dilluns, 7 de setembre de 2009

Triatló Olímpic de Banyoles

Un mes abans de l'Ironman vam buscar al calendari per a fer un Half però no hi havia res, així que l'alternativa va ser l'olímpic de Banyoles, i com passa sempre en aquesta ciutat, tot va anar perfecte.
El triatló es corre en dissabte i per la tarda, cosa que a més de deixar-me lliure el diumenge per fer una bona tirada de running, ajuda a dormir tranquil, sense l'estrés de matinar i això sí, dinant en el cotxe camí de l'Estany. Trobàvem a faltar el Xavi, però l'Albert i el Raül s’estrenaven en la distància i venien acompanyats de la família, així que de companyia i de públic no me'n faltava.

La natació segueix sent el meu punt feble, i com sempre no en sóc l'únic culpable. El circuit no és rodó, sinó que ens dirigíem cap a l'extrem sud de l'estany i allí ens acumulàvem massa triatletes. A més per acabar-ho d'adobar, em ficava a l'aigua a "escalfar" just en un punt que si no és directament un clavegueram poc li faltava (em vaig recordar del Josep Maria que m'havia comentat no sé què d'una urticària per culpa d'això mateix). Oblidat aquesta mala entrada, ens tirem a l'aigua i comença una natació caòtica, segueixo sense entendre als triatletes: el 80% dels cops són evitables, no pot ser que la mateixa persona et doni durant 10 braçades i no canviï, que un triatleta se'm posi "a roda" i per mantenir la referència, noti que em va tocant els peus... En fi, que amb molta dificultat aconsegueixo obrir-me i per una vegada, tot i que ja havia perdut molta estona, sembla que a partir dels 800metres començo a recuperar posicions. Nedo millor.
Havia comentat a la Bea i al Carles que m’avisessin del temps que m'havia tret el Raül, a qui com sempre havia perdut des de bon començament, per saber quant havia de recuperar amb la bici. Calculava que havent nedat bé seria d'un minut o minut i mig, així que el crit del Carles em sorprèn: "tres minuts!" Miro el crono i posa 28min i penso "si és una broma, què cabrón, i si va en serio, ja puc córrer". Casc, sabates, ulleres, bici i a saco. Surto fort, a fons, i a més em passa un tio i em diu, "som'hi!", però al km 3 ja ofegat, veig que m'estic passant, així que baixo el ritme. Tot i així vaig passant gent. Cap el 5 em trobo al Raül, que pel què vaig saber després va fer una transició apoteòsica, i tot i que l'animo a enganxar-se, em diu que tiri. Poc després em passa i me n'alegro que hagués pillat roda. Sense haver-me adonat, jo pensava que anàvem tres o quatre, acumulem un grup nombrós de ciclistes, així que per fi, tot i que sempre em mantinc entre els 5 primers, rodo en grup en una triatló. De seguida veig que en pla vaig fort, així que no dubto en tirar del grup, cosa que em perjudica per Banyoles però m'ajuda a entrenar. I és camí Esponellà, a la pujada, que els 7 o 8 que havíem quedat al final em passen, alguns que tot i haver tirat estaven més forts i d'altres que, fent la seva carrera, havien descansat a roda i ens fan un atac que em deixen tirat. Però de seguida penso que he de morir-me a la pujada, o faré el pla i baixada sol, així que per una vegada sóc tàctic i canvio el ritme, ho deixo tot i calculo que en pla ja estaré en un grup i allí ja no tiraré més. I el primer em funciona, arribem tres o quatre junts a dalt, però el segon no, veient que el ritme és lent no puc evitar acoplar-me de nou i a saco, és una tonteria, però és que m'encanta... I el millor és que venen dos tios, un megatriatleta de vermell amb qui després xerro i un argentí amb un trisuit d'Ironman amb qui ens anem rellevant i no només aconseguim agafar un grup nombrós que teníem lluny sinó que amb la mateixa filosofia seguim tant forts com podem fins a l'arribada. Un gran final.

Ja en la transició estic massa ficat en carrera per posar-me els mitjons, cosa que he pagat amb una butllofa, i per tant ràpidament començo a córrer i a més a molt bon ritme. Faig les dues voltes còmode i en la primera gaudeixo de la lluita per la tercera posició entre el Trias, el Sergio Garcia i el Richard Calle, que serà qui finalment se l'endurà. Només un flato em fa patir una mica al km5 i decideixo mantenir l'ampolla d'aigua a la mà per poder anar bevent mica en mica. Una altra errada és que només que haguessin instal·lat l'avituallament en un punt en què coincidien els d'anada i de tornada, haguéssim tingut més aigua.
Al final de la segona volta i després d'estar molta estona mantenint la posició, recullo alguns a qui els 10km se'ls hi estan fent llargs permetent-me guanyar places sense esprintar en excés.
Les dades són:De 529 participants n’acaben 433
CORTADAS GUASCH Pau
Posició: 144
Temps total: 02:20:35
Primer classificat: 1:55:08
Parcial natació 00:28:45 posició 240
Parcial bici: 01:10:43 (33,94km/h) posició 120 La mitjana real és propera als 37km/h ja que en aquest parcial hi ha les transicions i a més hi havia 41km (temps en la bici 1.07min)
Parcial running: 00:41:07 posició 116 Potser esperava una posició una mica més alta però som molts els què estem entre 40 i 41.
Estic força satisfet amb les xifres, és evident que si nedés millor seria una passada, però com vaig dir “si la meva àvia tingués rodes, seria una bici”, no es pot tenir tot. Els temps són una bona referència, ja que per una vegada les distàncies estaven ben mesurades.
L’estrena de l’Albert i el Raül va ser molt bona, el primer, després d’una natació dolenta ve recuperar molt en bici i corrent, i el Raül com sempre ho va deixar tot i això és el què diferencia als esportistes dels atletes. Em va comentar que aprofitant que estrenava el Garmin aniria sempre a 160ppm, però ja li vaig avançar que no baixaria de 170 en tota la Tri. A més ha estat una passada tenir tant recolzament moral al llarg del recorregut en bici, moltes gràcies.
Totes les fotos
Olímpic de Banyoles
L’endemà vaig fer 28km a 5min/km i el que és millor, en la meitat em van acompanyar la Bea, el Xavi i el Carles que rodant per sota de 4min/km ens va deixar a tots enrere (el dia que vagui bé en bici ja podem tremolar).

5 comentaris:

Michel In ha dit...

Pau:

Otro miguita de pan más dejada en el camino que te conducirá al destino final.
Muy sobrado e impresionante.Si nadaras mejor ya me cargarias demasiado.
La media de bici y de running sin palabras.Se nota que entrenaste conmigo bici.

Como siempre mi admiración y felicitación.

Pau ha dit...

Robert,
Los ataques que me haces me fueron bien para responder a los que me hicieron en Banyoles ;-)

Carles ha dit...

tot un orgull poder còrrer uns km amb un futur finisher!!!!

Pau ha dit...

Primer he de ser Finisher, i després serà un orgull, jiji

Bea ha dit...

Ho vaig viure en viu i en directe, i si, cada vegada estàs més fort. Això em fa patir menys de cara al IRONMAN. Una menció especial pel Raül i l'Albert, que ho van fer de conya, i pels fans, que "lo dimos todo".

Les Curses més rendibles