diumenge, 18 d’octubre de 2009

I diu que són dos matats

Ara que ja estic acabant la temporada volia fer un petit homenatge a dues persones que m’han ajudat en un any en què moltes coses eren novetats per a mi. Dir d’entrada que no són els únics i que sens dubte he rebut molts i bons consells de molta gent. Però és que la Txell i el Miquel han coincidit amb mi en les dues experiències que més respecte em donaven aquesta temporada. Primer va ser Remences, uns dies abans de participar-hi, i ara no recordo ben bé com, vaig conèixer a la Txell, des d’aleshores la vaig taladrar amb dubtes referents al fet de realitzar una prova de 175km amb un port tant dur com Bracons al mig, i no vaig parar de demanar-los coses fins i tot durant la competició, on em van ensenyar a aprofitar bé el drafting o a parar en un avituallament si feia falta. Vaig créixer de cop. Ara, quan s’acostava el 4 d’octubre vaig començar de nou amb la bateria de preguntes, a tots dos, i me les van respondre totes i cadascuna d’elles.
Això està molt bé, tot el què em deien era útil, però realment el que més em va ensenyar és el veure com relativitzen les competicions, i perquè? Doncs pel seu currículum. Mentre el Nico i jo ens desapuntàvem de Vitòria després de veure que havien canviat de B a C, aquesta és la raó que els atreia per a anar-hi ells. I és que després del què han fet s’ho poden permetre. Quan li vaig demanar a la Txell que em passés el seu historial em va dir, “però si som uns matats”, jutgeu-ho vosaltres mateixos.
9 ironmans: 3 Ironcats, 4 Embrunmans, 1 Ironman de Niça i 1 Challenge de Calella, fent marques properes a les 11 hores.
2 Triatlons C: Eivissa i Vitòria.
I de Maratons han fet unes 17: la MAPOMA (Madrid),Barcelona i Empúries vàries vegades, Marató del Mediterrani (Castelldefels-Gavà), San Sebastian (Miquel 2 i la Txell un cop), Vitòria, Amsterdam, Los Pacos (Fuengirola), València (només el Miquel), Valtiendas (en parelles, marató nocturna). Tenint unes millors marques de 3.01 i 3.09!
En fi, imagineu-vos quin valor té que gent així et doni consells. Penso que com a mínim els hi ho volia tornar amb una més que merescuda entrada al bloc, o no?

2 comentaris:

Txell ha dit...

Ostres nen, aquestes coses no les pots dir que al final ens les creurem i no cabrem a la roba :).

Jo ja t'ho vaig dir i t'ho dic aquí al teu bloc, el que has fet tu aquest any té molt de mèrit, moltíssim.
Has fet una gran currada amb els entrenaments, i a la vista està amb el resultat de la Challenge, tot un marcón, que et mereixes sobradament. De nou felicitats.

En quan a les converses que teniem pel xat del google jo de vegades tenia més la sensació d'estar-te taladrant amb les meves batalletes que no pas ajudar-te massa, però si realment el que t'hagi pogut dir t'ha ajudat en alguna cosa, doncs em sento molt feliç d'haver posat el meu mini granet de sorra en el teu repte que has superar amb matrícula.

Veus? Ja t'he tornat a taladrar, i això que estic parlant sola...
Si és que no escarmento....

Pau ha dit...

M'encantan els taladros... esportius.
En fi, que espero algun dia tenir un historial com el vostre

Les Curses més rendibles