dimecres, 5 de maig de 2010

Mercadillo

O millor dit regalillo, ja que dono tot el què veieu. No tinc moltes esperances que a ningú li interessi ja que suposo que molts de vosaltres us trobeu amb el mateix problema que jo, i és que se m’acumulen les samarretes de curses.
Per desestressar una mica el calaix d’esport, que ja estava començant a vomitar, he decidit, amb molta pena, donar algunes de les samarretes.

Del què veieu, les de màniga curta estan pràcticament noves (algunes totalment), en canvi les dues de màniga llarga ja estan força utilitzades i més aviat les jubilo, el què passa és que he pensat que de maniga llarga no n’hi ha tantes així que les he posat. El mateix passa amb el culotte de triatló, no està gaire utilitzat, però té alguna rascada de caure amb ell.
En fi, que qui vulgui alguna cosa que m’ho digui i sinó a primers de juny ho dono tot a Càrites.

7 comentaris:

SlowPepe ha dit...

Bona nit! No vull dinamitar la teva generositat però hi ha una regla no escrita que prohibeix lluir la samarreta d'una cursa que no hagis corregut. Els gadgets de Finisher són per ser exhibits amb orgull.

Ara, si apareix algú menys escrupulós també ho entenc. Sinó, Càritas em sembla una magnífica solució que hem practicat a casa en alguna ocasió.

Una forta abraçada, Míster Pushups.

Xavi Garcia ha dit...

Normalment la family els hi agrada, nebots, nebodes, germans,cunyats, cunyades, etc....és el que jo faig!


Records desde Hong Kong!


¨XTB¨Xavi.

Slowpepe ha dit...

Home,... plantejat així hi veig més sentit. Allò de "el meu papi és un finisher" també m'agrada. Suposo també que les samarretes més preuades (primera marató, un Ironman...) ja no les regalariem, clar.

Pau ha dit...

Gràcies Xavi, a veure si els arriba.
Pepe dinamita, com dius tu, les preuades, per velles que estiguin es queden a l'armari.

Marc Badia ha dit...

Hola Pau,es el primere dia que entro al teu blog i encara no se molt com i he vingut a parar, pero bueno aqui estic i encar que només l'he vist per sobre el trobo prou interesant.
T'atjunto al meu blog, per tenirte controla't encara qeu jo no l'actualitzo casi mai.
Per cert el pantalons de tri que "regales", si encara lel tens al calaix de l'esport i volen sortir a mi m'anirien bé per anara a nedar al mar.
Moltes gracies.

Pau ha dit...

Marc benvingut, recordo el teu nom, perque tinc un company de feina que es diu igual i perque si no recordo malament vaig veure escrit que havies quedat dese a Banyoles, pot ser?
gracies pel bloc, segur que aprendré molt seguint-lo.
Els pantalons ja estan col.locats, de fet ja ho he donat tot, ho sento. Si ho arribo a saber ho venc jiji

Marc Badia ha dit...

Hola Pau, que va, que va a Banyoles res de desé, el 29 i patint com un boig. El desé va a ser a Tossa de Mar i encara no se com.
Pues bueno, no problem. Et seguiré per aqui.
Salutacions.

Les Curses més rendibles