dilluns, 6 de juliol de 2009

Canvi de mentalitat

És com si ahir el fet d’haver passat de fer els 3km de natació que em tocaven m’hagués alliberat, vaig arribar a casa amb una altra mentalitat. Al final ni el Nico, ni la Bea ni el Xavi em podien acompanyar en l’entrenament pel mar però no hi havia problema, ja m’agrada entrenar sol, però la platja de Barcelona no està preparada per ser un lloc idíl·lic on fer natació. De fet, al menys en aquesta època, directament no està preparada per res, especialment quan en ple juliol es dediquen a recuperar la sorra portant del fons del mar una terra ennegrida que enfosqueix i enterboleix l’aigua. Vaja, que vaig decidir no fer natació, i que un altre dia faríem algun quilometret de més i sortir de la capital.
El cas és que el fet de trencar l’obligació d’entrenar, més algun dia de males sensacions, més el comentari d’algun altre esportista respecte al sobreentrenament van fer que arribant a casa al vespre pensés que és important gaudir d’aquests dies i que les pròximes dues o tres setmanes seran més relaxades, triatló de Les Angles inclosa. En quant als entrenaments, crec que he complert prou bé, i que sobretot a l’estiu ja em dedicaré a pulir i carregar bé les piles amb molts km, ara toca gaudir una mica dels sopars a terrassetes, del quedar amb els amics a prendre alguna cosa o fins i tot de sortides amb la calma en BTT. Si bé és cert que les sensacions en ple entrenament són prou bones, em costa molt engegar, les cames em fan molt mal i no agafo el ritme. En quant a la competició, ja quan estava fent Balaguer, especialment abans del baixon del running, considerava que tenia els deures fets, que a Les Angles podia anar a gaudir, al final em va quedar una espineta al pensar que una mica millor ho hagués pogut fer, però en principi ho solucionaré fent una tri més progressiva, intentant que em quedin forces per córrer encara que l’actuació general sigui pitjor.
Penjo una foto de les que van fer els fotògrafs professionals a Balaguer, que he de pillar en bona qualitat.

Divendres em passava una estoneta per les 24 hores de Montjuïc i la veritat és que em donaven molta enveja. És una mica indignant que cobrin tanta pasta per aquest tipus d’esdeveniments, pensava trobar-me unes carpes amb matalassos i fins i tot un càtering (què menys per 150 euros), però res de res, això sí, com dic m’hagués agradat participar-hi, especialment en la disciplina de parelles, un altre any. Felicitats a tots els participants.

Les Curses més rendibles