dilluns, 17 d’agost de 2009

Travessia de l'Ampolla

Hi ha dies en què un pensa què collons està fent entrenant hores i hores per un objectiu tant dur, moments en què fa molta mandra sortir a entrenar, dies dolents... però n'hi ha d'altres en què agraeixes ser un bon esportista, ser capaç d'estar gaudint quan tens dos km de natació per davant fins un punt, referenciat per un edifici de sis o set plantes que tot just és un punt a l'horitzó. Aquesta és la sensació que tenia mentre nedava camí de l'Ampolla, em sentia afortunat de poder fer braçades en unes aigües tranquiles, a ritme de competició (mediocre per alguns però molt millor del què mai hauria imaginat), i sobretot gaudint del què al final seria un gran dia al Delta en bona companyia. I és que al final als tres que ja teníem previst, se'ns va unir el Pepelu, que ens trobem a tot arreu, el Carles i l'Albert que malgrat la manca d'entrenament en llarga distància s'apuntaven als 3km, i com no la Vero i la Bea. Al final tots fèiem uns grans temps, des del Nico que ja tenia l'aquarius quan vaig arribar, al Carles i l'Albert que arribaven molt abans i millor de l'esperat, passant pel Raül i jo que vam acabar com a Sitges amb uns tres minuts de diferència i el Pepelu que em va estar veient fins a pocs metres del final.
Agafàvem la barca cap a la punta del Fangar i quan ja estàvem arribant ens deixaven a l'aigua i a nedar. A falta d'un km augmentava el ritme i ja cap al final esprintava i tot. Al final pel temps realitzat (al voltant de 46 minu
ts, i el primer 29:24) no ens quadrava amb la distància, es parlava de 2km siscents... potser una mica més, però en tot cas probablement menys dels 3,3km i per tant a nivell d'entrenament per l'Ironman una oportunitat perduda. No enteníem gaire bé perquè aquesta diferència en una prova que es repeteix anualment.
Acabant
Comentant la jugada amb elPepelu i el Raül

Molt marcapaquet veig jo!
Ja de relax. He hagut de posar aquesta foto en què tots estem pitjor però la Bea surt bé (ja sabeu, pressió femenina).
L'esmorzar del Parador, segur que ous ferrats no serien ideals abans d'una competi.
Després alguns ens dirigíem cap els Muntells per fer un arrós negre i una paella d'ànec a Can Machino, excel·lents, i acabar la tarda a la magnífica platja dels Eucalíptus. El running al vespre amb la Bea es va veure truncat per una plaga de mosquits que m'han deixat un mínim de sis o set picades al cos.
En breu penjaré totes les fotos.

3 comentaris:

Raül ha dit...

Un luxe, llegir aquestes cròniques tan entretingudes...
Per cert, no tornis a irrompre a la platja, quan estic tan tranquil, pensant que faré 30minutets de Running de perfil baix, i me'l substitueixis per 11,5Km en 54min, a una mitja de 4:45 (els primers 5,7Km a 5:15 i els segons 5,7Km a 4:19).
Ets el millor ;)

Mariona ha dit...

Hola Pau. L'any passat també ens va donar la sensació que fèiem menys metres dels pevistos. Però de totes maneres és un bon entrenament. Enhorabona!

Pau ha dit...

Gràcies Mariona, espero que m'hagi servit d'entrenament, entre l'Ampolla i Sitges ja tinc una mica més d'esperiència.
Raül, a mi no em diguis res, per culpa vostra:
- Vaig deixar el cotxe ple de suor.
- No vaig poder fer gaire més que una mica de natació l'endemà.
- Vaig sumar més de 60km a la setmana.
A mi em va sortir 15km en menys d'una hora tretze, fent la tornada a saco i havent de frenar al Carles que anant a 4min/km encara em volia apretar més, i a sobre no et vam poder desenganxar jiji.
Al setembre més.

Les Curses més rendibles