divendres, 10 d’abril de 2009

Canvis en la Triatló de Vitòria

Podeu veure que a la part duperior dreta posa doble olímpico
Aquests bascos són la hòstia, sempre han de fer una mica més. Potser és una errada, però el què havia de ser una doble olímpica ha passat a ser una triple o el que és el mateix: 4km de natació, 130km de bici i 30 corrent. Per fer això rodem una mica més (50km) en bici i en caminem 12 i ja som Ironmans. La veritat és que és una mica putada i l’altre dia discutíem la idoneïtat de participar-hi amb el Nico.
Per part meva tinc força clar que prefereixo anar-hi, encara que al km10 abandoni, és a dir que em servirà per perdre la por al tram de natació, a rodar i si després corro com sigui doncs així ho faré.
Compliré dues coses:
1) si veig que estic al límit abandonar tranquil·lament (un dels meus “defectes” és no haver abandonat mai)
2) si quedo l'últim no passa res, però el ritme serà assequible, l’experiència em diu que no té res a veure fer una cursa al límit que amb una mica de marge, (a veure els controls de tall, però)
Jo crec que fer-ho, acabem o no, però sobretot si ho acabem, ens donarà una moral brutal de cara a l'Ironman i ens traurà molta pressió. Si acabem Vitòria acabem el Challenge, tal qual. Queden molts dies, molts entrenaments i temps per canviar d'opinió, però de moment per mi, ho mantinc, després a acumular km amb calma.
La preocupació del Nico, evidentment, és més tècnica: tenia (teníem) previst fer un entrenament progressiu cap al Challenge, com diu “fer una "corba" d'aproximació a l’ IM lògica”, i no cal dir que Vitòria ho trenca, argumenta que després ens quedaran dos mesos i mig amb poc entrenament a aportar.Així estan les coses, la discussió va acabar amb un “weeeeeeno, vaaaaaale igualment estarà bé un parell de dies a Euskal Herria” així que com sempre ens passa sembla que de moment “la Rauxa s’ha imposat al seny”.

1 comentari:

Nic ha dit...

Ieps!!!
Doncs sí, em feia una mica de ràbia posar una prova com aquesta en aquestes alçades del calendari... no és lògic preparar uns entrenaments en funció d'una cursa al final, i que ens fotin una quasi igual que l'objectiu final dos mesos abans!!

Cagondei... són més bèsties aquests bascos!

Bé, què hi farem... haurem d'anar per allà i insenyar-los que tampoc ens acollonim per un grapat de km més del compte... ;P

Ah, agafarem el passaport!

Les Curses més rendibles