dimecres, 1 d’abril de 2009

Rotor Q-rings, llantes i sabates de tri

En el test de Cervélo a més de provar les bicis vaig aprendre certes coses respecte al material. Una d’elles és el funcionament de les llantes: després d'una breu investigació per internet entenc que les llantes de perfil alt tenen una doble avantatge, la primera és que el material utilitzat és carbono i per tant s’alleugereix el pes i la segona són una sèrie de turbulències que es creen a l’interior que fan que la roda rodi més ràpid. Si algú vol aportar quelcom nou endavant ja que no sé si estic en el cert. El cas és que també vaig detectar un parell de defectes, el primer és que són més flexibles i per tant de pujada al posar-me de peu tocaven amb les pastilles dels frens (s’haurien d’obrir per permetre aquesta flexibilitat), i l’altre és el vent, per la NII ens va entrar una mica de costat i la veritat és que la bici de tant en tant em feia unes estrebades laterals importants. Sigui com sigui estèticament són una passada.
L’altre tema del qual en vaig parlar és el plat ROTOR Q-RING, és un plat que dóna més potència en el moment en què la cama està fent força i la treu quan fa transició de pedalada a pedalada, això s’aconsegueix a través d’una forma ovalada. Passo una mica d’informació trobada en una
pàgina web
El plato Q-Ring tiene dos zonas diferenciadas, una de desarrollo creciente y otra decreciente. La zona creciente, se sitúa donde la musculatura de las piernas, durante la acción del pedaleo, es capaz de desarrollar toda su potencia. El plato Q-Ring, en ese momento concreto, crece hasta dar un desarrollo 2,6 dientes superior, respecto al desarrollo original del plato (si usamos un plato Q-Ring de 53 dientes, en la zona de máxima ovalización será equivalente a uno de 55.6 dientes) con el fin de aprovechar al máximo toda la potencia que desarrollamos y no desperdiciar energía. Inmediatamente después de superar ese punto concreto, de máxima fuerza, el desarrollo comienza a decrecer progresivamente hasta lograr su desarrollo mínimo en la zona del punto muerto (en este caso el plato habrá decrecido 2.6 dientes. Usando un plato Q-Ring de 53 dientes, en el punto muerto, el desarrollo será equivalente al de un plato de 50.4 dientes). Pasado el punto muerto, el desarrollo vuelve a crecer progresivamente hasta el siguiente punto de máximo esfuerzo.
Finalment, em vaig fixar amb les sabates del Roger, les Northwave Tribal . Com sabeu vaig estar a punt de comprar-me les SIDI TII de Triatló, però em va tirar enrere el fet de no tenir llengüeta i per tant que el vent passaria amb massa facilitat. Vaig pensar que si l’única diferència era un velcro de més... El cas és que hi ha una altra diferència important, i és una cinta en la part del taló que permet estirar per posar-te la bota a sobre la bici. Des que porto les cales de carretera he notat dos problemes: costen més d’enganxar ja que només és per un costat del pedal (això ja m’acostumaré), i el pitjor és la dificultat de caminar, al ser una sola totalment llisa on només hi sobresurt la cala, vaig de cul i el turmell pateix unes bones rebrincades, no vull ni imaginar-me en una transició. Així doncs és clau deixar les sabates enganxades a les cales i anar descalç, però per això calen les sabates específiques. Tornant a les Northwave resulta que aquestes tampoc tenen llengüeta però si queda tota la part superior del peu protegida... ai, si les hagués conegut abans!!! Potser poso les SIDI a la venta i si les venc me les canvio, ja veurem. El preu no és barat, prop dels 140 euros.

Les Curses més rendibles