dimarts, 23 de març de 2010

Quin dissabte més llarg! Part 1

Quan un vol fer-ho tot, pot acabar per no fer res. No va ser ben bé així però sí que el cúmul d’activitats pel dissabte va fer que no les pogués gaudir al 100%. La jornada va ser de quasi 24 hores, començava a les 7 del matí per tenir temps de llevar-me, esmorzar, comprar napolitanes al Paul (déu meu, què bones!) i marxar cap a Mataró. La logística ja l’havia preparat el dia abans i la bici de carretera estava carregada al cotxe.
Un cop a SBR, començàvem el Clínic de bicicleta. He de dir que va ser molt interessant, però pel què vaig sentir, alguns ens vam quedar amb la sensació que hi va faltar quelcom. Jo crec que el problema és que el món de la bici és molt particular i cadascú té les seves cosetes, i per tant el clínic hauria d’haver estat personalitzat, cosa evidentment impossible o si més no que ens hem de pagar nosaltres mateixos. Jo en la meva línia vaig intentar resoldre alguns dels dubtes que se’m plantejàvem i vaig aprendre o confirmar vàries coses. Les principals són:
1) Amb el Nico tenim tendència a inclinar el seient una mica endavant quan muntem els “acoples” i preparem la bici per llarga distància. Això té un doble perill: un és que el cos, o per ser més específic, el cul, té tendència a caure endavant, cosa que fa que haguem d’estar resituant-nos tota l’estona, l’altre és que és millor no canviar la morfologia de la bici, de manera que si una postura ens va bé, intentar mantenir-la. Així que d’entrada, el seient sempre pla.
2) En aquesta línia van posar molt èmfasi en fer un estudi de posició i tenir molt clar (apuntar-ho en algun lloc) les mides i distàncies que portem a la bici, per si es desplacen o l’hem de desmuntar.
3) Pel què fa als relleus, el de davant és el que s’ha d’apartar, i no esperar a que el següent el passi, ja que si fos així la velocitat s’aniria accelerant en comptes de mantenir-la constant.
4) Van parlar d’altres coses, com el pedaleig rodó, el peu sempre pla al llarg de tota la pedalada, la tàctica de carrera..., però el que m’afectava a mi va ser el comentari de no portar mai els genolls cap enfora. És fàcil de dir, però a mi m’és molt difícil d’evitar, ho hauré de treballar i en tot cas penso que pujar el seient una mica m’ajudarà a tenir-la més estirada.
Tot plegat es va allargar una mica i vam trigar en sortir. Tot i que em va anar bé perquè vaig poder conèixer i xerrar amb el Ferran de
Sedentaris, que també és de SBR, va fer que comencéssim la sortida a les tantes, i per tant que només pogués anar amb ells durant vint minuts, perdent-me no només algunes tàctiques d’entrenament sinó també la possibilitat de rodar en grup i xerrar amb altres components del club.
Dir que el Clínic va ser a càrrec de Xavi Lencina, un dels pioners del triatló a Catalunya i actualment tècnic de ciclisme, i Victor del Corral que va comentar que a partir d’ara es dedicarà a la llarga distància i no és d’estranyar tenint en compte que el 2009 va quedar en desena posició a la Marató de Barcelona, a més d’altres títols com les victòries al duatló de Banyoles o al triatló del Ferrol o la segona posició al Campeonat d’Europa de duatló Green Cup. A més ens va acompanyar Santi Pellejero com a membre de VO2, un clàssic dels podis.

Les Curses més rendibles