dijous, 21 de maig de 2009

I com porto els gels? + Ironcat

Perpinyà no deixa de ser un test de cara al Challenge, vull, en certa manera, recrear les situacions que m’hi puc trobar, i una d’elles és l’alimentació, però si corro amb una samarreta normal, com pensava fer, on porto els gels? El tema ronyoneres prefereixo evitar-lo, ni m’agraden ni les trobo còmodes, l’altre cosa és utilitzar el portadorsal de la Bea que té per portar gels en format bidonet, però segueixo pensant que el millor és una samarreta amb butxaques, i aquí entre el problema estètic. Tinc tres opcions:
1) Utilitzar un maillot de bici, ja sigui el de SBR, el de la Triatló del Prat o el de Cabrils, però la goma que porten a baix és incòmode, a Collserola em vaig passar la cursa baixant-me la samarreta.
2) Posar-me una samarreta normal i buscar algun sistema per portar-los, però quin?
3) Portar una de les samarretes de Triatló. Descartat, per raons obvies, el mono blau, me’n queden dues, la 2XU és molt radical, em va molt apretada, deixa molt braç al descobert i és curta, en definitiva per una tri genial, però fora de context? L’alternativa és la samarreta verda utilitzada a Banyoles, seria genial si no fos perquè m’he compromès a portar els pantalons del Barça si guanyem la champions, i resulta que a vista d’experts en el món de la moda (entenguis per Xavi i Bea) no quadra. Jo els hi vaig dir que penso que són dos colors que el Custo combina, però també és cert que no em veia a mi mateix. Pel challenge no hi hauria problema ja que els pantalons seran negres.
Ja veieu, aquests són els meus dubtes a una setmana de la prova. I per combinacions us ensenyo la fila que feia l’endemà de la final de la copa que vaig decidir sortir a córrer (malgrat la pluja) amb la samarreta del Barça i els pantalons del Bilbao.

I aprofito el post per parlar de l’Ironcat, és un Ironman que tenim al costat de casa i que per alguna raó no acaba de créixer (i més li costarà ara amb el Challenge). A mi, he de reconèixer que tampoc em tirava gaire, ja sigui per la voluntat de debutar en alguna gran, per la por al vent, per l’època de la temporada... pel què fos no l’havia considerada. Les cròniques d’aquest any en què la meteorologia ha respectat són realment temptadores i m’han despertat “el gusanillo”, qui sap si algun dia. Aprofito per felicitar als Ironcats d’aquest any, tots ells aconseguint marca personal: Robert, Carles, i en especial Josep Maria, llegiu-ne la crònica.

4 comentaris:

Nacho Garcia Benavente ha dit...

Un dia vaig trobar aixo:

http://coachlevi.com/running/how-to-pin-energy-gels-to-your-running-shorts/

Pau ha dit...

Doncs és per tenir-ho en compte!!! només em fa por que no molesti, però realment és molt bona idea, potser ho porto en pràctica i si em molesten molt els tiro i ja està. Gràcies Nacho.

Bea ha dit...

Jo de tècnica no sé, però el conjunt samarreta verda de TRI amb pantalons del Barça no quadra xato, ho sento! A les fotos del "evento" ho veuries clar. El CUSTO estaria amb mi. Segur!

Pau ha dit...

Doncs té molts números de ser el conjunt final, creant tendència, a més total si és hortera als francesos segur que els hi agrada (i ho diu un mig francès)

Les Curses més rendibles