dimecres, 7 d’octubre de 2009

un 10 per la organització del Challenge

Quan les coses van bé un és molt positiu i ho veu tot de flors i violes. A més no tinc experiència en altres Ironmans, però sí d'algunes triatlons, i després del desprestigi que va rebre l'organització amb el Half, s'ha de felicitar la feina realitzada el passat diumenge. Les sortides per grups tenen els seus detractors i d'altres a qui ens agrada, especialment als que acostumem a rebre més que donar, però el què està clar és que és més complicat d'organitzar i al marge que hi va haver una mica d'embolic perquè algun color es repetia i triatletes despistats s'equivocaven, tot va anar perfecte. Jo hagués preferit espais de 5 minuts i no de 10, però és el què hi ha. He llegit que faltaven referències a l'aigua i jo crec que més aviat l'errada era dels nadadors ja que si es feia bé, d'anada hi havia les boies fixes de Calella, i de tornada n'havien colocat també unes quantes.
El primer moment emotiu va ser a boxes, quan els voluntaris guiaven i ajudaven a guardar-ho tot de nou a les bosses, jo no parava de donar les gràcies. Després els crits de "banana, iso, aigua, barreta!" dels avituallaments eren digne d'admirar, i van ser constants durant les tres voltes. Vaig agafar bidons i plàtans a quasi 30km/h i no va caure res. És cert que hi va haver un accident greu a Mataró (animo als implicats a què es recuperin), però la reacció va ser correcte i no es pot culpar a l'organització de no tallar tots els passos zebres.
La diferència més gran va ser l'absència quasi total del drafting, però ja ho vaig dir i ho reitero, els responsables som els triatletes i en el Half hi havia molts llestos. En els Penalty point s'aborrien com a ostres.

I en el moment més crític, els avituallaments del running hi havia un equilibri perfecte entre l'experiència dels adults i els incombustibles nens que van córrer més que alguns de nosaltres. Moltes gràcies de veritat, va ser fantàstic.
I ja per acabar dos detalls del darrer km, els aplaudiments dels vigilants dels boxes i com xocaven la mà i la inesgotable veu de l'arribada animant com sempre totes i cadascuna de les tris des del primer a l'últim.
Pel què m'heu dit, des de fora les sensacions van ser semblants, espectacular el desplegament policial tancant els carrers, qualsevol voluntari tenia prou informació per guiar als espectadors, i tots tres circuits estaven propers i no ens vam sentir sols en cap moment.
Segur que el Challenge de Calella serà un referent més en el circuit d'ironmans d'Europa.

Les Curses més rendibles