dimecres, 28 de gener de 2009

Vaia òstia!! - Nic

Uf, avui venint a la feina en bici m'he cardat un meco! Ha estat una tonteria, pq estava a La Floresta, un tram asfaltat i tampoc anava molt psicòpata (només una mica). Era un gir contraperaltat (problema 1) cap a l'esquerra d'uns 90 graus, i el terra estava una mica mullat per la rosada (problema 2) i amb una mica de fang (Problema 3, equivalent a PUTADA 1). Jo estava sobre la bici girant, i tot d'una estava lliscant per l'afalt sobre el cul! Després una volta de "croqueta" per picar amb el genoll dret a terra i aturar-me.

Us escric els passos que he seguit per si mai us trobeu en la mateixa situació:
Pas 1 - Aixecar-me corrents amb la llagrimeta caient
Pas 2 - Mirar si hi ha gent al voltant (no fos cas!), dissimulant la llagrimeta
Pas 3 - Com que no hi havia gent, m'he tornat a tirar al terra i m'he retorçat de dolor
Pas 4 - Apretar les dents i acabar els 20 km que em quedaven!

Ara tinc el genoll dret com una pilota de tennis (bé, de ping pong) i el cul esquerre rascat. Em preocupa força més el genoll que, a més, és el dolent, però diria que el mal que em fa ara és només la contusió, i que està sencer. M'he fet una foto de les ferides, però crec que passo de posar mig cul meu al blog.

Us posso, però, unes fotos de la Serra de'n Julià, que és el tram que va des de Valldoreix fins el Papiol. Són de dilluns, però aquest matí estava exactament igual de destrossat tot.




Nic
PD: Pau, entre els arbres caiguts (he de carregar la bici i caminar uns quants trams) i el genoll, no crec que arribi avui a córrer a les Aigües a les 20h. Parlem.

2 comentaris:

Pau ha dit...

No ploris home!!!
Per cert molen les fotos, així també està la carretera de les aigües.

Pau ha dit...

Per cert, abans dels quatre passos que tinc, i especialment des que tinc la bici de carretera, el primer que faig quan m'he pegat una òstia és mirar si la bici està sencera, un cop fet això és quan miro si jo ho estic.

Les Curses més rendibles