dijous, 25 de febrer de 2010

Puto estimat futbol

La meva relació amb el futbol és d’amor i odi a la vegada: sé que sóc molt bo però sempre perdo (i el pitjor és que quan no hi vaig el meu equip guanya), però el pitjor és que amb més de 30 anys com tinc i amb la pressió que li exigeixo a la musculatura, els adductors no m’aguanten.
Era conscient d’això i l’any passat ho vaig deixar per una temporada, no volia córrer el risc. Aquesta he tornat, i l’altre dia ja vaig notar una punxada, la sensació és que era a l’isquio, però arribant a casa i sobretot pel matí sembla que, com no, és l’adductor el què ha patit. És l’esquerra i tot i el mal que em va fer ahir no em privarà de fer la marató, això sí, fins aleshores no crec que corri gaire més i per una setmana deixaré el futbol. Repòs, gel i antiinflamatoris durant tres dies.

Com veieu, l'adductor no va ser l'únic que va patir dimarts, de fet al migdia m'havia pegat un pinyo corrent per la carretera de les aigües, sense conseqüències greus però fent-me rascades a les mans.
Però superat l’odi, arriba l’amor, i m’he decidit a comprat unes Munich noves, amb els colors que a partir d’ara vull començar a portar: negre i groc.

4 comentaris:

Sergio García ha dit...

Cuídate, que la maratón está ahí!

Pau ha dit...

Gracias Sergio, estoy seguro que para rodar a 5.40 no habrá problemas y así me autoimpongo un descanso de 10 días que me irá bien.

ivan ha dit...

Jo vaig començar a córrer per estar més en forma per jugar a futbol. I funciona, però amb les distàncies que fas tu és bastant incompatible pel tipus d'esforç muscular, per això no passo mai dels 10km.
Per cert tots els que conec que fan distàncies llargues, jugun un partit cada mes perque es trenquen cada vegada.

Pau ha dit...

Ivan, pel què veig "e lo que hi ha". Avui et truco i xerrem!

Les Curses més rendibles