dilluns, 20 de juliol de 2009

Triathlon des Garotxes (Les Angles)

Collons, mira que són complicades les triatlons! A Les Angles feia el meu tercer Half i crec que és el què vaig cometre més errors logístics, per sort sense greus conseqüències. També va servir, però, per polir temes d'alimentació, control de cursa i créixer una mica més com a triatleta.
Dissabte, i després que el Nacho ens abandones per anar a collir bolets, el Nico i jo sortíem a rodar una mica ja per la Cerdanya, el sol picava, però feia fred: 30 km a ritme còmode i que em van anar bé per estirar les cames. Per la tarda ens trobàvem tots a la zona de recollida dels dorsals, els quatre que competiríem l'endemà (Nacho, Nico, Antoni i jo) i amb el Josep Maria i família que aprofitant que estaven passant el cap de setmana a Oceja, havia vingut a "espiar" l'altriman. Parlem de la seva propera adquisició, ens explica una mica com és el terreny i com sempre em diu que estic molt bé (posant-me pressió). Molt bé no sé si estic, sempre hi ha camí per recórrer, però el que sí és cert és que en relació a Balaguer tinc més confiança, he perdut una mica de pes i les dues setmanes prèvies han estat molt més satisfactòries (especialment els 25km de running amb el Xavi).
És aquest punt de presentar-me amb els deures fets el què em fa estar tranquil el matí del diumenge. Arribem al llac i fa fred, són dos quarts de nou i en poc més d'una hora hi haurà la sortida, temps que ajudarà al sol a escalfar la terra i aconseguir una temperatura més que agradable. Els boxes són una mica caòtics i falta lloc, de totes maneres trobo un raconet i començo a preparar les coses detingudament. La primera errada la detecto ja abans de sortir: el bidonet que he posat al congelador s'ha deformat i no tanca del tot.
No estic còmode amb el neoprè, no sé si és la marca, la qualitat del model o simplement que tothom està igual i jo em queixo, el cas és que un cop enfundats aprofitem per comentar les darreres impressions i el "pistoletasso" ens pilla despistats. Crono, ulleres i cap a l'aigua, intento buscar el meu espai, sempre en algun dels laterals i començo una natació relativament còmode i a ritme correcte. La temperatura i la qualitat de l'aigua són perfectes i el recorregut senzill i visible: una volta de 1.900 amb moments de bones brassades i d'altres més despistat i on tot i no anar pitjor que a Balaguer em dóna la sensació que m'estic quedant una mica enrere.
La sortida és agredolça, no tinc tanta gent darrera com en el pantà de Sant Llorenç, però en canvi repeteixo la marca de 35 minuts que per mi està més que bé, és el què hi ha.
Transició ràpida (aquesta vegada sí, malgrat m'he de treure de nou els mitjons per posar vaselina, però m'estalvio la crema solar, la vaselina al cul i ho faig tot una mica més concentrat). De totes maneres l'excursió cap a la sortida és llarga de collons.
Osti, volia fer una crònica curta i tot just només he nedat. Continuo.

La seqüència d'aquesta foto és: surto de boxes, em cau el comptekm, el recullo, el giro i sento a l'Anna animant, la il·lusió la demostra el meu careto.

Després de sortir de la zona del llac per un asfalt patètic, cap al km 4 comença el primer port de 5km, pujo, però el comptekm em marca 13km/h, i aquest és el ritme que em demana el cervell. Mantinc la prudència del llarg recorregut, el problema és que no he sortit bé a natació i en canvi per cada un que avanço jo, tres nous em passen a mi. El bidó que no tancava se m'obra cada vegada que bec i en l'altre m'hi he deixat de posar les dues pastilles d'Isostar que m'havia donat el Nico, així que 90km a aigua: segona errada. La primera baixada és trepidant, carretera estreta, velocitat entre 60 i 70 km/h, asfalt irregular i corbes ràpides. Tot això seria genial si no fos perquè estava oberta al trànsit, s'hauria d'haver tallat durant 4 horetes, era molt secundària. De sobte, de nou rampes de pujada, i una altra vegada els 13km/h, encara em passa algú però s’estabilitza la situació. Segment pla que no sé amb quina marxa afrontar i 5km més cap amunt. No puc dir que vagi sobrat o conservador, estic tirant però més no em surt i noto molèsties als adductors des de bon principi, sigui com sigui aquí ja vaig mantenint la posició. Busco explicacions: "no he sortit tant malament de l'aigua", "el patiment de Balaguer m'està fent ser conservador involuntàriament", "la bici va frenada" tot això no era, la més possible "els francesos són molt bons ciclistes i jo en canvi avui no tinc tant bones cames".
El darrer tram són ondulacions i asfalt patètic i no és fins els darrers 7 o 8km en què la carretera és acceptable i de sobte veig uns "acoples" al manillar i em dic ara és la meva. I sí, acoplat sí vaig, i passo gent, i em sento de nou com una moto. Acabant la primera volta hi ha el primer avituallament i "se lia parda": veig que donen bidons i em començo a beure a saco l'aigua del trencat per tirar-lo i agafar-ne un, em paro i la senyora en comptes de canviar-lo em comença a reomplir el trencat, li dic que no, que en vull un de nou i no em fa cas, al final cabrejada me'l dóna. Encara no entenc perquè es va liar la situació però d'agafar un bidonet sense parar a què em passin 5 o 6 ciclistes mínim. Però el pitjor estava per arribar, posant el bidó miro cap avall i "o déu meu no he agafat la manxa!" Us puc assegurar que si en una tri és fàcil punxar és en la de Garotxes, l'asfalt és horrible, de totes maneres decideixo baixar a fons, tinc risc de punxar, però no vull que una cagada així em faci perdre temps.
Per la segona volta no m'enrotllo més, aconsegueixo rodar igual o millor que en la primera, i això té dues conseqüències: la psicològica que és anar més satisfet amb el ritme i la física, recuperar algunes posicions. Abans d'acabar "pollo" de nou amb els bidonets: tiro el què m'havien donat, agafo un d'aigua, sento "énergetique", així que el llenço de nou i per fi una mica d'isotònic, però clar, estem a França així que el gust és de... maduixa.
Temps correcte però millorable, no gaire superior a Balaguer sent un circuit molt més exigent, però amb algun km de menys. Per descarregar musculatura, intento estirar els quadris, però se'm contractura l'isquio així que res, cap a box i de nou bona transició, una mica més de vaselina als peus, agafo l'ampolla d'aquarius que tenia a mitges i a córrer.
En els primers metres ja em vaig adonar de dues coses: "avui vaig bé, però sóc un empanat", les ulleres s'han quedat a boxes i els guants de la bici a les mans...
El running d'una triatló sempre és especial: en el primer quilòmetre un es veu malament, carregat, i això és dur quan s'ha de fer una mitja, però de seguida s'agafa un ritme que estabilitza el dolor. Així és com durant la primera volta, en què ens van estalviar la pujada i per tant jo crec que prop d'un km de cursa, vaig anar avançant gent, rodant clarament per sota dels 5min/km i pensant “aquest sí que sóc jo”. Els escassos tres avituallaments els vaig suplir amb l'aquarius (a tenir en compte per altres ocasions). El recorregut combinava un primer segment amb alguna arrel pel bosc, creuar la presa i part del lateral del llac per asfalt, un o dos km per pedres (literalment) i pista ondulant fins el darrer km en què ens acostàvem de nou al llac per asfalt i de baixada. Després de guanyar ja poques posicions en la segona volta em vaig estabilitzar rodant amb un Barceloní (Gustau de Triatelite) i perdent una mica de ritme però molt satisfet de la cursa realitzada i de l'esprint final, malgrat estar fet pols, encara em quedava una mica d'energia. Finalment els quatre finishers vam comentar la jugada mentre fèiem una fideuà amb l'Anna i la Vero. No cal dir que vaig trobar a faltar a la Bea, omnipresent en les meves tris i tant necessària abans, després però sobretot durant, de totes maneres el fet de portar la samarreta d'SBR va fer que molts catalans del públic m’animessin a crit de "Mataró!", era genial. I entre els seguidor de la cursa em va fer il·lusió veure al Marcel Zamora, no en va era el mateix país que l'ha vist ser 4 vegades seguides Ironman.

Faig una mica de cara tonto amb la gorra torçada, però la veritat és que mola que et regalin aquest muntatge.

Les dades són:
De 259 participants 217 van acabar
CORTADAS GUASCH Pau
Posició: 99
Temps total: 5:37:53,4

Primer classificat: 4:34:40
Parcial natació 0:36:13 (01:54min/100m) posició 150 Transició 1: 0:04:30
Parcial bici: 3:19:32 (27,06km/h) posició 131 Transició 2 0:02:33
Parical running: 1:35:05 (13,31km/h) posició 67

El parcial de natació és correcte, quedar el 150 és una mica enrere però les diferències són mínimes, el desè per exemple va fer 28 minuts. La transició correcte, tot i que no sé ben bé des d’on la comptaven, veient altres parcials potser encara hauria de baixar un minutet entre la T1 i la T2. En el parical de bici hauria d’haver baixat uns 5 minutets i haver fet el parcial 110, crec que és el meu potencial. Finalment res a dir de com vaig córrer, haver baixat aquest temps m’hagués suposat més esforç en la segona volta i ja estava satisfet amb el ritme.

Alimentació:
Mitja hora abans de la cursa: mitja barreta i una mossegada de plàtan.
Durant la bici: Mule bar de Mango, Power bar de no sé què, L-Carnitina, una pastilla de glucosa i un Iboprufè (això no ho hauria d’explicar, “no lo hagan en sus casas”)
En el running: mossegada al plàtan més 2 gels.

8 comentaris:

Marc Rius ha dit...

Si era jo, el de groc el meu pare fent fotos:
http://picasaweb.google.es/mcrius/TriLesAngles#

Els de Granollers tenim el costum i la fama d'animar molt, el "speaker" és va fer un fart de riure amb nosaltres a l'arribada, i axiò que els pitjors "Hulligans" no estaven :p

Tinc el costum d'animar a tot compatriota especilment si soc a l'estranger, tot i que allà va ser com córrer a casa, i de fet històricament alló és la Catalunya Nord ( maleït tractat dels pirienus)
Va ser una cursa molt i molt maca, i divertida, ens veiem!!!

Anònim ha dit...

Ostres Pau estàs fet tot un cronista!
Felicitats per la bona cursa!
Veig que al IM et sortiràs ;) Com m'agrada afegir-te pressió!
Fins aviat
Pau

josep-maria ha dit...

Molt bona cursa i molt bons temps....
Enveja sana la meva!!!!

p.d. i ja m'explicaràs això de suprimir la pujadeta del running

Nacho Garcia Benavente ha dit...

Molt bona la cronica! Crec que tens encara molt marge de millora. En una cursa amb bici plana pots treure un rendiment molt bo, "tiempo al tiempo"

Nacho Garcia Benavente ha dit...

Per cert els ceps... bonissims!!!
jejeje

Pau ha dit...

Marc, puc ratificar la fama dels de Granollers, animàveu la tira, com et dic el teu pare inclòs. Realment val la pena portar un distintiu de "català" i així poder animar-nos mutuament. La segona volta la vam fer "xerrant" amb un altre de la casa. Felicitats per la posició obtinguda!

Pau, en la teva línia. Gràcies.

Josep Maria, simplement el circuit va ser totalment pla.

Nacho, la veritat és que no em considero ni rodador ni escalador, però pel què veig en competició els trams acoplat vaig força bé. Ja veurem. En tot cas m'encanta. Gràcies i felicitats.

Polarbear ha dit...

Pau:

Tus crónicas son casi tan buenas como tus tiempos.Acabar el tramo de running con ese parcial es tremendo.En bici tendrias que ir cagando leches,haces una media de 37km/h y dices que subes a 13.Pues bajando irias a tope.
Si quieres para mejorar tus tiempos de running te dejo entrenar conmigo.

Muchas felicidades.

Pau ha dit...

Robert, la media fue de 27, pero rápido sí bajé aunque algo acojonado por si me venía un coche de cara o pinchaba, creo que la clave fueron leos 7 u 8 km llanos de cada vuelta.
Running no sé, pero ya estás haciendo pretemporada de bici de carretera para acompañarme por la Cerdaña.
Un abrazo

Les Curses més rendibles