dimecres, 9 de setembre de 2009

Banyoles 1989

Algunes vegades ja explicat que els records esportius de Banyoles venen de molt lluny. Doncs l'altre dia, buscant unes altres fotos vaig trobar aquestes tres que la veritat no recordava. No sé ben bé a quina edat començàvem a fer el Cross a l'escola, però sens dubte aquest del 1989, amb tot just 12 anys, era un dels primers. El tinc molt present, corríem en un descampat que en la actualitat no sabia on ubicar, fèiem una recta i després tornàvem fent S, en una de les corbes em vaig trobar al meu germà, que corria amb mi, parat en la corba anterior i animant-me perquè veia que anava primer i a més força distanciat. Al final, ja controlant la carrera vaig aixecar els braços i en aquell moment una noia deia "què matat!", o això em va semblar. Per uns segons em va afectar, és el que tenen els 12 anys, però de seguida vaig ser tot alegria, era la meva primera gran victòria.
Veient les fotos, especialment les dels meus germans, juraria que malgrat ha canviat molt, el circuit era el mateix que el d'aquest cap de setmana, on també vaig aixecar les mans, tot i que aquesta vegada arribant el 144, jiji.

6 comentaris:

Richard Calle ha dit...

Muy buenas las fotos!! jeje

Saludos

Anònim ha dit...

Ei que mítiques les fotos...aquell va ser el meu primer cross! sempre me'n recordaré, a més em vaig endur medalla ;)
Per cert felicitats pel resultat de Banyoles, demostra que estàs en plena forma.
Segur que tot va bé al maresme!
Ara en breu et tocarà tappering suposo no?
Vinga ànims, que el més difícil ja està fet!
Pau

David ha dit...

Pau, significa això que aquesta segona etapa de running de la teva vida la definiriem com a "retorn" després d'assaborir la glòria en el seu moment?

Pot ser que en aquell moment et quedessis sense objectius després de guanyar? je, je,....Que passarà si tornes a guanyar...?

josep-maria ha dit...

I aquesta vegada la noia enlloc de dir "què matat!", que va dir????

Enhorabona i tinc molt clar on vas fer l'escalfament.... Vaig agafar un fongs/bacteris.... que em va durar fins a finals de mes que hi hi havia el B-Banyoles (com aquest any).

Ànims per la recta final ... que tot s'acosta

Pau ha dit...

Gracias Richard, lo bueno es que no sólo hemos crecido nosotros sinó también la vegetación.

Pau, si va ser el teu primer jo en deuria haver fet un parell o tres. El pitjor de tenir copa o medalla era la frase "tan agradable" del Ribera quan et donava el premi. La setmana que ve començo ja a reduïr hores.

No sé jo si tornaré a assaborir gaires victòries més, David, així que em conformo en fer papers dignes... I a guanyar als amiguetes jiji

Josep Maria, aquesta vegada la noia que hi havia a l'arribada era la meva dona, i ella és poc objectiva... Quan m'ho explicaves pensava que et referies a l'arribada, que també fa una mica de podoreta. Per cert, tens un doble total amb el Xavier Coral. Sort a Médoc

Bea ha dit...

La seva dona, que aquesta vegada era aquella noia, va dir "què mono1". Quina objectivitat!!!

Les Curses més rendibles