dimecres, 10 de març de 2010

Pacemaker, que no llebre, de 4 hores

La traducció del google de pacemaker és "pacificador", i crec que realment és molt més fidel al què vam fer. Si un es llegeix les cròniques de la marató, tothom va bé fins al km 25 i partir d’aleshores punxa. Tot i que el Xavi sempre em trenqui els esquemes (no l’hauré de deixar escriure més en aquest bloc), l’ideal segueixo pensant que és fer les competicions de menys a més. Això necessita un requisit, conèixer-se molt bé i saber el propi potencial, i un avantatge clar, la fatiga final és voluntària i no forçada.
El cas és que diumenge va ser un dia especial per a mi, tenia moltes ganes de fer de globus de 4 hores, però amb dues petites contradiccions: les ganes d’aprofitar la marató per fer una bona cursa i els dubtes davant un rodatge tant diferent al meu durant quatre hores. Cap de les dues ha tingut importància a posteriori, i si em deixen l’any que ve repetiré, amb el temps que sigui.

Els tres globets

Em costa molt descriure la meva marató. He d’admetre, i els que em coneixeu més ja ho sabeu, que m’encanta donar consells, “ajudar” a la gent a aconseguir els seus objectius, i resulta que em vaig trobar de cop amb desenes de persones refiant-se dels tres que portàvem un globus amb 4 hores escrit.
Fins a tres vegades els globus de l'Albert i meus es van liar, i amb gran habilitat vam aconseguir desfer-los, som uns mestres! Foto de l'Anna
D’històries n’hi va haver a patades: parlant entre els pacemakers, escoltant la gent, algun freak, i sobretot un final que em va emocionar com quan jo, ara fa tres anys, cobria per primera vegada la distància de 42.195km, i que va acabar “de posar-me tou” quan alguns em van agrair la feina realitzada.
Pas pel km 35, foto de l'Eva, que està a totes.
Després de passar-nos 35km calculant, vam entrar en el moment clau, aquell que fa que la “feina” que estàvem fent valgui tant la pena. Primer veus que tothom t’odia, a tots aquells que volien baixar de la marca, no els fa gràcia veure el globus de 4 hores, però jo els vaig dient que porto un coixí d’1 o 2 minuts i que s’enganxin. Mentre animo als corredors jo també vaig pujant l’adrenalina i em trobo literalment cridant en el darrer km: “que ningú es deixi anar!, i qui tingui marge, no el vull veure més, que tiri!” (em sentia rotllo Flashman, volia que la gent em fes “hachacitos”).
El noi de vermell, va ser un dels que em va venir a agrair que els marqués el ritme, com mola! Foto de la Marian.
Al final em vaig passar una mica, volia fer 3.59 i en un parell de parcials de 3km vam fer 16.30 en comptes de 17 minuts que és el què ens tocava, però així molts van poder baixar de 4 hores.
En quant a les estadístiques, jo havia de seguir una mitja de 28.20 cada 5 km, ho vam portar força bé els tres primers parcials, abans de la mitja ens retardem una mica i per això passem en 1.59.40, decidim recuperar en el següent. L’errada clara és entre el 30 i el 35, on vaig uns 7 segons per km més ràpid i a sobre coincideix amb el mur, la veritat és que em sap molt greu i a més no entenc com no me’n vaig adonar, veia però que la gent del voltant seguia el ritme, i la diferència de metres i el dia tapat van tornar el Garmin una mica boig. Del 35 al final, anem clavats a 5.40, per fer un temps final de 3.58.00.
Dels mil vídeos que han penjat el que més m'agrada és aquest, animant a la gent.
I aquí teniu
algunes fotos més.
Estic segur que l'any que ve encara serem més corredors, ja estem fent càlculs amb la Bea a veure si arriba, jiji

10 comentaris:

Bea ha dit...

Estaves molt mono de Pau UP... Sabia que si algun globus fallava i no arribava al final, aquest no series tu. Tant responsable i tant TOSSUT :-P... No sé si l'any que vé arribaré, però fent de fan m'ho vaig passar molt bé, i vaig tenir molta enveja!

David ha dit...

Pau, no vas ser l'únic que va emocionar-se....és inevitable fer-ho! (jo vaig deixar anar alguna llagrimeta també, ho confesso sense vergonya!)
:')

XeviX ha dit...

Molt bé Pau! no ha pas de ser tasca fàcil aquesta de marcar un ritme tant clavat.
És maco veure que bé us ho vàreu passar, a veure si d'aquí a un any pogués...

Salut i kms.

SlowPepe ha dit...

Amb tanta cura com ho havies preparat tot i tan bé com ho vas fer allò de "bona feina!" era el mínim que et podien dir. Si l'IM em canvia prou la vida igual l'any que vé m'apunto a seguir-vos (si encara són 4 hores).

Ara que ja no tens agulletes cuida la Bea i el projecte de maratonià o maratoniana que ve en camí.

Una forta abraçada a tots tres.

Pau ha dit...

David, eh, que jo no vaig plorar, que sóc molt home ;-)
Bea, també vas fer una bona marató tu, gràcies.
Xavi, a veure l'any que ve. Ja vas recuperant?
Pepe, qui ha dit que no tinc agulletes? Si l'any que ve vens a quatre hores, no demano que em posin un globus més ràpid.

flashman ha dit...

Felicidades, hacer de liebre me ha parecido siempre un acto generoso y a la vez emocionante, poca gente, me da a impresión, está dispuesta ha renunciar a hacer su marca por otros. Si repites el año que viene con la 4 h, me comprometo a estar ahí a intentar conseguirlo.

He de reconocer que yo también he odiado alguna vez a los sres. del globo, una vez agarré un pajarón que lo peor que me paso despúes fue que me pasara la liebre de 4:30y no pudiera seguir ese ritmo, al final me retiré y estuve un mes enfadado con el mundo.

Lo dicho felicidades.

Ferran ha dit...

Molt interessant el teu punt de vista Pau. Un cop a Vitòria vaig fer sense voler-ho de Pacemaker durant 30 quilòmetres...però això ja ho contaré en algun sopar...

Isla, la filla de la GRAN Paula va néixer al gener. Al novembre va guanyar a NY. Feu números i veureu que sí que pot arribar...i si no, al 2012!

Felicitats a tos dos!

Miquel ha dit...

Enhorabona Pau per clavar-ho!!! Potser si hagués anat amb tú la meva marató hauria estat una altra història. Cada cop tinc més clar que el meu abandonament al km 29 es va deure a planificar la cursa de més a menys i voler ser massa ambiciós. Vaig pagar la novatada. Segur que l'any que ve també fas de pacemaker!!!

Pau ha dit...

Flashman, hacer de liebre en la maratón de la ciudad de uno mismo està muy bien. Sea con cuatro horas o no, te recomiendo que vengas el año que viene, es una maratón espectacular!
Ferran, l'exemple és de 9 o 10 mesos i nosaltres en tindríem 5, clar que en principi tampoc cal anara a guanyar...
Miquel, no la vas fer tota?, Explica'ns com va anar en el teu bloc, que d'aquestes coses se n'apren. Molts ànims, la dificultat en aconseguir un repte fa que valoris més quan l'assoleixes.

XeviX ha dit...

Ei Pau, si, ja vaig recuperant. Fa 4 setmanes justes que torno a córrer, i ja estic fent 4 sessions setmanals a 5 o 6 km per sessió. Vaig força lent però almenys de molèsties al lloc de la lesió no en tinc. Ara s'ha d'anar recuperant la forma poc poc, i m'agradaria poder fer la marató d'aquí a un any, però això ja s'anirà veient...

Ens veiem!

Les Curses més rendibles