilluns em van infiltrar el genoll...

Les Curses més rendibles