dimecres, 10 de febrer de 2010

La reflexió després de la meva millor mitja

Quantes vegades m’han demanat la meva marca en els Halfs, i quantes vegades he dit que no en tinc ni idea? Ara que he aconseguit a Granollers rodar durant 21km a una velocitat que fa poc no podia ni imaginar mantenir-la durant 10, que he millorat unes expectatives que rondaven els 1.27 o 28, no em sento 100% satisfet, i és que el córrer, i especialment aquest tipus de curses (10km, Mitja i Marató), són extremadament “marquitis”, és una lluita contra el rellotge, no és aconseguir una fita, és millorar-la dia rere dia. I això no m’acaba de convèncer, estic orgullós del què faig, però un sempre acaba amb un “sí, però”, continuat d’un “... podia haver fet una mica més, o ara toca baixar un parell de minuts, ara toca millorar la marca de Marató, ara toca rodar per sota de 4”... I és que els reptes estan en el temps, i la bellesa de les curses radiquen en superar aquestes marques.
Lluny de tot aquest vall de números hi ha els triatlons, no només cada lloc és un món (no té res a veure el Half de Les Angles amb el de Calella), però és que cada temporada també és diferent: en els curts hi influeix l’estat de la mar, els possibles grups en bici, les transicions..., en els llargs, l’estat del mar, l’absorció d’aliments i begudes... Per no parlar dels paisatges, de la diversió de canviar d’esport, etc. Un cúmul de coses que fa que un acabi quasi sempre satisfet, o si més no amb la sensació d’haver estat un dia especial.
Tot plegat no desvirtua que estigui eufòric amb la marca i per això penjo el diploma, però penso que és fruit d’un dia rodó i d’un bon entrenament, com sempre dic, és important saber competir el dia de la cursa, però un 70% es guanya patint en els entrenaments.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Ei Pau acabo de veure la teva crònica de la mitja! carai, has fet un salt de nivell brutal, felicitats! rodar 21km a 4 de mitja és brutal. Segueix així! La única nota negativaa és que, encara que no t'agradi, t'acabarà agafant marquitis als tris amb aquest temps! Escolta la propera marató a baixar de 3h!!!
Pau homerià (dels simpson, no dels grecs)

flashman ha dit...

Enhorabuena por la progresión, pero con la marquitis hay que tener cuidado, al final no se disfruta, a un amigo le pregunté en Roma tras la Maratón, ¿te habrá gustado el circuito? y el muy berzas me respondió que no había visto nada ya que todo el tiempo miraba el pulsómetro-cronómetro. Una pena, pero si el disfrutó, allá el.

Lo dicho, enhorabuena

Bea ha dit...

Comentari de nena: Esteu tots molt guapos i sembleu molt professionals. Felicitats per les marques... I tots els freaks de l'esport, TOTS, acabeu sent MARQUISTES, TOTS. Ara, això no treu que gaudiu igual, i mireu el paisatge, com diu el Flashman.

Pau ha dit...

Pau, jo crec que, com diu la Bea, una mica marquitis ho som tots (és part de l'al·licient), però et puc assegurar que em tira molt més provar coses noves que millorar les meves marques.

Flashman, tienes razón, yo de entrada ya voy sin pulsómetro, aunque es cierto que esta vez fui mirando el Garmin más que nunca, eso no quita que si voy a Roma, paso de ir a piñón sinó a disfrutar. Otra pelígro es lo que digo que nunca se está contento, si llego a hacer 1.30 a lo mejor a la pregunta de como me ha ido hubiese dicho "mal" y eso es una tontería además de injusto con muchos que les gustaría tener estos ritmos. No hay "mal" en una carrera!

Robert ha dit...

Vaya mierda de marca.Yo en mucho menos tiempo bati el record de ingesta de dátiles con bacon rebozados y rellenos de almendra y no voy chuleando con diplomitas...

Anda,anda.

Michel

Pau ha dit...

Robert, el diploma te lo ganas cuando te estás comiendo dátiles durante 1.25, antes no...

XeviX ha dit...

Pau,

Enhorabona per la tava marca. Jo penso que el fet de participar a una cursa ja porta implícit l'intentar superar-se, i si s'està en un bon moment de forma potser cal aprofitar-ho.

Salut i kms!

Les Curses més rendibles