dimarts, 26 de maig de 2009

Depilació, cuernos i cap al Challenge...

... a empapar-me del triatló.

Tenint la marató el pròxim cap de setmana he dedicat aquest a rodar en bici, a acumular km per a poder descansar i fer tappering ara. De fet ha estat la més dura de totes acumulant 200km de bici, 50 de running i 7 de natació.
Comencem per la depilació. No sé si és normal explicar això però potser a algú li pot ser útil, i jo em vaig deixar aconsellar. El procés ha estat el següent:
- Anar al Caprabo
- Comprar-me la crema, marca TAKY per homes (com jo) i que per cert vaig trobar que era careta (més de 5 euros)
- Despilotar-me i quedar-me en gallumbos tipus slip, no fos que em caigués crema en certes parts i em depilés més del compte.
- Crema en una cama, crema en l’altra.
- 10 minuts i, sota la atenta i flipada mirada de la Bea que no ho veu gaire clar, començo a treure els pèls rascant una miqueta.
- Al principi queden bastants pèls, però amb l’ajuda de l’aigua i fregant les cames en cercles amb les mans, van caient.
- Finalment a la part dels bessons he de fer una segona passada.
Definitivament estic moníssim, al final comparem les cames amb les de la Bea, costa trobar la diferència, jiji. Preparat per rebre la sessió de fisio el dilluns.

El següent pas per convertir-me en aspirant a triatleta va ser instal·lar els “cuernos” a la bici. Un cop fet a rodar de nou cap a Llorenç a celebrar l’aniversari de la Mònica. Nota: en la part posterior del genoll, quan pedalo em molesta una mica el fet d’anar depilat, suposo que hi ha més rossament.

Rodant ja pel Penedès em poso primer de la Volta Catalunya i a les rotondes la gent m’aplaudeix, finalment em paren perquè tinc el grup a punt d’arribar, i just casualitats de la vida, em trobo allí a dos dels companys que ens vam conèixer a el Raurell fent Remences.

Gran àpat, malgrat que ens robessin la taula, jiji.
L’endemà toca anar a fer deures, arribar-me a Calella a veure el Half i estudiar com són els boxers, el recorregut de running... Ja des del tren veig que han tallat la nacional sencera, per tant la meva idea d’anar fins a Mataró i acabar arribant a Calella en bici, impossible. També flipo amb els constants grups de 50 ciclistes o més (“però no era prohibit el drafting?”). Arribat a Calella em trobo amb l’Antonio i un altre SBR i em comenten d’anar a l’estadi a veure el final. El recorregut de running és parcialment de sorra i la pujada final brutal (a mi m’és igual perquè aniré caminant a aquelles alçades). Veiem arribar als primers classificats, tant en homes, Clemente Alonso, com en dones Virginia Berasategui i em fa il·lusió veure com arriba gent tipus Xavi Llobet, el Melcior Mauri o una mica més tard el Sergio Garcia (mireu-ne les cròniques, fa molta gràcia com coneix a tothom). Poc després arriben el Robert Mayoral, el Peyo Ruiz Cabestany i el Luis Enrique, grans actuacions.

Finalment tornada ràpida però xerrant amb l’Antonio tot aprofitant que la NII encara estava tancada. Ens creuem amb el Nacho (una mica tard, tio!). Dilluns: natació, running i cap a la Montse Dominguez que tot xerrant de triatlons, em fa un massatge per descarregar-me les cames, quin mal!!!!!

6 comentaris:

Nacho Garcia Benavente ha dit...

Que et va semblar tot plegat per IM del Octubre? Em sembla que IRONCAT hauria estat molt millor, no creus?

Per cert tambe fan paelles i sangria al lloc del foie de Puigcerda... em va descolocar una mica

Pau ha dit...

Les sensacions van ser agredolces, tot i que per mi el positiu guanya sobrat al negatiu. Crec que podran corregir aquestes errades en quant a la natació i la bici, i en tot cas cada triatleta que faci el què vulgui que jo aniré a la meva. El muntatge em va semblar espectacular: tancar la NII, els boxes, l'arribada...
En quant a la Maison, doncs sí que xoca, en tot cas jo sóc molt tradicional: 4 ostres, el menu de maigret i algun vinet francès per acompanyar.

Alex ha dit...

Molt bo lo de la depilació!! jajajaja
tota una crónica si senyor!!
jejejeje
Salut company!!

SlowPepe ha dit...

Ja m'havien contat això del drafting a lo bèstia. Si volen ser seriosos suposo que ho hauran de corregir. A més a més, em diuen que el mar estava fotudet i no hi havia massa control als passos per boya. Per pendre'n nota.

Això de depilar-se ho vaig aprendre amb la bici de muntanya, el camí de Santiago i les cremes solars. Està força bé, però per que duri has de passar pel potro de tortures de la cera...

Abraçades i sort a la marató.

SlowPepe ha dit...

Se m'oblidava. Celebro que tornessis a néixer. Si més no, la propera vegada que no tinguis ni l'ensurt...

Pau ha dit...

Gràcies finisher Àlex, me n'he alegrat de llegir una crònica teva amb final feliç.
Per cert, llegiu el seu post sobre el Challenge, el millor dels que corre pels blocs.

Josep, el món és petit, jo vaig jugar a bàsquet de molt petit, tant que no en recordo l'endtrenador, diria que no erets tu (el crack de l'equip era el Jorge Badosa). El meu germà si ha jugat molts anys a bàsquet a l'Aula.
I no sé perquè coll... se m'ha ficat al cap que ets de Mallorca i no de Menorca!

Les Curses més rendibles