dilluns, 22 de febrer de 2010

Sóc tant bo?

Sóc tant bo planificant-me l’entrenament que vaig aconseguir arribar a Granollers en el meu millor moment i ara ja he caigut en picat? Això és el què pensava dissabte rodant, per cert a les 8 del matí, camí de trobar-me amb el Jaume que encara havia sortit més d’hora.
La Cerdanya a primera hora del matí, atenció fins on arriba l'ombra.

I és que la setmana posterior a Granollers, pensava: “he de fer els 10km en 38 minuts”, “quina pena no poder córrer la Marató de Barcelona al meu ritme ja que podria provar d’atacat els 3.10 o 3.15”, i dissabte, això sí, després de 80km en 5 dies, estava baixant cap a Sanavastre a un ritme que no coincidia amb les expectatives creades.
En fi, que potser la tirada del diumenge a la Mitja de Barcelona em va deixar més petat del què pensava o simplement ha estat una mala setmana, però no estic com fa uns dies, i he patit més del compte amb els entrenaments.
El millor de tot és que ja que em tocava anar forçat, doncs al menys fer-ho en companyia: diumenge vam coincidir la tira (ho vaig explicar), entre setmana, a part de la volta en BTT amb l’Àlex, tirades amb el Xavi, els companys de la UOC, i dues llargues amb el Jaume (realitzant quasi 50km junts), i a sobre dimecres ens trobàvem primer amb el Coke i després amb el Pepe, qui m’ha descrit en el seu
bloc com a “maratoniano, ironman y la mar de majete”, gràcies.
En definitiva que no era la meva setmana esportivament parlant, però ho ha estat a nivell social.
I ja que estic parlant de gent bona, vull donar oficialment ànims a la millor triatleta de llarga distància d’Espanya, la
Virgina Berasategui, que després d’un accident molt greu entrenant a Mallorca, es recupera i sembla que està ja de nou animada per competir.

6 comentaris:

Ivó ha dit...

Què tal!! Ànims amb el "bajón" de ritmes, però amb la canya que et fots imagino que és normal que el cos posi el freno, ni que sigui per instint de supervivència.
Ja vaig fer la tirada de 32km, i pensava que em sentiria millor, crec que vaig fer-la amb massa càrrega la mateixa setmana (o és l'excusa que em fa sentir tranquil). Per cert, saps que el Pepe era el meu entrenador de bàsket? "El mundo és un pañuelo"

Pau ha dit...

Gràcies pels ànims. sóc conscient que com dius tu de tant en tant el cos et demana descans.
Al final no he pogut organitzar tirada ja que no he estat ni estaré a Barna els caps de setmana.
La tirada llarga sempre és positiva, et sentis com et sentis, i et dóna experiència.
Sabia que havia entrenat, i sí al final tots coincidim.

SlowPepe ha dit...

I si comencem a treure draps bruts, vaig veure un dia determinades fotos amb solera d'un d'aquells crossos organitzats a l'escola Aula on, també en el seu moment, vaig treballar (perquè amb el sr. Escribà hi havia fins i tot nòmina) entrenant un equip de bàsquet on segurament i jugaven amics teus.
Va estar molt bé trobar-nos. Tu vas posar cara de no entendre res perquè suposo que no em feies per Barcelona (jo tampoc sabia que hi seria, va ser una sorpresa) però et vas aturar a saludar-me encara que perdéssis el ritme i els companys. Estaré pendent del globus de les 4 hores que, algun dia m'agradaria seguir. Crec que el meu sostre està en aquestes 3:58 o 3:59 que faràs tu amb els teus, però encara em queda massa lluny.

Per cert, després de la tralla que t'has fotut, el teu cos necessita descansar per assimilar l'entrenament. Ja saps que es diu tapering, no et descobreixo res. Tots ho sabem. Ara falta aplicar-ho (jo tinc els bessons carregadíssims).

Salut!

PD Ens coneixem molt poquet, però m'hi jugo un pèsol (com diria en Puyal) a que no només mereixes les bones referències que de tu hi ha al meu cau sinó alguna més.

Alexandre Buendia ha dit...

Baixons d'aquests els te tothom! Per cert gracies per calificar lo de divendres com a volta ja que per tu va ser com nar a treure el pa!

Bea ha dit...

A mi el baixon del cap de setmana em va anar molt bé (egoïsta), perquè em vas fer companyia... I el dia de la sortida, em vas despertar amb croissants: què més es pot demanar?

Pau ha dit...

Pepe, vaig parar perquè no podia més ;-) i així descansava una mica. També penso que pots estar sobre les quatre hores, a veure si continuo fent de llebre en properes edicions i un dia coincidim en ritme.
Àlex, em va anar molt bé per recuperar la musculatura de bici que estava molt parada ultimament.
Bea, croissants i bunyols!, en fi, en comptes de córrer, doncs caminar per la Cerdanya és una bona alternativa.

Per cert, ahir ja vaig anar molt més còmode de nou, però el tappering no me'l treu ningú!

Les Curses més rendibles