dimecres, 14 d’abril de 2010

Córrer per ser feliç

Divendres passat va ser dia de palmes i mones, jo feia de padrí i ens anàvem de compres amb la Irene i mentrestant la meva madrina em regalava el llibre Córrer per ser feliç de l’Arcadi Alibés. De la primera part no cal comentar-ne res, només veient la foto i lo guapíssima que està amb les samarretes que vam comprar ja està tot dit.
Del llibre en volia fer un comentari general però la veritat és que hi ha molts punts dels quals en voldria parlar: algunes coses que m’han agradat i m’han cridat l’atenció i d’altres que m’agradaria criticar (sempre positivament, és clar). Així doncs en els propers dies començaré una série on parlaré de dos o tres frases referents al llibre.
En línies generals recomano molt efusivament la seva lectura. N’era una mica escèptic ja que amb la informació que córrer per internet i els múltiples blocs que hi ha, què més podia explicar, però el cert és que tot i que hi ha parts evitables, podríem dir que l’Arcadi ha viscut la marató des dels seus inicis a Catalunya (si més no de manera popular), i a més té una capacitat molt gran de buscar nous reptes, cosa que a mi m’apassiona. Llegit aquest, ara m’ha vingut ganes de llegir el del
Josef Ajram, potser sí que sempre hi ha coses per descobrir. Hi ha un fet que m’ha cridat l’atenció, i és que la seva parella no s’hi dediqui. Amb la quantitat de desplaçaments per a córrer en llocs diferents, com és que ella no s’hi anima!, aquestes coses són les que em fan valorar la Bea, a vegades penso que és normal tenir una dona triatleta i mitja maratoniana i que a sobre viu amb passió el què faig i té com a objectiu debutar en marató tan aviat com pugui.

5 comentaris:

Ivó ha dit...

Jo el vaig comprar a la fira del corredor, amb dedicatòria inclosa!! és força interessant, sobretot perque s'allunya del to para-científic d'alguns articles que trobes per ahí. Et recomano "De què parlo quan parlo de correr" de Murakami. Vindria a ser una cosa semblant al de l'Arcadi, però d'un novelista consagrat, barrejant molts més elements a part del còrrer. A10!!

Bea ha dit...

Toma dedicatòria final!!! M'he emocionat i tot, des de la meva visió actual de gordeta contenta!!! Això és un maridet RUMBOSO!!!

XeviX ha dit...

El vaig llegir (o més aviat cruspir ràpidament) ja fa tres setmanes o un mes.
A la primera part explica anècdotes i experiències personals viscudes durant tants anys corrent.
I de la segona part el que puc dir és que se'n poden extreure bons consells i sobretot un pla d'entrenament força realista, per un popular, per preparar la primera marató. Que si l'anu vinent m'hi atreveixo, potser el seguiré.

Salutacions.

P.D. jo també tinc una dona migmaratoniana, i per cert em passa la mà per la cara en això.

Pau ha dit...

Ivo, ja el tinc a les mans, és el següent. Per cert com va l'etapa pots-marató?
Bea, faltaria més.
Xavi, a mi els plans d'entrenament precisament és el què em sobre, però per gustos colors...
Per cert a mi no em passa la mà per la cara (en esport perquè en la resta...) però té una marca de 1.52 en mitja i 51 en 10km que no està malament. Sigui com sigui valora-ho, tu no només tens una dona que t'acompanya sinó que a sobre t'apreta (a mi la meva ho fa moralment amb frases tipus "has quedat l'últim dels teus amics".

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

Les Curses més rendibles