dilluns, 8 de febrer de 2010

Granollers, penúltima parada

Quan el Jaume pengi la crònica al seu blog, el meu comentari dirà que el marica sóc jo. Escrit amb tot l’orgull gay que no em caracteritza, però amb respecte i fins i tot simpatia, només faltaria. I és que del grupet que ens vàrem acabar reunint a la sortida a tots els hi vaig anar al darrera, mirant-los el cul. O sigui que vaig ser l’últim. Però amb l’orgull d’haver aconseguit amb escreix l’objectiu de baixar de 1h40”.
En una cursa a peu poden passar moltes coses, però al final, si tot va be, l’única cosa remarcable és que has fet un munt de passes, un peu al darrere de l’altre, durant una estona més o menys llarga, a ritmes més o menys sostinguts i sensacions millors o pitjors. Vaja que has pringat un matí matant-te a córrer. Quanta raó tenia en Reixach...: Què córrer és de covards!!!
Per aquest any tenia dos objectius: millorar el temps de la mitja i acabar la marató. Com a molts dels que hi érem, Granollers, a més ens havia de servir d’entrenament-test de cara a la Marató de Bcn. Aquí sí que les conclusions subjectives són contradictòries amb les objectives. M’explicaré. Content pel temps final, 1h35’42”; el ritme mig, 4’30”; i les sensacions de cames i recuperació al final de la cursa. Preocupat per una molèstia, aguda i desconeguda fins ara, a la planta del peu esquerre des de la tornada de La Garriga. A la mitja era suportable sofrir durant 9 o 10 km. En una marató encara falta massa distància per arribar al final. Això em fa patir, que un aspecte físic aliè a l’entrenament faci inviable arribar al final. Al Tools tindran molta feina durant aquest mes per evitar-ho.
Respecte de la cursa en si, comentar que el recorregut és exigent però és del que es tracta, no? (molt millor que els circuits planers); i que es nota que qui ho munta està experimentat després d’una pila d’anys de fer-ho. Un 10 en organització, vaja.
Als companys de viatge, felicitar-vos pels magnífics temps. Al Pau, a més, agrair-li el meu rècord. Una part molt important del que aconsegueixo, sempre és gràcies a ell.
Pròxima parada: mitja de Bcn + uns quants km.

Xavi

4 comentaris:

David ha dit...

Ei Xavi! Fantastic el teu temps! Dues mitjes seguides déu ni dó, no? Jo també estaré a la de BCN...pensa que també n'hi ha que et miren el cul!! :-))
Espero poder fer-la just per sota de les 2h. A veure si ens veiem!

Pau ha dit...

Xavi, ja m'ho pots agrair, ja, amb el què ens va costar calcular el ritme al qual havies d'anar per fer sub 1.40, quasi em vaig esgotar més que a la mitja ;-)
En tot cas tots dos estem fent uns molt bons entrenaments i això s'està notant. Felicitats, rodar a 4.30 en una mitja ja no és cap broma.

Bea ha dit...

La veritat, des de la meva passivitat actual, feu enveja i una mica de ràbia. Però moltes felicitats als 2 i al Jaume. David, tu també ho faràs molt bé, que estàs molt finet :-P.

josep-maria ha dit...

Ei Xavi, tens raó... si vas al darrera de la gent, els acostumes a veure el "cul".... però la mitja de Granollers té l'avantatge que llavors els veus la cara (quan ells tornen i un encara va).

L'any passat vaig fer 1:59 (del segons millor no parlar-ne), i vaig poder veure molts de culs.... i moltes cares......Amb tot un bon entrenament per Barcelona.

Vinga salut i km i ens veiem a BCN.

Les Curses més rendibles