dilluns, 30 de març de 2009

Mitja de Valls i cap de setmana

Em fa una mica de mandra fer una crònica sencera de la Mitja de Valls, a més tinc moltes coses per explicar, així que començaré des del principi del cap de setmana.

Divendres completava els deures de natació amb mil metres d’exercicis relaxats i després d’una migdiada a les tumbones calentes del DIR, no en va era el meu dia de descans. Havia decidit prendre’m lliure el divendres ja que dissabte SBR organitzava un test de Cervélo i els que em coneixeu ja sabeu que sóc molt donat a acceptar totes aquelles ofertes que em facin, des de provar unes croquetes al Caprabo de l’Illa o al Super del Corte Inglés fins als entrenaments de Nike on et deixen bambes. En aquest cas tocava rodar unes dues hores des del CMR de Calella fins a Mataró, primer per muntanya i de tornada per la nacional. He d’admetre que estava una mica cagadet, i encara més quan vaig arribar i tots semblaven molt pros. Jo, tot just començava temporada i a sobre amb la lesió i el mal de genoll. Al final vaig aguantar, hi havia gent canyera i no els vaig seguir, ni ho vaig provar, però al menys no tancava el grup, de fet el que em fèia patir és que m’haguessin d’esperar i com no va ser així vaig gaudir del test. Tot i portar una bici de més de 3.000 euracos, per cert semblant a la del Gómez Noya, no vaig notar una gran diferència. El quadre de la Merida no té res a envejar al què vaig provar, però dos dels components sí que destacaven, les llantes ZIPP i sobretot el plat Rotor, és un plat ovalat que va molt bé en pla, dóna molta potència a cada pedalada (una opció quan passi al plat de 36 + rotor.
Vaig sentir que les bicis les deixen per aquí i jo repetiré, a veure si veniu, proves bicis guapes, coneixes gent i a sobre es fa un entrenament de qualitat, van sortir 60km en poc més de dos hores vint i això que combinàvem moments de canya amb altres de xerrameca, i sobretot a les baixades vam anar amb calma perquè plovia. La bici una passada.
La bici una passada estèticament.
Total, que el diumenge a l’hora de córrer em presentava de nou amb dubtes, però sense pressió, seguia tenint l’objectiu de baixar de l’hora quaranta i en tot cas em fèia molta il·lusió rodar amb el Marcel. El millor d’aquesta cursa ja va ser saludar al munt de gent que havíem coincidit: els amics del fòrum de la UOC, com no l’Enric i família i el Marcel, el Dedi i el Joan que al final correríem quasi tota l’estona junts. Fins el km 13 o 14 ens separaven com a molt 30 segons, a partir d’aleshores el Marcel va afluixar una mica (són 25 anys, però l’entrenament és clau nen!), i vaig anar cap el Dedi que aguantava molt bé tot i normalment fa tirades de només una hora. Passat el Dedi veia al Joan, però el meu objectiu era baixar de 40 i això ja ho tenia, així que em va faltar algun al·licient per augmentar el ritme.

Dir que després dinant amb ells em comentàvem que hi ha zones més maques per on córrer, però un pixapins com jo no parava de dir "camaco, camaco!!". Finalment, una mitja correcte i en progressió, ja he abandonat el quaranta, jiji, tot i que encara em queda. Les dades:
Temps final 1.38.15
Millors parcials: km 9 - 4.26 / km 15 4.22 / km 16 4.15
Pitjors parcials: km 6 - 4.53 / km 11 4.53 / km 17 4.49
Últims 215 metres: 3.39


La Bea ja considera que fer 1.57 és una mala marca (3 o 4 minuts més que a Banyoles), la qual cosa és falsa i ja n'estarà contenta. A la pobra li vaig regalar unes New Balance que li fan mal a tot arreu a més de les llagues, i va haver de caminar uns metres i tot. Cal canviar, i al Decathlon han respost perfectament tornant-nos els diners, un 10 per ells.
Gran cap de setmana.
Aquesta darrera imatge és una foto feta al vespre, avui començo els sis mesos d'entrenament, la veritat és que de moment només demanen 6 hores a la setmana (2 de cada), així que aprofitaré per fer més bici, ben bé el doble o més.

10 comentaris:

rogero ha dit...

osia titi! ben trobats en el mon dels blogs també!! mira, una altre manera d'anar-nos seguint!! merci per la foto!!

Anònim ha dit...

Sempre he volgut saber si amb aquestes màquines també s'ha de pedalejar (ho dic perquè això del Rotor sona a motoret com a mínim).
Després, això de la marca de mitja marató és tan relatiu com tot. Horacinquantaset al meu rellotge seria una festassa impressionant, i el Gebre en aquest temps està al kilòmetre 41 de la marató de Berlín.

Ànims amb aquests 6 mesos, Pau. Passen volant.

PD. 78!!! això sí que és una marca ;-)

SLOWPEPE

NACHO GARCIA BENAVENTE ha dit...

Ja veig que comences a afinar "la maquina" disfruta al maxim aquests 6 mesos.
Salut i bons entrenos!

Michel In ha dit...

La bici muy guapa,te queda bien.Me alegro que vuelvas por tus fueros en bici,corriendo y nadando.
Del peso tranqui que un poco de almacen para el entreno tan largo que te queda te irá bien.
Yo me acuerdo cuando iba a P5 que tambien pesaba lo mismo que tú...
Bea tambien muy bien,me cargais mucho.

Rob

Pau ha dit...

Ostres conce al mític Rogero i no et reconec, quina gràcia, t'he vist citat en algun bloc i fent comentaris. Ja coincidirem, per cert m'agrada molt l'estructura del teu bloc. Quan anem a rodar per la Garriga contacto amb tu, ok?

Pepe, acabo de caure que et vaig veure a la Fira de la Marató de Barcelona, fent cua per provar les Mizuno el divendres a la tarda, pot ser? Vaig passar dues vegades per davant teu però vaig pensar que no, parlaves català i hagués dit que parlaves castellà o mallorquí. Quina gràcia. En quant al Rotor, jo crec que que s'ha de fer més força per "engegar-lo" però després té més inèrcia, rotllo spinning. El Roger també el va provar i en va quedar molt content.

A gaudir els dos, Nacho, ens veiem per la Cerdanya?, jo tinc previst pujar en bici el dimarts o dimecres i potser també baixaré dilluns, al menys un trocet d'anada i un de tornada. En tot cas tindré la bici, S'acosta el teu dia D, o el B més aviat.

Michel, espero que al menos con la bici me acompañes así que ya le estás dando caña. Por cierto que te cargue Bea, que es la que se queja.

Bea ha dit...

Pau, Michel i Slowpepe, teniu raó. És què, amb el que m'ha costat millorar, penses que ja només pots baixar temps, i al empitjorar em vaig enfadar. Però estic súper contenta de la meva evolució. I a més la mitja va ser molt maca (jo, com el meu maridet, també sóc una mica pixapins). Michel, que ha gustado mucho tu comentario de P5. Estaba de malhumor y se me ha pasado al leerlo.

mixelin (too) ha dit...

Tanto vídeo, tanta foto... Posa el video de com puges a la bàscula!! Però fins al final, que estic segur que la foto l'has tirat quan encara anava de pujada.

Anònim ha dit...

El de la cúa a les proves de Mizuno era jo, segur. Ens vam tirar més d'una hora pel rotllo de confirmar el tipus de trepitjada per encertar amb el material (que per cert mai és Mizuno). Això del parlar "mallorquí" deu ser pels meus amics. Veniem tots de Menorca, que és on visc.
Llàstima que no et tiressis a la piscina i ens poguessim conéixer en persona. En un altra ocasió.

SLOWPEPE (Josep, i acabem abans)

Pau ha dit...

Bea, així m'agrada, recuperant positivisme de cara a Bombers, a pels 50 minuts!!
Una altre Mixelin? En tot cas m'has pillat. És cert que diumenge tot i haver sopat ja pesava 80, però dilluns ja havia recuperat un kilet i pico jiji
Josep, vaig estar a punt, quina pena, ja ens veurem. No és que distingeixi el mallorquí del menorquí, el què et dic és que pensava que hauries de parlar castellà o menorquí i al sentir-te en català vaig tenir dubtes.

Bea ha dit...

Jo ja sé qui és el Mixelin (too)... Si pagueu bé, dono l'exclusiva... Això de suplantar personalitats, ai, ai!!! Ei respecte al optimisme, això de tenir calaix a Bombers per primera vegada mola, eh?

Les Curses més rendibles